Segons reflecteix un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) els supermercats llencen a les escombraries un 80 % més de fruites i verdures que les agrobotigues, botigues o mercats de pagès i de cooperatives agrícoles, on l’agricultor ven directament al consumidor.
S’estima que la distribució de cadena llarga malbarata 60 milions de tones de productes alimentaris cada any a Europa, és a dir, entre 35 i 38 quilograms per persona i any. “Això significa que més d’una tercera part del que produïm es desaprofita: una dada terrible”, explica Pietro Tonini, responsable de l’estudi.
Segons l’estudi, a les agrobotiques i cooperatives “s’estableix una relació més gran entre el comprador i el venedor, que fomenta el consum d’aliments més variats i de temporada”. A més, el consumidor d’aquests establiments acostuma a tenir “una major consciència ambiental i tendeix a adquirir productes més lletjos estèticament”. L’estudi calcula que “entre un 10 i un 15 % del que es conrea es queda al camp” per aquesta “aparença lletja”.
L’impacte d’aquestes dades és important ja que les cadenes alimentàries de supermercats i hipermercats suministren al 81 % de la població, mentre que les agrobotiques, cooperatives agràries i venda directa de l’agricultor abasteixen només un 19 %.
L’estudi també conclou que l’usuari de supermercats acostuma a fer un consum més elevat de productes ultraprocessats, que ha pujat després de la pandèmia. En canvi, el de cooperatives omple el cistell amb productes frescos, dedica més temps a cuinar i té més consciència ambiental i sobre nutrició saludable.
El treball, titolat “Municipis resilients a les pandèmies mitjançant el nexe d’agricultura de proximitat, energia, aigua i residus. Del pilot al municipi”, s’ha fet a partir de dades del Parc Agrari de Sabadell i la cooperativa El Rodal.
A El Prat hi ha tres cooperatives o grups de consum agroecològics com Cals Karxofa, Gaia, Cal Notari.
