x La Riuada
El projecte del Nou Teatre Artesà que promou l’Ajuntament del Prat de Llobregat ha aixecat una gran polèmica perquè preveu l’enderroc de l’edifici modernista de 1919 i la seva substitució per un teatre de nova planta. El proper dimecres 14 de desembre el Ple municipal té previst aprovar el projecte executiu dels arquitectes Forgas i Bosch, i els opositors, agrupats a la plataforma Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà, han convocat una protesta davant del consistori, com ja van fer quan es va aprovar el Pla Especial el passat mes de juliol.
El conflicte es va iniciar ara fa més d’un any quan, l’octubre de 2015, l’equip de govern va anunciar els cinc projectes finalistes del concurs d’arquitectes, d’entre 45 participants. Tots els projectes escollits es basaven en la premissa d’enderroc de l’actual edifici, fet que va suposar que en poques setmanes a partir d’una assemblea al propi Artesà, amb una setantena de participants, es creés l’actual Plataforma. Han iniciat una campanya contra l’enderroc i demanen un procés participatiu per decidir el futur de l’espai. Durant aquest any la Plataforma ha realitzat nombrosos actes públics i s’ha fet ben present als balcons de la població amb banderoles, aconseguint 3.686 adhesions al seu manifest, que acaben de presentar al registre de l’Ajuntament.
Nou teatre o rehabilitació?
El principal desencontre no es troba en la reforma de l’espai, una reivindicació històrica del veïnat, que va iniciar la campanya Salvem l’Artesà a principis dels anys vuitanta, sinó en com es farà. La construcció d’un nou teatre enderrocant l’actual o la rehabilitació de l’espai mantenint els seus trets més característics, especialment pel que fa a l’estructura interior del teatre amb platea italiana, les voltes catalanes del sostre i les llotges que el conformen, són la base que enfronta al consistori amb el veïnat, a més del fet que una decisió com aquesta s’hagi pres unilateralment des de l’equip de govern i no en un procés participatiu obert.
En aquest sentit, fonts de la Plataforma argumenten que la possibilitat de rehabilitar l’actual teatre ni tan sols s’ha contemplat des de l’Ajuntament que “ha dirigit tot el procés des del principi perquè l’edifici anés a terra”. A més, addueixen que l’únic informe en què es basen per defensar la inviabilitat de l’actual teatre i la necessitat de construir-ne un de nou, encarregat pel propi Ajuntament a l’empresa estructuralista Manuel Argüijo SL el desembre de 2013, planteja la possibilitat d’una rehabilitació que “no només van amagar a la població sinó que tampoc van contemplar en el plec de condicions del concurs, condicionant la premissa de l’enderroc”. L’informe es va fer públic per la pressió veïnal un cop les cinc propostes ja havien estat seleccionades. També remarquen que el jurat de setze persones que finalment va escollir la proposta guanyadora, era “absolutament parcial” amb deu membres de l’equip de govern i tècnics de l’Ajuntament.
Per la seva banda, l’Ajuntament, en paraules de l’alcalde Lluís Tejedor a una entrevista a la televisió d’Esplugues ETV, es justifica dient que l’edifici “no compleix les normatives de seguretat, d’alçades, de sortides d’incendis, de dimensions d’escales” i per tant, “no es pot mantenir”. A més, remarca la necessitat de què el nou equipament doni cabuda al nou projecte d’arts escèniques que s’està elaborant i que “necessita un contenidor que tingui totes les condicions i tecnologies”. Des de la Plataforma es pregunten “com és possible que ara s’argumenti l’enderroc de l’Artesà per un projecte d’arts escèniques que encara no s’ha fet públic i, com és lògic, ni existia quan van decidir enderrocar-lo”.
Un segle d’història convulsa
L’edifici de l’Artesà va ser construït l’any 1919 sota la direcció de l’arquitecte terrassenc Antoni Pascual Carretero en un estil modernista industrial. En tan sols sis mesos, els membres de la societat Centre Artesà van treballar personalment per edificar-lo. Durant dècades va ser seu de nombroses activitats culturals, lúdiques, polítiques i socials, que l’han convertit en un dels epicentres principals de la vida social pratenca. Col·lectivitzat per la CNT durant la guerra civil, va tornar a mans dels seus propietaris amb l’arribada del franquisme, que va gestionar-lo fins que la propietat va passar a mans municipals l’any 2003.
L’enorme edifici té un bar amb una terrassa esplèndida, que va ser rehabilitat entre juny de 2013 i 2014. El teatre que ara es planteja remodelar va ser tancat l’any 1988 pel seu mal estat de conservació. La història de l’edifici ha suposat nombrosos conflictes entre l’actual Ajuntament i l’antiga Junta de propietaris. Des de que l’edifici va entrar en crisi a finals dels anys 70 pels canvis d’hàbits en l’oci i el lleure del moment, i especialment, a partir del tancament del teatre, la discussió sobre qui havia d’assumir les obres de rehabilitació pel seu manteniment van ser una constant. Mentre el consistori havia argumentat que no faria obres de rehabilitació a l’espai mentre fos en mans privades, des de la Junta denunciaven que l’any 1984 en un contracte de lloguer es va comprometre a fer inversions de manteniment que mai van realitzar. El cas és que ni uns ni altres van fer les obres necessàries de manteniment i trenta anys de tancament han portat l’edifici a un estat avançat de degradació.
Crida a la mobilització veïnal
Fins el moment, les postures continuen irreconciliables. L’Ajuntament ha seguit endavant amb tots els tràmits per l’aprovació de l’actual projecte i preveu iniciar les obres a partir de la primavera de l’any vinent, que es perllongarien uns 18 mesos, per un valor aproximat d’uns quinze milions d’euros.
Tot i els suports aconseguits per la Plataforma, el consistori els ha desestimat acusant-los en diverses ocasions de tenir interessos partidistes, que han negat reiteradament. Segons el veïnat, “l’enderroc d’un edifici com l’Artesà és injustificable per l’alt valor arquitectònic, històric, social i patrimonial” i es refermen en què “la mobilització veïnal és l’única possibilitat d’evitar que vagi a terra”. Per tant, continuaran endavant amb la campanya i les assemblees per organitzar una resposta quan l’Ajuntament vulgui iniciar l’enderroc.
