«L’alt tribunal considera que la companyia gestora va cometre una il·legalitat en acomiadar a 16 treballadors fixos per a substituir-los per uns altres amb contractes temporals».
L’any 2017, l’empresa Monbus Globalia UTE va realitzar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a través del qual va acomiadar a 16 treballadors que realitzaven el servei d’autobús entre les dues terminals del aeroport del Prat justificant causes productives. Aquests acomiadaments es van donar poc després de que se li adjudiqués la següent concessió, aquell mateix any, a la empresa UTE Prat.
Després de dos anys de lluita als tribunals, finalment el Tribunal Suprem va declarar il·legal el passat dijous dia 4 l’acomiadament dels 16 treballadors, ja que considera que aquests haurien d’haver estat subrogats per la empresa a la que se li va assignar la concessió, UTE Prat, segons l’article 14 del Conveni Col·lectiu Provincial de Transport Mecànic dels Viatgers de Barcelona. Aquest conveni estableix que “la nova ocupadora no està únicament obligada a respectar la vigència del vincle laboral anterior, sinó també tots els drets laborals, individuals i col·lectius en els que opera la subrogació, entre elles, l’antiguitat acreditada en l’empresa cessionària”.
Segons la Sala, la única raó per la que poden entendre que Monbus Globalia UTE hagi realitzat els acomiadaments, és perquè curiosament gran part de les empreses que la integraven disposaven de la majoria del capital de UTE Prat, l’empresa entrant, i d’aquesta manera podien assumir els costos de l’extinció dels contractes i començar des de cero la nova concessió, eludint la garantia d’estabilitat de la ocupació que obliga el conveni. El Tribunal considera també que ambdues UTES estan integrades majoritàriament per les mateixes empreses i formen una sola entitat.
Així doncs, segons la Sala del Tribunal, UTE Prat és responsable de una doble il·legalitat: “per ser integrant que la mateixa entitat ocupadora que ha acordat el acomiadament col·lectiu, en primer lloc, i per estar obligada pel conveni col·lectiu a mantenir vigent les relacions laborals dels treballadors que presten serveis en la ocupadora”.
D’aquesta manera la Sala desestima els recursos de ambdues empreses contra la sentencia recorreguda i dona la raó als treballadors.
