«Cada any entren al Mediterrani a través dels rius Besos i Llobregat entre 0,4 i 0,6 tones de residus plàstics grans al mar, i això sense comptar els afluents quan hi ha pluges torrencials i que arriba molt més plàstic de mida no visible a través dels dos rius. Les tipologies de residus plàstics més usuals són les bosses (entre 67 i 108 kg/any), les ampolles (150 i 237 kg/any) i els films de plàstic de menjar (118-180 kg/any)».
Fa pocs dies s’ha publicat un article a la revista Science of the Total Environment amb els resultats del primer estudi, que ens consti, on es comptabilitzen sistemàticament els residus de mida gran (més de 2,5 cm) que suren als rius Llobregat i Besòs.
L’estudi ha revelat que el riu Llobregat aboca al mar cada any més d’un quart de tona de plàstics aproximadament. De les observacions fetes a la desembocadura dels rius Llobregat i Besos, es va constatar que el plàstic, principalment envasos, ampolles i bosses, és el material més freqüent entre els residus flotants identificats. En el cas del Llobregat va suposar el 67,7% del total i el 50,5% en el Besòs. Les possibles fonts de contaminació són fonamentalment els centres urbans, les activitats d’oci i, en una menor proporció, la indústria. L’estudi busca crear un model estadístic dels residus flotants més comuns que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marines.
L’estudi ha estat realitzat per l’IDAEA-CSIC, ICRA, CEIMAR-INMAR-Universidad de Cádiz, Comisión Europea-JRC i l’Asociación Paisaje Limpio i s’emmarca en el projecte RIMMEL, dirigit pel Joint Research Centre de la Comissió Europea, i creat davant la necessitat de quantificar les aportacions de residus flotants que arriben des de les aigües continentals a la mar.
Tots dos rius van ser mostrejats entre el mes d’octubre de 2016 i el mes de setembre del 2017 fent observacions de la làmina d’aigua superficial entre mitja hora i una hora cada setmana des d’una posició elevada i pròxima a la desembocadura dels dos rius. En total van ser identificats 684 ítems. Per obtenir els resultats, s’ha fet una extrapolació de l’amplària mostrejada a l’ample total del riu i s’ha normalitzat el temps de mostreig per expressar el flux de residus caracteritzats per hora. S’estima que aproximadament 0.4-0.6 tones de plàstic són abocades durant un any per aquests dos rius al mar.
A continuació us aportem algunes dades que ens han cridat l’atenció.
– Pel riu Llobregat passen 58,9 objectes de mida superior a 2,5 cm per hora de mitjana i 25,4 de mediana, i pel riu Besòs 20,6 i 21,7 respectivament. Al Llobregat el volum de plàstic i tèxtil és més alt quan plou, i de paper quan fa vent.
-La majoria dels residus visualitzats són plàstics, un 67,7% dels residus del Llobregat i un 49,3% del Besòs. Cada hora passen 32,7 residus plàstics de mitjana i 5,3 de mediana en el cas del Llobregat i 9,9 i 9,8 respectivament en el cas del Besòs.
Altres dades d’interès
-S’estima que a tot el món cada any entren entre 4,8 i 12, milions de tones de plàstic a l’oceà.
-Com hem comentat la part de residu sòlid plàstic gran és només una part del residu plàstic que hi ha als rius i al mar, una altra part és microplàstic. Usualment per estudiar quant plàstic hi ha al mar es lloga un vaixell de recerca i s’instal·la una xarxa d’arrossegament especial, on es filtra l’aigua en un transecte i s’analitzen els residus recollits. És un sistema car. A Barcelona l’organització Surf Rider amb la Universitat de Barcelona han innovat amb un sistema ben particular i molt més econòmic que permet estudiar la presència de microplàstics prop de la costa. Han utilitzat el mateix concepte però han fet la recollida amb paddle surfing enlloc d’un vaixell i una xarxa adaptada, a la platja del Somorrostro i a la Platja del Prat, i després d’analitzar-ho han publicat els seus resultats també aquest any a la mateixa revista científica
Els resultats han estat similars als que es troben amb els sistemes estàndards en aigües interiors del Mediterrani (entre 117000 microplàstics per km2), però la composició fa pensar que és una zona aportadora, és a dir, que contribuirà posteriorment a la presència de més microplàstics mar enllà.
.
Informació elaborada amb base a informacions extretes de ‘Contaminació Barcelona’.