«L’impuls als plans privats d’empresa que inclou la reforma del ministre Escrivá en el focús de les mobilitzacions previstes pel conjunt de moviments pensionistes arreu de l’Estat Espanyol pel proper 25 de gener, inclòs el Prat de Llobregat».
Coordinadores, plataformes i col·lectius de pensionistes de tot l’Estat, entre les que trobem la Marea Pensionista del Prat sortiran als carrers aquest dilluns 25 de gener per a mostrar el seu rebuig a les recomanacions del Pacte de Toledo i el pla de reforma del sistema públic de pensions del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.
Aquest pla, segons denuncien representants del moviments pensionistes catalans, del País Basc, Andalusia, Galícia, Madrid, Cantàbria, entre altres, suposa un nou atac al sistema públic de pensions ja que fomenta les jubilacions privades, no garanteix una pensió mínima ni soluciona la desigualtat entre homes i dones en les pensions.
“Si no hi ha pensions dignes, no hi haurà vida digna”, resumeix Pepa Moleón, del moviment càntabre per les pensions públiques en roda de premsa. Aquesta nova protesta, contínua, és “hereva de tot un procés de mobilització” que va aconseguir tombar en anys anteriors el topall de l’augment del 0,25% per a les pensions i ajornar l’aplicació del Factor de Sostenibilitat, que obliga a retallar les prestacions a mesura que augmenta l’esperança de vida. “Aquesta és la primera mobilització de l’any, però ens temem que no serà l’última”, declara Moleón.
Davant un pla que “pretén iniciar un procés de privatització i que manté l’actual precarietat de les pensions i la bretxa de gènere”, la Marea Pensionista sortirà al carrer en desenes de localitats en tot l’Estat espanyol, sempre dins de les limitacions i precaucions que obliga la crisi sanitària, aclareix Ramón Franquesa, portaveu de la Mara Pensionista del Principat i de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE).
El pla d’Escrivá suposaria “un problema per als pensionistes actuals, perquè la Seguretat Social tindria menys ingressos i també per als pensionistes del futur perquè si una part es deriva als fons privats hi haurà menys diners en el sistema i hi haurà retallades”, diu Ramón Franquesa, de COESPE.
Per a aquest economista, les recents recomanacions del Pacte de Toledo suposen un “salt qualitatiu”. La derivació de cotitzacions d’unes certes empreses cap a sistemes de pensions privats, un dels punts més polèmics del pla, afebliria el sistema públic de pensions: “Això seria un problema per als pensionistes actuals perquè la Seguretat Social tindria menys ingressos i també per als pensionistes del futur, perquè si una part es deriva als fons privats hi haurà menys diners en el sistema i hi haurà retallades”.
Un altre dels punts polèmics, l’ampliació dels anys cotitzats de 25 a 35, no ha trigat a caure, almenys ara com ara, de la proposta de reforma. Per a Juan Cobo, del Moviment Andalús en Defensa de les Pensions Públiques (MADPP), aquest punt, que no es contemplava en les recomanacions del Pacte de Toledo, no era més que una “distracció” perquè no es parli dels aspectes “més greus” del pla d’Escrivá: “Aquesta reforma potenciarà a les pensions privades i qui no pugui pagar-ho tindrà jubilacions de misèria”.
El pla d’Escrivà contempla retallar les desgravacions dels plans privats de pensions, on les comissions són “inacceptablement altes” i beneficien principalment a les rendes altes, segons les seves pròpies paraules. Al mateix temps, preveu augmentar les ajudes públiques als plans col·lectius privats vinculats als centres de treball, uns plans de jubilació d’empresa “complementaris” al sistema públic de pensions. L’objectiu d’Escrivá és desenvolupar aquests plans privats d’empresa per a aconseguir a la meitat de la població ocupada en uns anys.
“Aquesta reforma potenciarà a les pensions privades i qui no pugui pagar-ho tindrà jubilacions de misèria”, diuen des del moviment per les pensions públiques d’Andalusia.
Per al moviment pensionista, desviar fons i cotitzacions del sistema públic cap a fons privats significa afeblir un sistema públic de pensions ja ferit per la precarietat inherent del mercat laboral espanyol.
El pla de privatització també suposaria, segons denúncia Franquesa, trencar amb “una eina que ha permès mecanismes de solidaritat entre generacions, territoris i persones diverses obrint la porta al fet que cada empresa negociï pel seu compte com se salva”.
En un manifest conjunt, els moviments de pensionistes mostren un “rebuig frontal a la substitució complementària del sistema públic de pensions, per mitjà dels plans privats d’empresa, via convenis, amb suport de diners públics i suport governamental i a costa dels ingressos de la Seguretat Social, afeblint seriosament la caixa única de les pensions”.
El pla de privatització també suposaria, segons denuncien des de COESPE, trencar amb “una eina que ha permès mecanismes de solidaritat entre generacions, territoris i persones diverses obrint la porta al fet que cada empresa negociï pel seu compte com se salva”.
Segons argumenten, “amb el fals argument que existeix el perill de desequilibri financer de les pensions públiques, s’intenta dinamitar el Sistema Públic de Pensions amb la complicitat de determinats agents socials amb interessos econòmics en aquests plans privats”.
A més de l’eliminació d’aquesta aposta pels plans privats col·lectius d’empresa, la Marea Pensionista reclama que es garanteixi per llei la revaloració de les pensions, que es deroguin les reformes del sistema de pensions de 2011 i 2013, així com les reformes laborals de 2010 i 2012, ja que la precarietat salarial es transforma en la precarietat dels comptes de la Seguretat Social i de les persones pensionistes.
La bretxa de gènere és un altre dels problemes que ni el Pacte de Toledo ni la reforma d’Escrivá tenen en compte, segons denúncia Marisa Gadea, coordinadora per Bizkaia del moviment pensionista. “En 20 de les 21 recomanacions del Pacte de Toledo s’obliden de les dones i en l’única en la qual s’acorden és per a encasellar-nos com a cuidadores, però no donen cap solució concreta. Es perpetua en les pensions la bretxa salarial, amb una diferència del 35%”, diu.
Al nostre municipi la concentració convocada per aquest dilluns a 2/4 d’onze del matí a la plaça Catalunya per la Marea de pensionista posarà l’accent amb el rebuig al Pacte de Toledo i a les reformes plantejades per el ministre Escrivá.
Es filtra el document del govern en el qual es proposa la rebaixa del 6,3% de les pensions
Aquesta setmana ha estat marcada per les tensions a l’interior del govern al voltant de la futura reforma de les pensions. Pablo Iglesias presumia que la referència a l’augment exacte del còmput per a calcular les futures prestacions hagués sortit dels documents enviats a la UE per a accedir als Fons de Reconstrucció. El ministre de Seguretat Social, Jose Luis Escrivá, sortia aquest mateix dimecres a Onda Cero negant que l’objectiu de la reforma que s’acosta sigui el de rebaixar les jubilacions.
No obstant això El País feia públic aquest dijous un informe ministerial del govern, elaborat pel mateix Escrivá, en el qual sí que es fa esment explícit a la seva intenció de canviar aquest còmput de 25 a 35 anys, per d’aquesta manera aconseguir una rebaixa mitjana d’un 6,3%. El document reconeix que l’objectiu és aprofundir la reforma de 2011 que va elevar l’edat de jubilació a 67 anys.
Article basat en infomacions publicades originalment a El Salto i Esquerra Diari
