ACTUALITZACIÓ: Una recerca posterior a la publicació d’aquest article de l’any 2019 va revelar que van ser 4.435 els refugiats antifeixistes de l’estat espanyol morts a Mauthausen i el camp annex de Gussen. Entre ells, una dotzena de veïns d’El Prat de Llobregat.
Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.
Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.
Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941
Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941
Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941
José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941
Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942
Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.
Joan Panisello va passar del front a un camp de refugiats a França i d’allà, el van portar a Mauthausen. Els Panisello eren cinc germans: una noia i quatre nois. Els quatre nois van anar al front. Ramon va morir a la batalla de l’Ebre; Josep va patir un consell de guerra i va estar empresonat a la Model del 1939 al novembre del 1943, quan li van donar la llibertat condicional. En Francesc i en Joan van creuar la frontera amb les seves unitats i es van trobar al camp de refugiats d’Argelers. En Francesc va tenir la sort que la seva dona, Agustina Vives, va aconseguir els avals necessaris per fer-lo tornar al Prat. La família Panisello va saber que el Joan havia mort per una notificació de la Creu Roja.
Els que el van conèixer recorden que Francisco Campos era coix, un greu defecte per als nazis, que consideraven les persones amb minusvalidesa no aptes per al treball i els donaven com a únic destí les cambres de gas.
Manuel Arnau havia nascut a Tortosa l’any 1900. Durant uns quants mesos, entre el 1929 i el 1930, va treballar a La Seda. Només en sabem que era sindicalista i que durant la guerra és probable que anés al front.
Els Cortés, els pares (Francisco i Carmen) i set fills (José, Jacinto, Manuel, Ángel, Aurora, Ángeles i Carmen) s’havien establert al Prat, procedents de Pechina (Almeria). Van fugir cap a França l’hivern del 1939, seguint la riuada de refugiats, després de recollir Pepe en un hospital de Figueres, on es recuperava de l’amputació d’una cama. Traslladats a Angulema, els alemanys els van fer pujar al tristament famós tren dels 927. El pare, en José, en Jacinto i en Manuel van ser presoners a Mauthausen, mentre que les dones i el petit Ángel, foren traslladats a Hendaia, en un terrible viatge que cap d’ells no va poder oblidar.
El pare i en Pepe van morir a Gusen. El Jacinto va ser alliberat pels aliats i s’instal·là a França, on visqué fins a la seva mort. En Manuel, que es trobava en estat greu, va ser alliberat pels soldats polonesos i el portaren a Polònia, on estudià enginyeria i on visqué fins que va poder tornar a l’Estat espanyol; s’instal·là a Gijón fins a la seva mort. Només van poder tornar a Catalunya la mare, les tres filles i l’Ángel.
El Camp d’extermini de Gusen
A Gusen, el subcamp situat a 5 quilòmetres de Mauthausen, els citats veïns del Prat van anar a parar al costat de 5.266 antifeixistes més de l’estat espanyol, la majoria d’ells catalans i de la resta dels Països Catalans, dels que van ser assassinats 3.959. En la seva majoria inmensa majòria es tractava d’exiliats que van fugir a l’estat francès durant “la retirada“, i que van ser capturats pels nazis durant la II guerra mundial servint a l’exèrcit francès, o capturats mentres lluitaven amb el maquis francès.
Un altre grup d’especial gravetat que va anar a parar a Mauthausen, va ser el format per al voltant d’un miler de civils que es trobaven refugiats en el camp de Les Alliers, al costat de la ciudad francesa de Angulema, on hi había homes, dones i nens.
El camp va ser alliberats el 5 de maig del 1945 per l’Exèrcit Roig.
Exiliats, proscrits, deportats.
És dona el cas que molts dels refugiats antifeixistes que van exiliar-se fugint de l’Espanya de Franco i van acabar a un camp d’extermini nazi, venien de viure un autèntic periple abans a França.
Indesitjats per les autoritats franceses, van tancar-los en camps de concentració (segons la mateixa terminologia emprada a l’època). Un mes abans el govern el Decret Llei francès del 12 de novembre del govern presidit per Édouard Daladier mencionava als “estrangers indesitjables” i proposava la seva expulsió, en prevenció dels centenars de milers de persones que es dirigien a la frontera, moltes d’elles a peu, amb la caiguda de Catalunya a mans franquistes.
Aquests camps, a la intempèrie o en forma de barracons, no disposaven de condicions de salubritat ni d’aigua potable. Se sap que alguns van morir de desnutrició i diverses malalties, o per maltractaments. Alguns pocs van aconseguir fugir.
Els refugiats que no van ser deportades de tornada cap a l’Espanya de Franco, amb el perill de ser assassinades, empresonades o ingressades en camps de concentració i a treballs forçats, i van quedar a França, van estar obligats a fer treballs forçats o van ser tancats en camps de concentració, o van desaparèixer a la clandestinitat.
A últims d’abril de 1939, s’havia iniciat la formació de les Companyies de Treballadors Estrangers que sota comandament militar foren utilitzades en la construcció de barreres antitancs, trinxeres, etc., sobretot a les zones limítrofes amb Alemanya i Bèlgica. Formaven part d’elles uns 70.000 membres. I fou l’activitat que va ocupar al major nombre de refugiats. Així doncs, a principis de 1940 veiem que els camps s’havien buidat de la població laboral apta. Una altra part d’aquests refugiats optarien per enrolar-se a l’exèrcit francès o la legió estrangera, vora de 15.000 refugiats.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
Ens ha deixat l’Àngel Cortés; la memòria antifeixista del Prat està de dol
- Article elaborat a partir de fonts pròpies i d’informacions publicades al Prat Nocturn
