«Demanen les mateixes millores laborals que van provocar les vagues de juliol».
Els treballadors de terra d’Ibèria al Prat han convocat noves aturades per al dissabte 24, diumenge 25, divendres 30 i diumenge 31, després de no arribar a cap acord amb la direcció d’Ibèria.
De la mateixa manera que ja van fer durant la vaga del passat mes de juliol, els treballadors segueixen demanant acabar amb la falta de personal i estabilitat laboral, l’excés de càrregues de treball i l’abús de les hores extraordinàries, i reorganitzar els torns per a facilitar la conciliació familiar i personal.
La darrera aturada del 27 i el 28 de juliol va provocar la cancel·lació de més d’un centenar de vols. A més, el dissabte la situació es va veure agreujada per la interrupció del trànsit aeri al Prat per la caiguda d’una forta tempesta.
En declaracions al digital Vilaweb, Omar Minguillon, portaveu d’UGT a l’aeroport del Prat, denuncia la falta de treballadors i jornades laborals molt llargues: “Ja fa temps que ens en queixem. L’any passat ja vam convocar una vaga. Però llavors l’empresa es va comprometre a solucionar el problema mitjançant el conveni estatal. Passat un any, el problema no s’ha solucionat” i afegueix que l’any passat al Prat “es van facturar més de 3.500 hores extres. A Madrid, amb 1.700 treballadors més per la mateixa feina, només es van fer 700 hores més. A ells no els toca ni a una hora per treballador. Aquí toca dues hores per treballador.” A Prat hi ha 2.000 treballadors, dels quals només 1.000 són fixos. La resta són eventuals amb contractes precaris.
D’altra banda, també ha reclamat dotar l’aeroport dels mitjans suficients, en la línia d’altres instal·lacions de les mateixes característiques, com el de Barajas: “A Madrid això és diferent, tot i que la feina que hi ha els aeroports és molt similar. Nosaltres al juny vam tenir 5.007.000 passatgers, Barajas 5.500.000. Amb només 400.000 passatgers de diferència, allà hi havia 3.500 treballadors, dels quals 3.200 són fixos; i aquí 2.000, dels quals només 1.000 són fixes”.
.
