L’any entrant s’acompliran 30 anys des de la inauguració de la primera línia d’alta velocitat (Madrid-Sevilla) a l’Estat Espanyol, que actualment disposa de la segona xarxa més extensa del món per darrera de Xina. Aquesta xarxa havia de suposar un model a nivell social, econòmic i ambiental que a dia d’avui s’ha demostrat fals davant de les evidències científiques que ens porten a posar el focus en aquest sistema de transport, així com en una urgència a l’hora de repensar la política de l’Estat Espanyol en aquest àmbit amb mesures concretes i creïbles que respectin l’Acord de París.
En aquest estudi on s’analitzen les xarxes ferroviàries de diferents països de la Unió Europea, es conclou que en el cas de l’Estat Espanyol els anàlisis de cost-benefici “no es van fer adequadament… i la decisió d’aquestes línies es basa de forma habitual en consideracions polítiques”. Per tant, es conclou que la planificació va ser deficient, no es va centrar en les necessitats socials i es van donar permanents retards, sobrecostos i corrupció.
A destacar que l’Estat Espanyol és el país que ha rebut més fons europeus per invertir en les xarxes d’alta velocitat, concretament les inversions monetàries suposen el 47% del total de fons atorgats a tota la UE. Tot i així ADIF-Alta Velocitat és l’empresa pública més endeutada de tot l’Estat i presenta la total absència de rendibilitat financera i social: en resum, que mai recuperarà la inversió feta.
Ambientalment insostenible
Un altre aspecte analitzat a l’informe mencionat ha estat el medi ambient: en aquest sentit s’ha fet un balanç de les emissions de gasos efecte hivernacle (GEI). A nivell global hi ha l’idea assumida de que el tren suposa una menor emissió de gasos si el comparem amb els avions o els vehicles a rodes, però aquest suposat oblida un factor important: no es tenen en compte les emissions vinculades a la construcció de les infraestructures ferroviàries.
L’informe analitza la sostenibilitat completa de les construccions ferroviàries agafant com a referència les últimes dades disponibles, que son del 2016. Així es conclou que la xarxa ferroviària necessitarà 15 anys per compensar els GEI i fins a 87 anys per compensar altres gasos i partícules.
Gran part d’aquesta insostenibilitat recau en la poca afluència de viatgers, que fan servir altres medis de transports davant la impossibilitat de pagar l’alta velocitat, així com al fet de que aquesta xarxa només admet passatgers deixant fora la possibilitat de moure mercaderies.
D’aquesta manera el sistema ferroviari d’alta velocitat només contribueix a reduir un 1% de les emissions totals del transport de l’Estat Espanyol.
__________________________________________________
Informació relacionada:
La gestió pública de les línies d’Alta Velocitat arriba a la seva fi amb la posada amb marxa d’Ouigo
Mijoler desenterra el projecte de l’era Tejedor per dur l’AVE fins a El Prat
