«Des de l’inici de l’estat d’alarma, han estat nombroses les afirmacions grandiloqüents per parlar dels efectes de les mesures extraordinàries aprovades per protegir els llocs de treball amenaçats per la present situació. Recordem, per exemple, quan des del Govern espanyol es va dir que s’havia prohibit acomiadar durant l’estat d’alarma. «Prohibir», aquest és el verb que va fer servir en tot tipus de comunicacions públiques de l’executiu quan la realitat era molt i molt diferent. Mai no es va prohibir acomiadar».
Senzillament es va establir que els acomiadaments per causa objectiva motivats per situacions derivades de la propagació de la Covid-19 es considerarien improcedents o, el que és el mateix, amb una indemnització lleugerament superior a la que hagués correspost si l’acomiadament fos per causa objectiva. Però cap tipus de prohibició com sí s’hagués pogut fer dient que aquests acomiadaments es considerarien nuls, no pas improcedents, i comportarien la reincorporació al lloc de treball i l’abonament dels salaris deixats de percebre.
Ara succeeix quelcom de similar amb la denominada clàusula de manteniment de l’ocupació imposada a les empreses que hagin realitzat ERTO per causa de força major. Segons el govern espanyol, aquesta clàusula obligava a mantenir durant almenys 6 mesos els llocs de treball de les persones afectades per ERTO un cop es reprengués l’activitat. De nou, però, la realitat està allunyada.
L’acord assolit pel Govern espanyol amb les grans patronals i els sindicats UGT i CCOO estableix nombroses excepcions a aquest enunciat general i permet l’extinció de llocs de treball sense que es consideri vulnerada la clàusula. Així succeeix, per exemple, amb els acomiadaments disciplinaris declarats procedents, cosa que pot ser lògica, però també amb els contractes temporals que arribin a la seva data d’expiració o quan finalitzi l’obra i servei acordada, malgrat la majoria d’aquests contractes han estat celebrats en frau de llei i hagués correspost que fossin de durada indefinida des del principi pel fet de satisfer necessitats estructurals de les empreses.
Aquesta sí és la realitat del moment present. Els treballadors actualment afectats per ERTO no tenen, en realitat, garanties efectives de manteniment dels seus llocs de treball un cop finalitzi la vigència d’aquests expedients. Aquestes garanties no es desplegaran de forma automàtica per efecte de la clàusula esmentada sinó que caldrà, en molts casos, acudir als jutjats per defensar els nostres drets davant acomiadaments injustificats.
El sindicat CGT per la seva part ha acusat al Govern espanyol i als sindicats UGT i CCOO de cedir a la pressió de la Patronal, i a qualificat el Reial Decret publicat al BOE el passat 12 de maig de desescalada a mida de les empreses.