«Els pensionistes demanen la dimissió del Tinent d’alcalde de seguretat pels entrebancs a les concentracions en defensa de les pensions»
.
Dilluns al matí la Marea Pensionista del Prat va tornar a concentrar-se novament a la plaça de la Vila en defensa del Sistema Públic de Pensions.
Amb la de dilluns els pensionistes tanquen un cicle de mobilitzacions, que està previst reprendre a finals de l’estiu, el 24 de setembre.
Una concentració què s’ha vist envoltada per la polèmica, arran d’una trucada en relació a l’emplaçament de les concentracions de la cap de secció de ‘Via pública’, Alícia Miró, depenent del Tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana, Quim Bartolomé.
Versions contradictòries de la Marea Pensionista i l’Ajuntament
Segons el relat aportat per la Marea Pensionista Alícia Miró, els va transmetre, sempre de manera oral i via telefònica, que no podien manifestar-se a la plaça de la Vila més enllà de la data prevista del 25 de juny; indicant als organitzadors què cerquessin “un altre emplaçament”, perquè “la plaça de la Vila estava només per a esdeveniments festius i lúdics”.
Unes afirmacions que l’Ajuntament ha negat amb posterioritat al periòdic El Delta: “En cap cas, l’Ajuntament prohibeix a la Marea de Pensionistas que desenvolupi les seves accions a la plaça de la Vila. Únicament, se’ls informa que, si es tracta d’una concentració, han de sol·licitar l’autorització corresponent al Departament d’Interior de la Generalitat.”
Els pensionistes per la seva part, fan responsable últim dels presumptes entrebancs soferts a Quim Bartolomé, i en demanen la seva dimissió. De fet just després dels fets esmentats, l’onze de juny, l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, va apropar-se a la concentració dels pensionistes i davant dels presents i segons els testimoni dels pensionistes va assegurar desconèixer els fets esmentats, expressant la seva disconformitat. Jorge Monteagudo activista de la Marea, va afirmar a elpratllibertari.cat que en tot aquest temps “mai se’ls va sol·licitar aquest tràmit”, que ara alegen els responsables municipals.
L’ajuntament no té competències per prohibir qualsevol manifestació
En tot cas la convocatòria de concentracions no requereix de cap autorització previa, establint la legislació vigent, el requisit de comunicar-ho a l’administració amb un termini mínim de 10 dies, o de 24 hores en casos en en què existeixin causes extraordinàries i greus que justifiquen la urgència de convocatòria. La no comunicació d’una convocatòria pot comportar arriscant-se a l’aplicació de l’anomenada ‘Llei Mordassa’. Seria el cas de dues de les darreres concentracions convocades a la plaça de la Vila.
Independentment a la versió que atorguem credibilitat, la de l’ajuntament o la dels pensionistes, en no existir documentació ni comunicació escrita, el fet és que l’ajuntament no té competències per prohibir qualsevol concentració, corresponen aquesta responsabilitat a la Generalitat. De ser certa la trucada de la responsable municipal, Alícia Miró, estariem d’una conducta clarament tendenciosa en atribuir-se davant dels pensionistes competències que no li pertoquen. El que si és competència municipal, és la concessió dels permisos per a la col·locació de les taules informatives i les carpes que acompanyen als pensionistes en les seves concentracions, què està regulada per la normativa municipal anomenada de civisme.
A la pràctica estem assistint a una aplicació laxa, i un pèl arbitraria de la Llei Mordossa, establint a la pràctica les diferents administracions una política de relativa tolerància depenen dels casos respecte a concentracions no comunicades, com podrien ser l’exemple de les dues darreres concentracions que s’han viscut al nostre municipi, convocades d’urgència pel moviment feminista, tant a El Prat com a diferents poblacions de la resta de l’estat espanyol, amb motiu de les controvertides resolucions judicials relacionades amb casos de violació, com les de la Manada i la de Molins de rei, convocades en menys de 4 hores, i per tant fora del termini legal de 24h que marca la legislació vigent.
Concentracions que en certs casos amb gaudit de recolzament institucional de diversos partits polítics, organismes com el Consell de Dones del Baix Llobregat, i a les quals van assistir diversos càrrecs electes, com el mateix Quim Bartolomé en el cas de la concentració pel cas de la Manada del passat dia 22 de juny.
El cert és què tot emparant-se amb la normativa de civisme, la restricció d’activitats polítiques de caràcter reivindicatiu a la plaça de la Vila no és nova, com la prohibició què regeig a la plaça per moviments socials i entitats a l’hora de penjar-hi pancartes.
