-El Prat s’afegeix a la setena jornada de mobilitzacions contra la pujada tarifària del transport públic amb una concentració convocada a la RENFE del Prat. Fins a 46 localitats s’han mobilitzat el 5 de febrer d’enguany. Puja el preu del transport públic mentre no se sap quin és el sou de 603 directius de TMB.
Una cinquantena de persones es va concentrar ahir al vespre a les portes de l’estació de la Renfe del Prat afegint-se a les convocatòries de la Plataforma Stop Pujades del Transport. La protesta es va traslladar posteriorment a l’interior de l’estació on es van obrir les barreres i es van penjar cartells on s’hi podia llegir “No devem, no paguem” i “el transport és un dret i no un luxe” entre consignes contra la pujada de transport, la privatització de RENFE, el malbaratament del AVE, i a favor dels transport públic. La concentració va finalitzar amb la lectura d’un manifest on s’exigia a l’ATM i a TMB que es retiri l’augment de preus i es retorni als del 2013, i que es crei una taula amb agents social on es marquin tarifes i criteris. Els organitzadors dissolgueren la protesta no sense anunciar abans una nova concretració per el proper dimecres vinent.
Com si fos una tradició de Nadal, l’1 de gener, les tarifes del transport metropolità es van tornar a apujar. I una vegada més, també, el veïnat de diversos barris de Barcelona i de diverses ciutats de l’àrea metropolitana s’ha mobilitzat per aturar aquest augment. Les mobilitzacions, que van començar el 30 de desembre no han parat de créixer des de llavors. Extenent-se entre altres a una vuitena de localitats del Baix Llobregat: Cornellà, Molins de Rei, Sant Joan Despí, Hospitalet, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Gàva i el Prat de Llobregat.
Augments desmesurats
De fet, metre l’ATM i el Departament de Territori consideren que la T-10 és tan sols d’ús turístic i que la gent només la fa servir de tant en tant, aquesta targeta és la que utilitzen les usuàries del transport públic com a principal indicador del preu del transport. De fet, les dades de vendes i validacions de 2012 de l’ATM indiquen que, dels 2.901.830 títols de transport que es van vendre durant l’any, 2.621.360 van ser de T-10, és a dir, més del 90%. Així doncs, el preu del títol de transport més venut, la T-10, s’ha apujat un 63% des de 2004 i, arran de la darrera apujada aplicada l’1 de gener, ha augmentat un 5% i ha passat dels 9,80 euros als 10,30 euros –4,7 punts per sobre l’IPC. Si algú comprés una T-10 cada setmana, gastaria més de 500 euros l’any en transport públic.
El bitllet senzill, que s’apuja un 7,5% i arriba als 2,15 euros, ja va augmentar un 28% el 2012 i ho ha fet un 81% des de 2004. Per la seva banda, la T-50/30 arriba als 42,5 euros –una apujada del 8,4%. Així, si algú comprés una T-50/30 cada mes, gastaria un total de 510 euros l’any. Quan va sortir, la T-Mes costava 38,80 euros i ha experimentat una apujada del 36% fins a l’any 2012, amb una diferència de catorze euros entre 2004 i 2014. De fet, durant els darrers deu anys, el preu del transport públic ha augmentat una mitjana del 71%.
Malgrat les promeses electorals de Xavier Trias, alcalde de Barcelona, de no apujar el preu del transport públic, durant els seus tres anys de mandat, la T-10 ha augmentat un 24%. De fet, el programa electoral de Trias prometia el descompte per a famílies nombroses i monoparentals i deia que la T-12 (per a menors de dotze anys) seria gratuïta i s’allargaria fins als setze anys. No ha passat res d’això.
Sous misteriosos i cotxes oficials
Tant l’ATM de la que forma part el alcalde Lluís Tejedor com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), amb el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila i Xavier Trias al capdavant respectivament, culpen el govern espanyol i el suposat “dèficit tarifari” de les apujades. L’any 2008, TMB tenia un dèficit de 292 milions d’euros, que va créixer a 330 l’any següent. El sostre pressupostari de l’ATM va fer que el dèficit TMB augmentés fins un 88% en cinc anys i arribés, el 2013, als 550 milions d’euros. De 2009 a 2012, el deute sobrevingut que ha hagut d’assumir TMB ha estat de 327 milions. Tot plegat ha estat conseqüència de la manca de finançament del govern espanyol o d’una determinada gestió per part de la direcció de TMB i l’ATM?
Actualment, TMB té un consell directiu de 603 membres –el 8% de la plantilla– fora de conveni i, per tant, no se sap quines retribucions reben. L’únic que se sap, segons va informar Santi Vila arran d’una pregunta de la CUP-AE, és que hi ha una escala salarial de cinc nivells. No obstant això, Vila no va especificar en cap moment quantes persones hi ha a cada nivell. El conseller tan sols es va remetre al document de TMB *Estructura de Personal, que divideix aquestes 603 persones en membres de direcció del consell de TMB, que cobren un salari fix mitjà anual de 100.712 euros en el cas del metro i de 97.393 euros als busos, i directors de servei de cadascun dels àmbits organitzatius de TMB, que cobren un salari fix mitjà anual de 85.961 euros al metro i 85.237 euros als busos. A tot això, cal sumar-hi els complements de mitjana, que sumen una xifra anual d’entre 11.000 i 15.000 euros l’any. Són càrrecs directius que, tot i treballar per una empresa de transport públic, mantenen cotxes oficials, són transportats a la feina amb autobusos privats i gaudeixen de places d’aparcament gratuïtes a les seves oficines. Segons denuncien fonts sindicals, aquestes places de pàrquing haurien costat 900.000 euros de diners públics.
La mitjana del salari fix anual que cobren aquestes 603 persones membres del consell directiu de TMB és de 92.325,75 euros. Per tant, una despesa anual total de més de 55 milions i mig d’euros. Si tenim en compte que una persona es gasta un mínim de 500 euros l’any si utilitza el bitllet més comú (és a dir, la T-10), amb aquesta xifra, es podrien pagar els viatges d’111.344 persones l’any.
Les apujades de tarifa no han anat acompanyades d’una millora del servei. Ben al contrari. L’any 2012, es van eliminar quatre línies d’autobusos, inclossa la 105 que donava servei al Prat –concretament, la 31, 35, 158 i la ja itada 105– i el servei de bus de barri els diumenges i els festius a Barcelona. L’eliminació d’aquestes línies contrasta amb els 141.912 euros que es va gastar aquell mateix any la direcció de TMB per dotar el bus turístic de la ciutat de connexió a Internet sense fils durant els propers tres anys. A més, TMB s’ha gastat 174.062,39 euros, segons denuncia el sindicat COS, per senyalar cinc línies de la segona fase de la nova xarxa. Aquest sindicat també denuncia que TMB s’ha gastat més de dos milions d’euros en tres autobusos biarticulats tot i que només en pot posar un en marxa regularment per falta de personal disponible a causa de la reducció de personal.
Els preus s’apugen, els salaris s’abaixen i la misèria augmenta. El salari mínim interprofessional, situat en 645,30 euros, s’ha congelat per segon any consecutiu. El Departament d’Estadístiques de Barcelona va calcular, en un informe de 2011, que la població pobra (1.002.441) superava la rica (613.000). El 2011, un 18,6% de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona vivia amb una renda situada per sota el llindar de la pobresa de Catalunya, amb només 8.500 euros anuals. A la província de Barcelona, a finals de 2012, hi havia un 52% d’atur juvenil.
*Article elaborat en part a partir d’informacions publicades al setmanari la Directa 347
Video del Prat.tv.
+Informació:
[La Riuada] Lluís Tejedor s’absenta del Consell d’administració de l’ATM i no vota contra l’augment de preus dels bitllets
