El departament d’Igualtat acava d’impulsar un decàleg per a tots els municipis catalans a fi d’unificar criteris a l’hora d’empadronar-se on ja s’adherit, entre altres, l’Ajuntament d’El Prat. El govern ha expressat el seu desig de seguir sumant més adhesions al decàleg i recorda als ajuntaments que el registre al padró municipal és un deure i un dret, tant per part de la ciutadania com de les administracions locals.
L’objectiu és evitar que es continuïn repetint els casos de vulneracions d’aquest dret a través dels mecanismes sibil·lins que apliquen alguns ajuntaments catalans per mirar de bandejar l’aplicació de la legislació vigent i de desincentivar que persones en situació exclussió social s’empadronin a la seva població, mitjançant la imposició de traves burocràtiques a l’hora de facilitar el seu empradonament.
Les situacions més problemàtiques a l’hora d’accedir a l’empadronament tenen dues tipologies: les persones sense domicili, sense llar i que dormen al carrer, en albergs o en equipaments residencials; i les persones sense document acreditatiu, és a dir, que viuen sotsarrendades, en habitatges ocupats o es troben en situació de desnonament. Un informe de la Fundació FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres posa el focus en el segon tipus, sobretot en les persones que viuen sotsarrendades. Molts cops la persona llogatera no té voluntat d’empadronar-les perquè rep una prestació social que l’obliga a demostrar que viu sola o per altres motius i es converteix en una carrera d’obstacles aconseguir el padró al municipi on viuen.
El padró municipal és el registre administratiu on consten tots els veïns i veïnes d’un municipi independentment de la seva situació econòmica, laboral o administrativa. A més de ser una obligació imposada a tota ciutadania, sense discriminació, és també un dret que permet accedir als serveis públics bàsics, com l’educació, la salut o els serveis socials.
Entre les 10 mesures que s’inclouen al decàleg s’estableix que si es compleixen els requisits s’han de resoldre les sol·licituds abans dels tres mesos des que s’accepta al registre i, en cas de denegació de la inscripció, ha d’estar motivada basant-se exclusivament en la normativa del padró.
Junts i l’extrema dreta pratenca van proposar limitar aquest dret
L’any passat Junts i Vox van proposar que l’Ajuntament d’El Prat deixi d’empadronar a “tothom sigui on sigui“. Segons el llavors candidat de Junts Gerard Valverde, empadronar persones sense llar i vulnerables “provoca un efecte crida a noves ocupacions“. En un sentit similar al de l’alcaldable de Junts s’expressa també Rafael Millán de VOX. Segons el candidat de l’extrema dreta cal “acabar amb l’empadronament d’immigració il·legal i d’okupes“.
Les manifestacions públiques de Junts i l’extrema dreta pratenca son una bona mostra de la resistència a aplicar la legislació vigent que mostren alguns ajuntaments. Una vulneració que ara la Generalitat tracta de solucionar unificant els criteris administratius per accedir a l’empadronament.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
El cap de llista de Junts pel Prat titllà d’intoxicadora una informació de A l’aguait
