Fermí Marimon ja té un carrer dedicat al Prat. I ho fa en un indret especialment carregat d’història i simbolisme: al mateix carrer on s’aixeca l’edifici de l’antic cinema Monmari.
El municipi ha incorporat així un nou passatge al seu nomenclàtor, el de Fermí Marimon, mentre que, en paral·lel, desapareix el fins ara passatge Rector Martí i Piñol. Aquest era un dels quatre carrers d’origen franquista que el ple municipal va acordar retirar ara fa gairebé dos anys.
La inauguració del nou carrer, dedicat a l’històric cineasta, productor i exhibidor pratenc, es va celebrar al vespre amb la descoberta de la placa. L’acte, senzill però emotiu, va reunir amics i coneguts del desaparegut Fermí Marimon, així com familiars i l’alcaldessa del Prat, que van intervenir amb uns breus parlaments.

“El carrer del Monmari” com a símbol de tota una trajectòria dedicada al cinema
«”El carrer del Monmari” és per si mateix, un recordatori de la vinculació d’un poble i una família amb el cinema».
Fermí Marimon va morir el 29 de gener de 2025 a l’edat de 92 anys. A més de director i productor cinematogràfic, va ser membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català i una de les ànimes impulsores del mític Cine Capri, inaugurat el 1967.
Abans del Capri, però, el 1947 el seu pare, Quim Marimón —un vaquer que va decidir canviar d’ofici— va fundar el cinema Monmari, situat precisament al passatge a partir d’ara, porta el nom de Fermí Marimon.
Quan el Monmari va cessar l’activitat com a sala de cinema, l’any 1990, l’edifici va tenir diversos usos: va acollir fins al 1996 l’Escola de Ballet Olga Socias i fins i tot va funcionar com a centre social okupat, fins que els seus ocupants el van desallotjar voluntàriament per donar pas al Casal d’Avis que allotja actualment.
Fermí Marimon es va negar sempre a participar en la bombolla immobiliària i va rebutjar que l’edifici fos enderrocat. Avui, l’antic cinema s’ha reconvertit en un espai destinat a equipaments socials i acull l’Esplai de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”.
Trenta-cinc anys després del seu tancament, la petjada del Monmari al Prat continua ben viva.

El Prat perd lentament els seus carrers franquistes
Amb el canvi de nom consumat ahir, El Prat esmena la decisió de les autoritats franquistes de substituir l’antic passatge Bolós per dedicar-lo al rector Martí i Piñol. De coneguda trajectòria dretana, el seu mèrit per tenir un carrer del què va ser el rector del Prat durant la dictadura franquista, va ser el de haver estat assassinat a la reguarda l’any 1937, atribuint-li el règim franquista la condició de “Caido por Dios y por España”.
«Esborrar els carrers franquistes del Prat: Una dilatada reclamació que dura ja disset anys».
La proposta de canvi de nom del passatge va ser aprovada pel plenari municipal el setembre de 2025, a instàncies de la Comissió Municipal de Nomenclàtor.
La desaparició del carrer dedicat al rector del Prat durant el període de la dictadura de Primo de Rivera —juntament amb la resta dels tres carrers que exalten persones directament relacionades amb la dictadura franquista que encara perduren al municipi— respon a una reivindicació que s’allarga des de fa més de disset anys, encapçalada per la campanya Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers. De fet, l’eliminació definitiva dels carrers franquistes del nomenclàtor pratenc ha estat aprovada pel Ple municipal en dues ocasions: el març de 2009 i el gener de 2024.

Des del 2009, coincidint amb la festa major, una comparsa antifeixista substituïa simbòlicament la placa del passatge en una acció reivindicativa anual. Aquest cop, però, el canvi serà definitiu i deixarà de ser només una declaració d’intencions.
Des de la plataforma memorialística es mostren satisfets pel pas fet, però insisteixen que cal culminar la substitució dels carrers dedicats rector Farrès i Poch, i al farmacèutic falangista Josep Guilera, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs represaliats, i totes dues figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i el de Victor Casanovas somatént de coneguda trajectòria dretana i sense altre cap mèrit que la de “Caidos por Dios y por España”.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
El Prat aprova eliminar els carrers franquistes del nomenclàtor pratenc

