Ha arribat l’hora: després de tres anys, al sistema Ter Llobregat entrem en fase d’emergència per la sequera, la més dura i profunda que ha tingut el territori d’ençà que hi ha dades, fa cent deu anys, segons les paraules que han repetit una vegada i una altra, aquests últims mesos, president i consellers. L’emergència, que el govern ha mirat d’endarrerir amb successives modificacions del pla especial de prevenció, s’ha aprovat un cop les reserves d’aigua disponibles han baixat del 16%, i implica noves restriccions –que entraran en vigor demà, quan l’emergència hagi estat publicada al DOGC.
El Ter Llobregat és el sistema de pantans, aqüífers, dessalinitzadores i plantes de potabilització més important de Catalunya, proveeix a 202 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques gironines situades al sud.
Les dues mesures principals són una rebaixa de la dotació d’aigua per habitant i dia, que passarà de 210 litres a 200, i la reducció dels cabals dels rius Llobregat, Ter i Muga. Malgrat les peticions d’organitzacions ecologistes, l’executiu català també ha aprovat modificacions en els cabals mínims d’aquest rius amb l’objectiu de preservar més aigua en els embassaments, una mesura que els grups ecologistes han portat a la Fiscalia en considerar que suposa un mal a la biodiversitat.
La fase d’emergència és la més greu prevista en el Pla de Sequera, però les mesures s’apliquen e manera progressiva en tres estadis: en el primer, el que s’activarà ara, les dotacions d’aigua es redueixen als citats 200 litres per dia i habitant per a tots els usos (comercial, industrial, lúdic o personal); i en els estadis dos i tres descendeixen a 180 i 160 litres, respectivament, al mateix temps que s’incrementen altres restriccions.
Segons l’empresa pública Aigües del Prat la mitjana per habitant i dia a El Prat se situa en 162. Els veïns del Prat, ho notarem poc a casa nostre, I tampoc al nostre municipi hi ha previst baixar la pressió de la xarxa.
Les dotacions d’aigua disponibles per a l’agricultura baixaran d’un 80%; per a la ramaderia, d’un 50%; i per als usos industrials i recreatius, d’un 25., el mateix percentatge que en alguns usos recreatius, sempre que no impliquin regs, fet que queda prohibit segons el ban muncipal. Des del consistori han habilitat el mail sequera@elprat.cat per atendre qualsevol consulta relacionada a la situació actual de les restriccions.
L’ajuntament anuncia que qualsevol infracció serà sancionada segons l’ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana
Les reserves dels embassaments de les conques internes se situen en un mínim històric, el 15,76%, per sota fins i tot de l’anterior mínim registrat el 1989 (18,9%).
El Prat s’abasteix majoritàriament amb recursos propis com l’aqüífer
Tornant al nostre municipi i pel que fa a l’aigua de boca; El Prat compta amb recursos propis, com l’aqüífer i s’abasteix amb un 80% d’aigua extreta de pous freàtics que es tracten a plantes municipals. L’altre 20% es compra a l’ACA.
L’aqüífer profund del delta del Llobregat està 4,5 metres per sota del nivell del mar a causa de la sequera segons dades del passat mes de novembre. Un dels problemes associats a la baixada de l’aqüífer és la intromissió de l’aigua marina salinitzada. Precisament un dels aspectes indispensables dels espais naturals és l’aportació d’aigua dolça per a la recàrrega dels aqüífers. I és que l’aigua dels subsol deltaic és salobre, és a dir, conté sal, però no tanta com l’aigua de mar. Això fa que el procés de tractament sigui més eficient que el de la dessaladora del Prat i s’aprofiti més aigua, al voltant del 75% de la que es capta.
El context de canvi climàtic fa preveure una reducció dels recursos hídrics
El director de l’ACA va apuntat fa uns mesos que tothom ha de fer el possible per «fer un ús eficient i responsable» de l’aigua, apuntant que caldria rebaixar el consum a «90 litres per persona i dia».
Fonts ecologistes assenyalen però, la incongruència de les manifestacions del director de l’ACA, si les comparem amb la declaració pública emesa per l’ACA ara farà mig any enrere, referides a l’expansió urbanística que viu la comarca del Baix Llobregat amb el previsible augment de consum d’aigua en un context de canvi climàtic. L’ACA, menystenia al juny problemes pel que fa a la quantitat i regulació dels recursos hídrics: “Ni actualment ni en cap dels escenaris futurs, considerats” segons les seves conclusions sobre el pla Urbanístic PDU Biopol-Granvia.
Les fuites fan malgastar gairebé un 21,5% de l’aigua potable del Principat, més del doble que la xifra registrada a El Prat, que és de les més baixes de Catalunya. Comparativament amb dades de març de 2023, a Catalunya les fuites s’han reduït un 2,5%. No és casual tampoc que els dos municipis metropolitans amb un millor rendiment de la xarxa i menys pèrdues, de llarg, siguin el Prat de Llobregat i Barberà del Vallès els únics a l’AMB amb empreses públiques d’aigua.
_____________________________________________________________________
Informacions relacionades:
El riu Llobregat aboca al mar més d’un quart de tona de plàstic a l’any
![[7 feb.] Taula rodona: ‘La defensa militar de la República: la línia de costa’](https://alaguait.cat/wp-content/uploads/2024/02/agenda2014-republica-75x75.jpg)
