Desprès de més de set anys sense celebrar-se, El Prat recupera la seva primigènia Festa Major d’estiu que tenia lloc tradicionalment el 29 de juny coincidint amb el santoral de Sant Pere i Sant Pau, copatrons del municipi.
La inciativa de reprendre aquesta festa ha sorgit simultàniament des de dos iniciatives diferents, provinents de la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana del Prat ‘El Nus‘ i del Casal Autogestionat ‘La Llavor‘, amb la programació per celebrar la festivitat de diversos actes i esdevediments entre les dates compreses entre el 25 de juny i el 3 de juliol

La prèvia a la festa major d’estiu la donarà el Casal ‘La Llavor‘ la tarda del 25 al carrer, amb diverses actuacions músicals i punxades de PD’s. La setmana següent serà el torn d’El Nus, amb més d’una vintena d’actes programats a diversos indrets del municipi, que inclouen des d’un correfoc, a castells, una carretillada, gegants, balls tradicionals o trabucaires, entre altres.

Torna una festa major d’estiu marcada pel seu precedent polèmic
Al Prat no vivíem una celebració popular de la festa major d’estiu des de 2015, el darrer any de l’anomenada ‘Festa de la sega i el batre’, organitzada des d’una vuitena d’entitats que anaven des de la Comissió de Festes Majors Populars i Alternatives fins a caus i esplais com el Sant Pere i sant Pau, Anton Vila o el Conxita Busquets, passant per entitats de cultura popular com els Diables o la Colla Castellera, o d’altres com la Cooperativa de Consum Cals Karxofa o l’Assemblea de Joves del Prat (AJP).
Tot i la “Festa de la sega i el batre” pretenia recuperar i consolidar la Festa Major d’estiu local, el dèficit econòmic de prop de dos mil euros assolit a l’edició de 2015 va fer desistir les entitats organitzadores d’organitzar-ne una tercera edició.
En aquest punt, cal mencionar que la “Festa de la sega i el batre” responia a un model de festes autogestionat i organitzat al marge de qualsevol subvenció o suport institucional.

Els problemes econòmics mencionats anteriorment, venien precedits dels problemes de caire polític de la primera edició. Aquella primera inicitiva per retornar la festa major d’estiu va arribar envoltada de polèmica per la falta de col·laboració de les autoritats municipals i la denegació d’espais públics per desenvolupar les activitats. Través que a la postre van obligar a modificar la programació prevista inicialment.
En aquest punt, cal mencionar que aquelles festes no estaven exemptes d’una important càrrega satírica i reivindicativa. Sense anar més lluny un dels actes programats durant la primera edició incloïa la dissolució simbòlica de l’ajuntament i el nomenament l’alcalde de Festes, amb un format que recordaría al Carnestoltes. Una càrrega satírica política que no va caure gaire bé dins el consistori, segons denunciaven des de la Comissió de Festes de la Sega i el Batre.
Dues Festes Majors
Per cercar les arrels de les dues festes majors del Prat cal retrocedir al naixement mateix de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau l’any 1544. En un inici, la festivitat local coincidia amb Sant Pere i Sant Pau, just quan es desenvolupaven les tasques de la sega i el batre en el treball agrari.
Poc després de la creació de la parròquia, l’any 1560, els prohoms i el rector de la població del Prat acordaren la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, “Sants Metges”, per tal de superar les moltes malalties que es patien, especialment el paludisme i la malària.
Instituïda la festa en honor de Sant Cosme i Sant Damià, la parròquia del Prat, els patrons de la qual eren Sant Pere i Sant Pau, va prendre per co-patrons els “Sants Metges”. Per tant, la Festa Major se celebrava per partida doble: una en honor dels Sants Patrons, coincidint amb les tasques de la sega i el batre el 29 de juny i una altre en honor als Sants co-patrons (Cosme i Damià) el 27 de setembre.
Segons relatava pare Andreu de Palma, a causa de coincidir la festivitat de Sant Pere i Sant Pau amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), a mitjans del segle XIX anà prenent relleu festiu la dels Sants Metges que gradualment va desplaçar la festivitat de principis d’estiu.