El 76% dels tipus d’hàbitats d’interès comunitari vinculats a zones humides estan en un estat de conservació «desfavorable». Així ho constata l’informe “Aiguamolls davant un futur incert. Anàlisi sobre l’estat de conservació de les zones humides a Espanya” elaborat per SEO/BirdLife amb motiu del Dia Mundial dels Aiguamolls que es commemora avui diumenge 2 de febrer.
L’anàlisi destaca el mal estat de conservació en el 89% dels aiguamolls de la regió mediterrània, on la situació és «especialment preocupant» perquè el 47% dels tipus d’hàbitats avaluats presenten un estat de conservació «desfavorable-dolent».
Al Principat, s’han inventariat (2012) quasi 3.000 zones humides, de les quals 2.069 són estanys alpins i 579 molleres i torberes. A les terres baixes i el litoral són excepcionals. Igual que l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic, aquest Inventari no té protecció legal.
Entre 2003 i 2020 el conjunt d’espècies representatives de les aigües continentals van decaure a l’alarmant xifra del 54%, segons l’informe Estat Natura 2020 (el més solvent que tenim fins ara).
El Delta del Llobregat perd biodiversitat assetjat per les infrastructures
Si observem les dades especifiques referides al Delta de Llobregat durat el període 1990 i 2023 a tot l’estat, el nostre delta formava part del conjunt de zones humides que aplegades contabilitzaben la suma total del 50% de la població d’aus aquàtiques. En els darrers 16 anys però, el Delta del Llobregat ha desaparegut d’aquesta llista de zones humides.
Aquesta disminució registrada a l’estudi afecta a les poblacions d’ocells aquàtics en general i a les anátidas en particular, ànecs i fotges. Els exemplars de les mateixes espècies han passat a concentrar-se i a dependre d’un nombre menor de zones humides segons és desprèn de l’estudi citat. Cosa que significa que les principals zones humides de l’estat espanyol són cada vegada més rellevants, perquè s’hi concentren un major nombre d’ocells, en detriment de la resta de zones humides, com es el cas del delta del Llobregat.
En relació a l’estudi de SEO/Birdlife podem resoldre que la conclusió és la mateixa que és pot exreure sobre moltes altres zones humides: el delta de Llobregat ha passat de ser rellevant a no ser-ho.
La diferència és que en el cas del delta del Llobregat s’ha pogut establir una correlació directa entre les actuacions en grans infraestructures i moviments especulatius amb la disminució registrada d’espècies i individus, tal com constata el procés d’infracció obert per la Comissió Europea a les autoritats espanyoles i catalanes, arran d’una queixa interposada per Depana davant Brussel·les. Un expedient obert que ha deixat en evidència a l’administració com a responsable a l’hora d’implentar les mesures correctores a les es van comprometre arren de la signatura de l’anomenat Pla Delta per mitigar la disminució de les xifres registrades els darrers vint anys per l’impacte medioambental de l’ampliació de l’aeroport, el desviament del tram final del Llobregat i l’ampliació del Port.
El juliol de l’any passat, dos anys després de presentar la primera proposta d’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat, La Generalitat va aprovar l’esperada ampliació. Es tracta d’una notícia llargament esperada pels moviments ecologistes i de defensa del territori, que no s’han cansat de denunciar reiteradament la inacció de les autoritats catalanes i espanyoles davant de l’expedient obert per Brussel·les contra l’Estat Espanyol.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
https://alaguait.cat/un-estudi-recent-reafirma-la-importancia-del-delta-i-la-seva-funcionalitat-ecologica-i-proposa-mesures-dintervencio/
L’ecologisme denuncia a la COP16 l’engany de la “compensació de danys” al delta del Llobregat
