Giesecke+Devrient: Una rica història empresarial què inclou també esvàstiques i esclavisme

Arran de la vaga indefinida declarada a Giesecke+Devrient el passat 3 de novembre, aquesta empresa alemanya amb seu a El Prat ha estat protagonista de la nostra secció d’Actualitat. Avui però, volem deixar de banda el seguiment d’aquest conflicte laboral, per realitzar un exercici de memòria històrica i fer una mirada enrere per descobrir el passat d’aquesta empresa alemanya i quina va ser la seva relació amb els nazis i l’Espanya de Franco.

Esvàstiques i negocis amb Franco

Durant el Tercer Reich Alemany, els patrons de l’empresa Giesecke & Devrient van mantenir estrets vincles amb el partit nazi, la qual cosa de retruc, els va permetre obtenir rendibles contractes amb el règim nazi. A tall d’exemple podrem citar la impressió de les entrades per les olimpíades de Berlín de 1936 o la impressió de bitllets. 

Més enllà de les fronteres del Reich alemany, G&D també imprimiria paper moneda per a altres governs aliats dels nazis, entre els quals òbviament no podem deixar de citar els bitllets que per encàrrec de l’anomenada Junta de Burgos, començarien a circular durant la guerra del 36 als territoris dominats pels franquistes.

Producció amb mà d’obra esclava

Un cop va esclatar la Segona Guerra Mundial, G&D va ser una de les grans companyies alemanyes que van recórrer a la mà d’obra esclava per produir a les seves plantes. 

Es calcula que en 1944 hi havia dins dels límits de l’III Reich uns 7,5 milions d’esclaus, dels quals 5,3 eren civils i la resta, presoners de guerra. Les grans empreses alemanyes, sobretot les industrials, es van nodrir massivament d’aquesta mena de treballadors forçats durant el conflicte. No tenien cap mena de restricció: podien treballar il·limitadament, tant com es requerís o la fàbrica considerés necessari, fins i tot fins a morir. Sempre hi havia més esclaus que podien substituir als morts. 

Més de mig segle anys dels fets relatats, l’any 2000, l’empresa G+D, al costat d’altres emblemàtiques empreses alemanyes com Allianz ,BASF, Bayer, BMW, DaimlerChrysler, Deutsche Bank, Dresdner Bank, Krupp-Hoesch, Siemens i Volkswagen es van veure obligades a realitzar aportacions per a compensar als encara supervivents. Finalment, el Govern alemany va haver de crear en 1999 un fons compensatori per a les víctimes. Tanmateix, aquestes compensacions únicament van arribar als afectats de nacionalitat alemanya.

Operacions estratègiques en el context de la 2GM 

En el transcurs de la segona guerra mundial G&D va formar part de l’anomenada Operació Bernhard, plantejada pels nazis per a falsificar lliures esterlines britàniques i dòlars estatunidencs. En 1941, Heinrich Himmler va visitar als directors de G&D i els va demanar que imprimissin diners falsificats per a inundar Gran Bretanya de lliures esterlines i malmetre d’aquesta manera la seva economia, provocant una elevada inflació. Bitllets falsos dels nazis que a més, gràcies a l’ambaixada alemanya a Madrid, van ser introduïts en l’economia espanyola.

Aquest esdeveniments que hem narrat, servirien d’inspiració pel film de l’any 2007; “Els falsificadors“. 

Giesecke & Devrient a l’actualitat

Fundada l’any 1852 pels alemanys Hermann Giesecke i Alphonse Devrient, un cop finalitzada la contesa i amb ocupació aliada d’Alemanya la companyia va traslladar-se de la ciutat Leipzig a Munich, situada a l’alemanya occidental.

Actualment G+D ha esdevingut la segona impremta de bitllets més gran del món, amb oficines en 53 països i des de fa un parell de dècades va expandir les seves operacions a la fabricació de targetes intel·ligents, plàstics per a pagaments electrònics i sistemes d’identificació. Un sector considerat estratègic i amb grans marges de beneficis, que no va aturar la producció a la planta d’El Prat ni tants sols durant la declaració de la pandèmia, tot i les mesures de confinament.

La memòria incòmoda de l’oligarquia alemanya

Cotxes, electrodomèstics, medicines, productes tecnològics i fins i tot peces de roba són actualment fabricats per empreses alemanyes que entre 1933 i 1945 van ser molt pròximes al règim nazi. Algunes per supervivència i altres per una veritable creença en que el feixisme contribuiria a posar ordre entre les files dels treballadors alemanys en aquell context dels anys 30, marcat per la conflictivitat social. 

Aquestes corporacions van sostenir gran part de l’esforç de guerra alemany i es van beneficiar de l’acostament que es va produir entre les grans empreses, especialment industrials, i el partit d’Adolf Hitler. Quan va acabar la guerra cap recordava res. En ser claus en la recuperació de l’Alemanya de postguerra, els vencedors van fer els ulls grossos. Aquesta col·laboració és avui dia una llunyana taca en la trajectòria d’aquestes empreses que, directament o indirectament, van arrossegar a Europa a la pitjor catàstrofe que mai ha viscut.