«Coincidint amb el seu homenatge ahir al nou Teatre Artesà, un activista sense sostre va interrompre el discurs de cloenda dels Premis Nacionals de Cultura del president Torra per denunciar el desallotjament de la “Casa d’Enric”, l’habitatge okupat que el difunt dibuixant va obrir per als sense sostre».
Durant la cloenda de l’entrega dels Premis Nacionals de Cultura que van tenir lloc ahir dijous al nou Teatre Artesà del Prat, l’activista sense sostre Lagarder Danciu va interrompre de manera imprevista el discurs del president Quim Torra, per reivindicar la memòria del dibuixant Enric Pons que va morir al febrer a punt de ser desnonat, així com per reivindicar davant Torra que “la cultura també és dels refugiats o dels sense drets”.
Es dóna el cas simptomàtic que mentre al vespre Enric era homenatjat al Artesà, al matí efectius dels Mossos d’Esquadra van procedir a desallotjar la “Casa d’Enric”, l’habitatge okupat que el dibuixant de còmics de la cèlebre editorial Bruguera va obrir per als sense sostre de Barcelona.
Enric Pons un símbol de la lluita contra l’especulació immobiliària
El dibuixant va passar els seus últims mesos acompanyat dels activistes que okupaban Casa Cadis, un immoble en la capital catalana del qual l’Ajuntament gadità és copropietari. Allí, més de 20 persones sense llar troben el seu refugi.
Just al costat vivia el Enric Pons, qui va teixir un vincle molt estret amb els habitants del lloc. De fet, tal com remarca la Voz de Cadis, Pons es va convertir en els últims mesos en símbol de la lluita contra l’especulació immobiliària després d’estar amenaçat de desnonament. Cobrava una pensió de 600 euros i pagava més de 500 de lloguer després que una societat comprés l’edifici on vivia des de feia 75 anys, al carrer Sardenya, prop de la Sagrada Família. A partir d’aquí va rebre ajuda dels okupes de la Casa de Cadis, situada en el mateix carrer on residia el dibuixant.
Abans de morir, Pons va cedir la meitat dels seus estalvis (5.000 euros de 10.000) a Casa Cadis, i va insistir a Danciu, segons el propi activista, que ocupessin el seu domicili. “Ell ens va lliurar la clau”, detalla. Enric va morir el 10 de febrer de de el 2019, i des de llavors el seu domicili va ser nomenat com a “Casa Enric”. “Era un espai per als pensionistes amb pensions miserables que no poden trobar lloguer a Barcelona.
Les dels sense sostre no van ser les uniques reivindicacions ahir al nou Artesà. Entre altres, durant l’entrega de premis la pianista Clara Peya tampoc s’ha quedat curta i ha exigit una cultura accessible a totes les classes econòmiques i orientacions, i Jaume Cabré ha recordat els polítics presos i exiliats segons recull RAC1.
D’altre banda esmentar que a El Prat TV, el mitjà públic municipal, no se’l va permetre enregistrar la cerimònia celebrada a la nostre localitat perquè TV3 tenia els drets d’imatge exclusius
Vídeo: Anna Felipe Villalobos
Informació relacionada:
Desalojan la “Casa de Enric”, la okupa que un dibujante de tebeos abrió para los sin techo de Barcelona
