Finalment no hi haurà vaga indefinida dels autobusos de TMB a l’àrea metropolitana després de diverses jornades d’aturades i una vaga de 24h. Ahir els treballadors van acceptar el preacord al qual van arribar els sindicats amb la direcció de TMB i van desconvocar el reinici de les aturades parcials que havien anunciat per a aquest mes i que no tenien data de finalització. L’acord que evita més vagues es produeix després d’una primera tongada d’aturades parcials al servei d’autobusos, entre el 23 i el 30 de setembre, i d’una jornada de vaga de 24 hores el 22 de setembre.
La decisió s’ha pres després de la segona assemblea amb els treballadors que encara faltaven per votar. En la votació del matí, una part de la plantilla ja havia rebutjat el document amb un resultat molt ajustat de 223 vots en contra i 199 a favor.
El preacord conté bona part de les reivindicacions exigides per la plantilla
Els treballadors havien convocat les aturades per reclamar millores salarials. Demanaven una actualització dels sous que no els suposés una pèrdua de poder adquisitiu. TMB havia ofert inicialment un increment salarial del 2 % i argumentava que la Llei de pressupostos generals de l’Estat no permet que els increments salarials de les empreses públiques superin aquest percentatge. Un dels esculls del preacord era la recuperació del complement al lloc de feina de 4,6 dies per any treballat. La solució intermèdia proposava recuperar ara el 40 % i el 60 % restant de dies poder utilitzar-los per avançar la jubilació.
Segons ha explicat Juan Ramiro, conductor de TMB i membre del Comitè de Vaga en declaracions a Esquerra Diari, “ “Entre l’assemblea del matí i la tarda, es va votar a favor del preacord. Teníem tres eixos dins de les reivindicacions: la no pèrdua del poder adquisitiu, el tema del desplaçament que era que es comptabilitzi com a temps de treball anar des de la cotxera a l’autobús o a l’inrevés, de l’autobús cap a on acaba el teu treball, la cotxera que és el nostre centre de treball. I el tema que se’ns retornés en dies el complement lloc de treball”
“El que vam poder al principi va ser trencar el marc mental d’uns límits econòmics del 3,5% impostos des de la legislació que regula la finances de les empreses amb accionistes públics. Limitacions acordades per l’Administració, CCOO i UGT i altres sindicats. Vam poder trencar aquests límits amb la nostra reivindicació fonamental: la no pèrdua del poder adquisitiu”. “Evidentment l’empresa no ho reconeixerà, ha de presentar a l’administració només aquest 3,5%, però l’hem obligat a pujar el salari en diferents conceptes, per exemple l’empresa ficava els diners del desplaçament dins del 3,5%. Això ho hem aconseguit amb la pressió de la vaga. Si la direcció es va pujar el salari un 7%, per què els que treballem i realment produïm la seva riquesa no ens ha de pujar el salari fins a arribar a aquest 7% o més?”, sentència Ramiro.