«Els 3000 operaris de la multinacional automobilística afectats per l’ERTO doten la caixa de solidaritat almenys amb el salari d’un dia per sostenir els companys que mantenen la vaga».
x Tomeu Ferrer | Diari del treball
Els treballadors de Nissan, que en el moment de la publicació d’aquest article fa 19 dies que mantenen una vaga indefinida, han plantejat el conflicte de manera que el puguin mantenir molt temps. Un element clau en aquest sentit és la caixa de resistència que s’ha posat en marxa.
Existeixen dos tipus de caixes de resistència. Les que són permanents i que parteixen d’un sindicat i suposen que hi ha un romanent de diners que sostenen les vagues en les quals participen els seus afiliats, i les que s’activen unitàriament per donar una resposta a conflictes concrets i en les quals participen totes les treballadores i els treballadors. La de Nissan és del segon tipus. Usant les xarxes socials, els comitès d’empresa dels cinc centres de la multinacional afectats per la vaga han divulgat el nombre de compte al qual es poden fer les aportacions econòmiques: ES21 0049 1944 2623 1003 0440.
La vaga indefinida de Nissan, que coincideix amb la situació extraordinària que ha suposat l’Estat d’alerta, té una perspectiva de llarg abast. Igual que l’aturada de les instal·lacions es va fer només aturant la planta de Montcada i Reixac, sabent que la manca de peces i components arrossegaria a la paralització de la resta d’instal·lacions del grup, ara els treballadors intenten que el nombre de vaguistes sigui el mínim amb el desgast menor, tot i que els efectes suposin, com ha passat, la paralització de l’empresa l’automobilística a Catalunya i a Espanya.
Tècnicament només hi ha un centenar de treballadors de Nissan que fan vaga. La resta fins a superar els 3.000 estan afectats per l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), això vol dir que per a aquests últims una part dels seus salaris els assumeixen els serveis públics d’ocupació.
La solidaritat desborda l’empresa
«Hem demanat als nostres companys, que superen els 3.000, que, si poden, donin a la caixa de resistència l’equivalent a un dia de feina», explica Miguel Ángel Boiza, responsable de CCOO a Nissan i membre del comitè d’empresa.
Però la solidaritat no queda enclaustrada dins de l’empresa. Centenars de comitès d’empresa en els quals hi tenen presència els sindicats de Nissan: Sigen-USOC, CCOO, UGT i CGT, estan emetent comunicats de solidaritat activa amb els seus companys i, al mateix temps, activant mecanismes que facin arribar fons a la gent de Nissan.
«Molta gent no és conscient de l’abast que un possible tancament de Nissan pot tenir en el teixit del sector de l’automòbil concretament a Catalunya», diu Boiza. Efectivament, moltes empreses que fabriquen peces i components per a l’automòbil tenen com a clients principals Seat i Nissan. Si falla un dels dos clients la supervivència d’aquestes empreses pot veure’s compromesa, cosa que, de retruc, afectaria tot el sector industrial català. Per tant, els sindicats es preparen per un conflicte de llarg abast si Nissan comunica el 28 de maig vinent que abandona la producció a Catalunya.
