«Un informe de l’agència de seguretat ferroviària obliga a recuperar la idea original del 2007. Amb lo qual caldrà esperar tambè l’aprovació d’una nova Declaració d’Impacte Ambiental.»
x David Guerrero | La Vanguardia
La primera pedra encara hi és, però dels nous accessos viaris al port de Barcelona no n’hi ha ni rastre. Han passat quatre anys, i aquell punt quilomètric simbòlic instal·lat per a la visita de l’aleshores ministra Ana Pastor és l’únic rastre de la carretera de nou quilòmetres que havia d’anar des de l’autovia A-2 al seu pas per l’estadi de Cornellà-El Prat fins a les instal·lacions portuàries.
El nou titular de la cartera de Foment haurà de firmar la rescissió del contracte públic encara vigent per tornar a licitar un projecte que recupera la idea inicial presentada el 2007 i que engloba els accessos viaris i ferroviaris en lloc de fer-los per separat. La decisió es va prendre amb l’executiu popular encara al Govern central, i tot apunta que els socialistes la materialitzaran i, fins i tot, hi donaran l’impuls que l’empresariat català espera. L’operació té el vistiplau de la Generalitat i l’ Autoritat Portuària de Barcelona. El principal motiu pel qual es torna a la casella de sortida és que els accessos ferroviaris –encara ni tan sols licitats– tenien la idea de reaprofitar un tram de tres quilòmetres de via de mercaderies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) donant-hi tres amples diferents (mètric, ibèric i internacional), però aquesta opció no ha aconseguit el vistiplau de l’ Agència Estatal de Seguretat Ferroviària per motius de seguretat.
Al final queden en res tots els mesos de negociacions entre Adif i la Conselleria de Territori sobre la cessió d’aquell tram de via pel qual el Govern central volia cobrar un cànon als FGC per l’ús, cosa a què la Generalitat s’oposava. L’informe negatiu de l’ens que ha de certificar la seguretat de les instal·lacions perquè hi puguin circular els trens ha estat el cop de gràcia perquè totes les administracions implicades hagin desestimat l’ús d’aquest ramal i hagin optat per recuperar el projecte redactat fa més de deu anys. És molt més car, però també més ambiciós, i el més important és que compleix amb tots els estàndards de seguretat, amb una doble via d’ample mixt.
El projecte engloba els accessos viaris i ferroviaris en una mateixa obra, i està pressupostat en 473 milions d’euros, dels quals 182,2 sortirien de la partida del Ministeri de Foment, que ja els tenia previstos als pressupostos generals de l’ Estat per executar els accessos viaris (105 milions) i la part de l’accés ferroviari a càrrec d’Adif (77,2 milions). Els 218 milions restants els aportarà el port de Barcelona, que, segons el conveni firmat el 2016, havia d’afrontar la meitat de les obres dels accessos ferroviaris però que s’ha mostrat disposada a assumir tot el que vagi més enllà del que s’havia acordat llavors per garantir que una obra clau per al desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana no es torna a posposar per aspectes econòmics. De fet, aquests anys el port sí que ha fet els deures, i ja té les vies a l’interior esperant la connexió amb els accessos.
El projecte inicial recuperat haurà de garantir l’execució en paral·lel dels accessos ferroviaris i viaris, que han de superar carreteres i línies fèrries en una zona amb alta densitat d’infraestructures, línies d’alta tensió, xarxes de sanejament, gasoductes… La intenció és que la futura via de tren i l’autovia comparteixin alguns viaductes. La carretera projectada consisteix en una autovia de nou quilòmetres amb dos carrils per cada sentit que permeti l’entrada i la sortida de camions al port des del nus del Llobregat, a l’altura de Cornellà, fins a l’antic curs del riu Llobregat sense haver de passar per la col·lapsada ronda Litoral.
Amb tot, de moment no hi ha un calendari sobre la taula. Fonts del Departament de Territori parlen del 2022 o el 2023, però tot dependrà de la rapidesa amb què es dugui a terme la tramitació prèvia, que requereix, entre altres aspectes, una nova declaració d’impacte ambiental, un aspecte que no serà simple, ja que passa pel delta del Llobregat.
Com que el nou projecte encara s’ha de tornar a licitar i els treballs d’execució no seran ràpids per molt que es vulgui, ja es treballa en un pedaç provisional perquè el port de Barcelona estigui connectat al corredor mediterrani a curt termini. La solució temporal comporta incorporar un tercer fil d’ample internacional a les vies que creuen la Zona Franca a través del carrer 4. També serà necessari adaptar les vies de la terminal de Can Tunis i ampliar-la per donar cabuda a trens de més mida. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), el Consorci de la Zona Franca i el port de Barcelona estan ultimant el conveni que permetrà executar aquesta solució provisional com més aviat millor. L’actuació costarà uns cinc milions d’euros, i les obres podrien començar aquest mateix any.
.
