«L’expedient sancionador de la Comissió Europea a les administracions locals per no haver protegit els ecosistemes del delta afectats per les ampliacions de l’aeroport i del port representa per a les ecologistes una oportunitat de protegir l’espai natural».
x Roguer Jimenez | La Directa
Sota el lema “Prou creixement urbanístic i d’infraestructures: salvem el Delta del Llobregat”, i amb el continu trànsit de fons de les màquines que preparen els terrenys de l’ARE Prat Sud, s’ha oferit aquest dimecres 17 de març una roda de premsa al Prat de Llobregat, concretament als terrenys agrícoles afectats per la segona fase de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) Eixample Sud, pla urbanístic que preveu la construcció d’un total de 2.600 habitatges. Convocada per la plataforma veïnal pratenca Ni un pam de terra, també hi han intervingut representants de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), l’organització sindical agrícola Unió de Pagesos i les plataformes Zeroport i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.
“Davant del context actual d’amenaces als espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat en temps de crisi climàtica i de regressió preocupant de la biodiversitat”, diverses entitats i col·lectius relacionades amb l’ecologisme i l’agricultura volen impulsar una campanya unitària “per protegir-lo dels atacs”. “Un front ampli de veïns, ecologistes i agricultors per aturar el creixement urbanístic i els projectes d’ampliació de l’aeroport i del port de Barcelona, incompatibles amb la protecció del Delta i l’emergència climàtica”, demanen Depana i Unió de Pagesos juntament amb les plataformes Zeroport, Ni un pam de terra i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.
La recent obertura d’un expedient sancionador per part de la Comissió Europea (CE) a les administracions estatal i autonòmica per “no haver protegit els ecosistemes del delta, greument amenaçats per les ampliacions de l’aeroport i del port”, representa per a les ecologistes locals una oportunitat i al mateix temps una necessitat de treballar conjuntament en la mateixa direcció. El 19 de febrer, la CE va fer públic un requeriment als governs de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya en relació amb la manca de protecció administrativa de les zones naturals del Delta del Llobregat. El toc d’atenció arriba vuit anys després de la denúncia interposada l’any 2013 conjuntament per Depana i la Societat Espanyola d’Ornitología (SEO-BirdLife).
Durant la roda de premsa, José García, vicepresident de Depana, ha fet referència a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea a les administracions públiques i a la importància de preservar els espais naturals de l’Àrea Important per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat (o zona IBA 140) del Delta del Llobregat establerta per l’organització no governamental SEO-Birdlife. “La carta d’emplaçament és una mostra evident de la manca de resposta administrativa per a la conservació dels hàbitats i les espècies de la zona”, denuncia García, que en representació de l’entitat demana l’aturada en forma de moratòria de tots els projectes previstos a la zona compresa a l’IBA 140 fins que no acabi tot el procés relatiu a l’expedient obert. Segons García, “no hi ha prou espai protegit per a les aus al delta en l’actualitat. Les reserves naturals s’han quedat petites i han desaparegut espais afectats per les ampliacions de les grans infraestructures, com l’aeroport”. Per tot plegat, des de Depana “demanem l’ampliació d’aquests espais dins de les anomenades ZEPA’s”, reclama García. “De les cent hectàrees actuals, amb l’ARE Prat Sud en quedaran només unes vuitanta”, denuncia el vicepresident de l’organització ambientalista. “No hi haurà espai per a les aus, ni per la població ni per a la pagesia perquè es fan actuacions no legals. Demanem a la Generalitat de Catalunya que, d’acord amb les directives europees, aturi qualsevol projecte fins que s’acabi el procés iniciat amb l’expedient obert per la Comissió Europea”, conclou García.
En resposta al requeriment formal de la CE que posa èmfasi en la insuficiència de les zones protegides actuals per assegurar la supervivència de les espècies d’ocells inclosos a l’Annex I de la Directiva Aus 2009/147/CEE i dels hàbitats d’interès comunitari del Delta del Llobregat, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, ha anunciat una ampliació de la Zona Especial Protegida per les Aus (ZEPA) als termes municipals de Gavà i Viladecans. Calvet assegura que des del govern català es veu aquesta carta d’emplaçament com “una gran oportunitat” i que ampliaran la ZEPA i les reserves naturals.
Moratòria, decreixement i protecció
La reacció dels agricultors locals tampoc no s’ha fet esperar i des de la Cooperativa Agrícola de Viladecans i l’Agropecuària de Gavà han expressat la seva indignació i preocupació perquè segons les entitats agrícoles l’ampliació de la ZEPA representarà la pèrdua d’espai agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat. Carles Faura i Josep Pañella, els respectius presidents de les entitats esmentades, reclamen el “desenvolupament d’un polígon agrícola professional” per garantir la supervivència del Parc Agrari en lloc de l’ampliació dels espais naturals protegits.
També denuncien l’abandonament del sector per part de les administracions públiques i alerten que si no es reacciona aviat “en només cinc anys podria arribar a desaparèixer l’espai agrícola del Delta del Llobregat”. Aquest matí al Prat de Llobregat, Olivier Chantry, de la Unió de Pagesos, ha remarcat el valor ecològic i social de l’agricultura al Delta del Llobregat, al mateix temps que ha denunciat la manca crònica de suport a la pagesia per part de les administracions i de les conseqüències que això comporta.
“El canvi climàtic comporta, de manera immediata, la pèrdua de collites causada per inundacions, com ha passat recentment al Parc Agrari de Gavà”, ha apuntat Chantry, que ha criticat la manca de reacció administrativa en la protecció real i efectiva del Parc Agrari, que ha esdevingut a parer seu “un parc temàtic envaït per ciclistes”. Aquest fet, per a Chantry, impedeix el desenvolupament d’una activitat agrària en condicions normals. A més de la inacció administrativa, el representant de la Unió de Pagesos afegeix el problema de la manca de relleu generacional en el sector, poc o gens rendible per a la petita pagesia. “Sense pagesia no hi haurà Parc Agrari ni defensa del territori”, alerta Chantry, que demana teixir aliances entre la pagesia, l’ecologisme i la ciutadania.
D’altra banda, entre els projectes previstos a la plana deltaica hi ha una nova ampliació de l’aeroport de Barcelona proposada per Aena, l’empresa pública encarregada de la gestió dels aeroports espanyols, que consisteix en la prolongació de la tercera pista d’aterratge. Des de la plataforma Zeroport, organitzada el gener de 2020, proposen el “decreixement” de les dues infraestructures perquè consideren que els projectes d’ampliació “són incompatibles amb la crisi ecològica global”.
En la mateixa roda de premsa, Maria Garcia, en nom de Zeroport, ha fet èmfasi en les amenaces que suposen per al delta els nous projectes d’ampliació de l’aeroport i el port de Barcelona. “Ens trobem en plena emergència climàtica i, mentre a París han aturat l’ampliació de l’aeroport, aquí seguim endavant amb els projectes d’ampliació de grans infraestructures, que a més tenen obert un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea, com en el cas de l’aeroport”, ha encetat Garcia, que aprofita per recordar que “s’ha reconegut per part de les autoritats europees l’impacte mediambiental en el delta, del qual són còmplices totes les administracions territorials, que no només no assumeixen cap responsabilitat sinó que no adopten cap mesura de regulació que limiti aquest impacte”.
Ha apuntat també cap al decreixement com a opció davant l’actual model de “turisme massiu extractiu absolutament insostenible, tant a escala mediambiental com social. No es pot seguir fomentant els vols low cost entre poblacions relativament properes que ja estan connectades per ferrocarril ni tampoc el turisme de creuers altament contaminant”. Pel que fa a l’impacte en el sector agrari, Garcia ha denunciat que des de les administracions s’estan impulsant al Delta del Llobregat i altres indrets polítiques adreçades a la despossessió de terres de la pagesia i a la destrucció de l’agricultura de proximitat en benefici del model agroexportador global de les grans corporacions capitalistes. “Des de la plataforma Zeroport demanem l’aturada immediata de tots els projectes previstos al delta i el foment d’una agricultura sostenible i, en general, la posada en marxa d’un pla de decreixement i de lluita contra el canvi climàtic”, ha finalitzat Garcia.
L’ecologista Ángel Losada, en representació de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que aplega mig centenar de col·lectius i entitats d’àmbit local i comarcal, ha denunciat el creixement urbanístic projectat en molts municipis de la comarca del Baix Llobregat, en particular als ubicats a la plana deltaica. “La mateixa setmana que la Comissió Europea obria un procediment d’infracció pel deteriorament de la plana deltaica, a conseqüència de l’expansió de l’aeroport i el port de Barcelona, al Prat de Llobregat començaven els moviments de terres de l’ARE Eixample Sud”, denuncien Losada i les seves companyes de la plataforma, que demana una moratòria del PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità) i un replantejament del model urbanístic consensuat amb el conjunt de la ciutadania.
Losada ha alertat de l’amenaça d’una “brutal” transformació negativa del delta i de la comarca en un període immediat no superior als deu anys, “amb conseqüències catastròfiques, fins i tot amb possibles inundacions”. “Tenim (al Baix Llobregat) des de pèrdua de sorra a les platges fins a vessaments d’aigües residuals i contaminació de les rieres, tots tres efectes col·laterals de la pressió urbanística a la qual està sotmesa la comarca”, analitza Losada, que ha defensat la conservació del Parc Agrari del Baix Llobregat com a despensa dels més de tres milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona i ha denunciat a totes les administracions com a “culpables del context actual de pandèmia i canvi climàtic”.
En darrer lloc ha intervingut Marta Morató, activista de la plataforma local Ni un pam de terra, que ha alertat de la pèrdua immediata d’espais agrícoles que formen part de la zona IBA 140, com el mateix indret on ha tingut lloc la roda de premsa, afectat pel pla urbanístic de l’ARE Eixample Sud del Prat de Llobregat. Per tal d’intentar aturar l’inici de les obres, en aquest espai un grup de veïnes van llaurar a finals de gener un hort comunitari, anomenat el Camp de la Bunyola, que dues setmanes després va ser aixafat per les màquines que preparen el terreny per a la construcció de la segona fase de l’esmentat pla.
Malgrat l’oposició del consistori pratenc a una nova ampliació de l’aeroport i la reclamació municipal als governs estatal i autonòmic d’una major i millor protecció dels espais naturals del delta, les obres no s’han aturat. “Els ajuntaments són còmplices de la invasió de ciment que s’està impulsant a tants municipis del Baix Llobregat”, denuncia Morató, que juntament amb les seves companyes demana que aquests “han d’assumir la seva quota de responsabilitat i aturar els plans urbanístics que comprometen la supervivència dels cada cop més escassos espais agrícoles i naturals del Delta del Llobregat”. “Les obres de la segona fase de l’ARE Eixample Sud no s’han aturat malgrat que Depana i SEO-BirldLife han sol·licitat a les administracions implicades la seva paralització”, ha denunciat Morató.
“Justament on ara hi ha piles de terra hi havia vint espècies d’aus fa poques setmanes”, ha lamentat l’activista de Ni un pam de terra, que afegeix l’oposició del col·lectiu veïnal a l’argument de l’emergència habitacional justificat per l’Ajuntament del Prat per construir-hi més de 1.200 nous habitatges. “Menys propaganda ecologista i menys greenwashing i més accions efectives i reals per protegir el territori, la vida i la salut”, reclamen des de Ni un pam de terra. “S’han de trobar alternatives com la regulació del mercat immobiliari o la rehabilitació d’habitatges buits”, proposen Morató i les seves companyes. “Davant el context de crisi climàtica aquesta és l’única opció viable. No hi ha un planeta B”, conclou Morató.
Article publicat originalment a la pàgina del setmanari La Directa