La pagesia d’arreu de la comarca s’ha tornat a mobilitzar avui per denunciar la situació “crítica” que viu el sector. Protesten contra els elevats costos de producció i els tractats de lliure comerç, el gran desequilibri de preus en origen i destí, l’excessiva burocràcia o la competència deslleial que exerceixen les importacions d’aliments produïts en països amb condicions laborals més precàries i requisits mediambientals i sanitaris més laxos, mentre que la producció catalana queda desplaçada.
Mercabarna s’ha transformat, aquest dimarts 13 de febrer, en escenari de protesta del sector agrari català. Convocats per la Unió de Pagesos agricultors provinents del Baix Llobregat i de l’Anoia acompanyats d’una vintena de tractors, han tallat els accessos a Mercabarna darrera el lema: “La pagesia ha dit prou“.
Fins a set furgonetes del Mossos d’Esquadra els esperaven. Finalment han pactat alliberar els dos carrils d’entrada afectats, durant la tarda d’aquest dimarts.
Un sector en crisi enmig d’una economia globalitzada i el canvi climàtic
La protesta convocada a les portes del principal mercat majorista de Barcelona i d’Europa en volum de comercialització d’aliments frescos, no és la primera ni serà l’última. Ni El Prat ha estat l’únic punt de Catalunya on avui s’han produït protestes. Al llarg de febrer, la pagesia d’arreu de l’Estat espanyol ha convocat una llarga llista de mobilitzacions.
A les reivindicacions de preus i ingressos més justos, una política sanitària coordinada o la paralització de la compra especulativa de terres. S’hi sumen dues qüestions que posen en veritable risc el sector en els pròxims anys: la sequera i la manca de relleu generacional.
Fer front a la competència deslleial del mercat global és una de les batalles històriques del sector. “Hi ha un impacte negatiu molt fort per culpa de la pressió i la competència que estan exercint països tercers, sota la connivència de la Unió Europea”, lamentava el pagès Carles Peris fa uns dies en declaracions a La Directa. Fa referència als tractats comercials signats entre els països europeus i altres territoris per tal de suprimir aranzels i regulacions, i aconseguir així relacions de lliure comerç. És el cas, per exemple, de l’acord Mercosur-Unió Europea de 2019, encara a l’espera de ratificar-se i que en les darreres setmanes ha reactivat les protestes d’agricultors a Europa. Demanen que tota la mercaderia que arriba al mercat europeu ho faci complint les mateixes regles fitosanitàries, mediambientals i socials.
Unió de Pagesos denuncia l’incompliment de la Llei de la cadena alimentària, “que no actua per reforçar el paper dels productors ja que el Ministeri ha d’establir els criteris per determinar els costos de producció i aconseguir que els preus en origen se situïn per damunt dels costos”. A més a més, el sindicat ha denunciat reiteradament que el Pla estratègic espanyol de la Política Agrària Comuna (PAC) està “mal dissenyat” perquè no afavoreix la pagesia professional ni compensa les noves càrregues burocràtiques i ambientals que imposa.
Unes ajudes imprescindibles
Una de les peces que contribueix a sustentar aquesta situació complicada és la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea, juntament amb altres subvencions.
Un dels aspectes a tenir en compte de la PAC és que la quantia s’atorga en funció de l’extensió de terra i del volum de producte que generi cadascú. En aquest sentit, tot i que l’objectiu hauria de revertir en els petits productors, a Catalunya entre els que més diners perceben de la PAC s’hi troben, segons dades del Fons Espanyol de Garantia Agrícola (FEGA), empreses com Mercadona, Codorniu, Freixenet, Lidl o BonÀrea. En el cas de Freixenet, per posar un exemple, el grup va percebre el 2018 2.271.074,80€ de la PAC. Per aquest motiu fonts d’Unió de Pagesos consideren que avui en dia “la PAC s’ha desmantellat”.
