El Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer d’Habitatge ha publicat les dades de la variació de lloguer entre 2015 i 2022. L’origen de les dades inclou els lloguers d’habitatge habitual declarats a l’IRPF junt amb la informació del Cadastre.
A escala general es detecta una pujada mitjana del 30%, tot i que les zones més afectades es troben a les principals ciutats com Barcelona o Girona. L’augment més destacat es produeix a València, on el preu se situa un 49% per sobre respecte el 2015.
El Prat registra un augment del 31% en el preu de lloguer
En el cas del Prat, la diferència entre aquests períodes ha estat del 31%. Les zones més afectades i que sobrepassen aquest percentatge se situen entre c/ del Pintor Isidre Nonell i c/ Pau Casals, a c/ Catalunya i als carrers propers a l’estació de tren.
Curiosament, l’augment en la zona de l’ARE Prat-Sud és la que presenta un major percentatge de pujada en els 39 pisos llogats, situant-se en un 96,3%.
Aquestes dades de fa dos anys xoquen amb les dades del lloguer actual al municipi. Si llavors el preu mitjà se situava en 716€, actualment en qualsevol cercador de lloguer es pot veure que el preu mitjà supera els 1200€.
Un altre factor afegit a la cerca d’habitatge és la poca oferta que trobem. Des de la posada en marxa del metro, El Prat ha patit un augment de persones provinents d’altres municipis i de Barcelona. Això sumat al fet de la gran demanda de persones que treballen a l’aeroport, fa que actualment sigui poc probable trobar un pis assequible al Prat.
Ingressos versus lloguer
Actualment, es considera que els diners que destinem a un habitatge perquè aquest sigui digne no han de superar el 30% dels nostres ingressos. Això significa que una persona que cobrés el sou mínim pràcticament no es podria permetre una habitació de lloguer compartit. Fent una cerca ràpida es pot observar que aquests lloguers es situen en una mitja d’uns 450 euros.
«És considera que els diners que destinem a un habitatge perquè aquest sigui digne no han de superar el 30% dels nostres ingressos».
Aquest fet, tenint en compte que la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya al 2023 va ser d’un 24,4%, mostra una difícil situació a l’hora de poder tenir un habitatge digne.
L’Ajuntament del Prat va realitzar un estudi on s’analitzaven les dades del 2020 en quant a renda, pobresa i exclusió social al municipi. En aquest es mostrava una baixada dels ingressos totals en tota la població respecte al 2019. Concretament, la renda mitjana l’any 2020 d’una persona al mes se situava en 1.215,16€, dues persones en 1.808,51€ i tres persones en 2.264,35€.
Davant d’aquestes dades no sembla estrany que en aquell any el 19,7% de la població reconegués haver necessitat alguna ajuda econòmica pública per fer front a les despeses habituals.
Una de les possibles solucions plantejades observant el territori europeu és la construcció de més habitatges públics. S’ha de tenir en compte que actualment a l’estat espanyol aquests tipus d’habitatge només suposen el 2,5% sobre el total mentre que a Europa és del 9%. A Àustria o els Països Baixos aquest percentatge supera el 20 i 30%.
Però un dels altres factors oblidats són la quantitat d’habitatges buits al Prat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya aquests suposarien el 5,79% del total l’any 2021. És a dir, que 1.535 habitatges que podrien estar disponibles a un lloguer raonable en cas de gestionar-se correctament resten avui oblidats.
