Han passat 15 anys des de què l’Ajuntament del Prat va anunciar que havia arribat a un acord per a la construcció d’una estació de l’AVE al Prat, el que segons el consistori significaria “una gran oportunitat pel municipi”. L’any següent una moció amb el vot de tots els partits polítics va exigir que l’estació intermodal es fes al Prat com havien pactat l’any anterior.
L’any 2015; Lluís Tejedor participa també en la inauguració de les obres d’un tren llançadora a l’aeroport del Prat, raó ultima què justificava l’arribada de l’AVE a El Prat; un projecte acompanyat per una dècada de polèmiques. La connexió, prevista inicialment per a mitjans del 2018, queda sense data concreta d’acabament i el pressupost assignat passa de 220 milions d’euros a 285. Fins ara, s’ha executat el 80% segons ADIF de les obres del ramal entre l’Estació de Barcelonsa-Sants i l’aeroport. A aquest fet s’hi suma ara el fet què el nou tren d’alta velocitat “Low cost” que havia d’enllaçar el Prat amb Madrid a partir del primer trimestre de l’any que ve, conegut com a EVA, es retarda també sense cap data a l’horitzó. Així ho han confirmat avui mateix fonts de Renfe.
Aquest projecte havia esta anunciat el passat mes de maig després de la primera reunió de treball institucional mantinguda amb l’alcalde, Lluís Tejedor, i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, on van anunciar l’inversió d’entre quatre i cinc milions d’euros a adaptar l’estació del Prat Llobregat al nou servei del trens EVA, on van anunciar què tindrien El Prat com el seu centre d’operacions.
Mentrestant la falta d’inversió a Rodalies, el més utilitza’t pels usuaris, és possa cada dia més de manifest, per exemple amb la falta d’inversió a l’estació de Rodalies del Prat, on una de les escales mecaniques duú sense funcionar més de dos messos.
El famós Pla de Rodalies 2008-2015 del govern Zapatero preveia una inversió a Catalunya de 4 mil milions d’euros, que havia d’acabar amb gran part dels problemes que genera una infraestructura obsoleta. El problema és que d’aquestes inversions no se n’ha executat ni una desena part segons denuncia la Generalitat del Principat. Una situació que encara va adquirir un to més esperpèntic arran de l’anunci el març de 2017 per part de l’anterior mandatari espanyol Mariano Rajoy, de nou d’un pla d’inversió ferroviari a Catalunya de Rodalies de fins a 4 mil milions d’euros entre 2017 i 2025.
Per la seva part el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha advertit que la xarxa ferroviària de Barcelona està al límit de la seva capacitat, per la qual cosa està en “risc de col·lapse”. Segons el Col·legi el Corredor Mediterrani i la llançadora a l’aeroport del Prat afectaran al funcionament de les infraestructures actuals, saturant “serveis essencials” per a la mobilitat, com Rodalies.
15 anys de la gran aposta del Consistori per dur l’AVE al Prat
Quinze anys després l’estació del AVE del Prat, la gran aposta de’n Tejedor en ple boom immobiliari, i que havia de permetre el creixement urbanístic del Prat Nord, resta avui inservible. com un monumental testimoni silenciós del nyap de l’AVE i de la cultura “del pelotazo”.
Les irregularitats detectades per Brussel·les en l’adjudicació de les obres de construcció d’alguns trams del TAV connecta Madrid i Barcelona, inclosa l’estació del Prat, costaran a l’Estat espanyol 33,6 milions en fons de cohesió europeus que mai no cobrarà. El passat mes de juny en un demolidor informe, el Tribunal de Comptes europeu també va concloure sobre l’AVE què era un projecte molt “car, polític i sense passatgers“.
La cosa va més enllà, donat que la política defensada pel consistori pratenc entrava en contradicció a priori amb el model ferroviari defensat per ICV als seus programes electorals. Un model ferroviari llavors, fil per randa calcat al dels moviments d’oposició al TAV, basat en la substitució del AVE per trens 200 de tecnologia pendular; ICV, fins i tot, a les comarques gironines era part integrant de la coordinadora contra el TAV (COPalTAV).
L’aposta per invertir els recursos disponibles donant prioritat per l’AVE, ha convertit avui l’Estat Espanyol en el primer estat del món porcentualment amb una xarxa més extensa d’Alta Velocitat; el segón en termes absoluts, nomès darrera de la Xina, país de dimensions sempre desmesurades.
.
____________________________________________________________________________
