x Vilaweb
Les principals entitats pel dret de l’habitatge, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres, han criticat amb duresa l’acord del govern espanyol amb ERC i EH Blidu per a modificar la llei de l’habitatge espanyola i facilitar-ne l’aprovació, ja que consideren que el text legal queda curt. En un comunicat, el Sindicat de Llogateres parla d’una regulació dels lloguers falsa i diu que, tal com és redactat el text jurídic, facilitarà que els preus continuïn pujant. “El pacte anunciat permet pujades encobertes, obre la porta al frau dels contractes de temporada i no posa solucions reals a la crisi de l’habitatge”, diu. A causa d’això, anuncia que mantenen la manifestació convocada demà a Sitges.
L’equip jurídic del Sindicat de Llogateres ha estudiat l’esborrany del projecte de llei, i diuen que la imprecisió de la proposta no aconseguiria de frenar l’augment de preus i demanen de “corregir aquests forats”. L’acord dels grups polítics diu que, a les zones tensades pel preu del lloguer, els grans tenidors no podran augmentar els lloguers per sobre d’un índex de preus, i els petits propietaris més enllà del contracte anterior. Ara, segons el Sindicat de Llogateres, es podria esquivar la regulació: “S’anuncia que el preu del nou contracte no pot superar el de l’anterior, però la realitat és que és molt fàcil d’esquivar la norma. Tal com és plantejada, es podria apujar el preu fent-lo passar com a despeses d’IBI.”
L’acord polític del govern espanyol amb ERC i EH Bildu diu que es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via de noves despeses, que obligarien els inquilins a abonar despeses de comunitat, taxes d’escombraries o qualsevol altra despesa no atribuïble al llogater que no s’haguessin acordat abans. Ara, fonts del Sindicat de Llogateres precisen que, al text legal, en aquesta qüestió s’exclou explícitament l’IBI, cosa que ERC i EH Bildu no expliquen.
A banda, el Sindicat de Llogateres també avisa que sota aquesta premissa es crearia un incentiu perillós: “Expulsar el llogater actual per a poder apujar el preu sense límit a un nou llogater, que tindrà molt difícil de comprovar quin era el preu de l’anterior contracte i si incloïa despeses addicionals o no.” Sobre el paper, un possible nou llogater pot demanar la documentació del lloguer anterior, però la desigualtat entre la figura del propietari i la del possible inquilí podria fer que si el propietari considera que un possible llogater li qüestiona gaire, li llogui el pis a algú altre.
L’entitat també denuncia que es podria apujar el preu d’un 10% al·legant reformes, i ho exemplifiquen dient que qualsevol canvi presentat com una millora de l’accessibilitat, per petita que sigui, com ara una rampa i un videointèrfon, faria apujar un lloguer mitjà de Barcelona de 1.300 euros anuals.
Crítica als límits de les pujades de preus
El Sindicat de Llogateres tampoc no troba adequats els termes que s’estableixen sobre l’augment de la renda any a any. Enguany, aquest augment es limita a un 2%, i l’any vinent seria d’un 3%, però l’acord deixa oberta la limitació a partir del 2025, atès que es regirà per un índex encara no acordat, però que l’únic límit establert és que no superi l’IPC. Ara, això no limita que, tal com denuncia l’entitat, puguin tornar a fer-se pujades desproporcionades vinculades a l’IPC, per més que l’augment percentual sigui per sota de la taxa anual d’aquell moment.
A més, diuen que amb el redactat de la llei els arrendadors podrien fer pujades sense límit recorrent a la figura del lloguer de temporada. “Dit d’una altra manera: l’arrendador que vulgui saltar-se la regulació només ha de posar el seu pis de lloguer de temporada, com ja passa ara”, denuncien.
Finalment, critiquen que les mesures no s’acompanyen d’un règim sancionador, de manera que no creuen que siguin efectives, ni un reconeixement dels sindicats i més entitats de defensa del dret d’habitatge com un interlocutor en casos de conflicte. “A banda, no són cap solució per als milers de persones que esperen un desnonament”, afegeixen.
D’una altra banda, reconeixen que s’han inclòs mesures de sentit comú, com ara el fet que el pagament de les despeses d’agència l’hagi d’assumir el propietari, i no pas el llogater.
Per tot plegat, consideren que la regulació avui anunciada no és la que els sindicats i la immensa majoria de la població demanen, i exigeixen als partits polítics de corregir els errors i fer una regulació efectiva dels lloguers.
A més, convoquen a manifestar-se demà a les 11.30 davant l’estació de tren de Sitges, “un municipi que ha estat escenari de la part més crua de l’especulació, on la Caixa vol fer fora a les veïnes de les seves cases que, per a més inri, van ser construïdes com a habitatges protegits”.
La PAH diu que continuaran els desnonaments de gent vulnerable
La PAH creu que, tal com queda la llei, continuarà sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el dret de l’habitatge, i avisa que no permetrà posar fi als desnonaments de gent vulnerable perquè no tenen una alternativa on viure. També critica que les famílies hipotecades hagin quedat fora de l’acord en un context amb l’Euríbor a l’alça.
En un comunicat, celebra que s’hagin fet passos per aprovar una llei encallada de fa temps, però veu insuficients les mesures pactades i diu que té molt marge de millora. Malgrat que el text pactat inclou noves pròrrogues als procediments de desnonament, per a la PAH això suposa “allargar l’agonia” de les famílies. A més, recela de l’obligació de sotmetre’s a una mediació sense que se n’hagi de respectar la resolució.
La PAH també mostra preocupació pel fet que el nou acord contempli l’ús de fons del pla estatal d’habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades i fins i tot els lloguers socials bonificats. Això, diuen, a la pràctica això consistirà en un “nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com bancs i fons voltor en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’actual emergència habitacional i a mobilitzar-ne els habitatges buits”.
La PAH alerta de la manca de mecanismes per mobilitzar els habitatges buits, i recalca que els partits polítics han d’acceptar que a l’estat espanyol no hi ha habitatge públic i que l’administració no té alternatives per a les famílies que no poden pagar. També, critica les mesures que el govern espanyol ha pres fins ara davant de l’encariment de les hipoteques i les titlla de “cosmètiques”.
La plataforma reivindica els “petits avanços” del text i els atribueix a la pressió dels moviments socials, com la prohibició dels desnonaments amb data oberta, la rebaixa de la definició de grans tenidors i el blindatge de les competències de les comunitats autònomes.
