«La productora independent artífex del documental ‘Ciutat Morta’ inicia el procés de presentació del seu nou treball amb la publicació a la Directa del tràiler, tastet d’un film que interpel·la la consciència de les espectadores a partir de la història d’Idrissa Diallo, jove de 21 anys mort al CIE de la Zona Franca la Nit de Reis de l’any 2012».
x David Bou | La Directa
Una barcassa travessant un cabalós riu africà. Així és com comença el tràiler de Idrissa, crònica d’una mort qualsevol i és com podria haver arrencat el procés migratori d’Idrissa Diallo, un jove guineà que –com tants altres– va decidir emprendre un viatge a Europa que mai més va poder desfer pel seu propi peu.
El nou llargmetratge de no-ficció de la cooperativa audiovisual Metromuster arriba a la gran pantalla de la mà de Xavier Artigas i Xapo Ortega, directors de l’exitós documental Ciutat Morta, que va sacsejar l’actualitat política catalana i va recollir més d’una dotzena de guardons en festivals internacionals mostrant els clarobscurs de l’anomenat cas 4F.
En aquesta ocasió, la productora ha comptat amb l’experiència de la companyia Polar Star Films, el suport de Tanquem els CIE, el centre per la defensa dels drets humans Irídia i la Directa, i la col·laboració de Televisió de Catalunya i l’Institut Català d’Empreses Culturals, entre d’altres, per fer realitat un repte que va començar a caminar el 2013.
Durant aquests cinc anys, el projecte s’ha anat transformant a mesura que la investigació periodística sobre les circumstàncies de la mort d’Idrissa i la troballa de les seves despulles anava revelant noves dades. Malgrat que el poder judicial va desestimar el cas i les forces i cossos de seguretat de l’Estat han bloquejat l’accés a l’expedient policial, l’equip de filmació va poder localitzar la família Diallo i demostrar que les autoritats espanyoles mai van informar la família de la mort –contravenint les seves obligacions legals– mentre ordenaven l’enterrament del cos en un nínxol anònim del cementiri de Montjuïc.
Comptant amb la inestimable col·laboració de Yakouba –germà d’Idrissa– i la complicitat de tot el seu poble natal, finalment es va aconseguir repatriar les restes mortals per donar-los sepultura a la seva terra d’origen. Tot això, amb l’impuls de la mobilització social, que ha acompanyat tot aquest procés motivat per la necessitat d’evidenciar i contribuir a tancar part de les ferides causades pels múltiples mecanismes coercitius del sistema europeu de control migratori.
Construir cinema de reparació
El documental, que té una duració de 94 minuts, s’ha construït a partir del guió escrit per Laia Manresa i està immers en la tradició del cinema polític, combinant un estil de narració directa amb els elements d’un road movie i l’estructura d’un thriller. El so juga un paper essencial i és fruit de la tasca duta a terme per Juan Segura, que ha comptat amb la col·laboració del duet Filastine –format pel compositor Grey Filastine i la vocalista Nova Ruth– creadors de la banda sonora. La fitxa tècnica es completa amb la participació de Pablo Gil al muntatge, Lucía Venero a la direcció de fotografia, i Marieke van den Bersselaar i Carles Brugueras acompanyant la parella de directors en la producció.
L’estrena oficial de l’obra serà el 12 de novembre al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, on entrarà en concurs dintre de la secció oficial, quelcom anòmal en un certamen de cinema de ficció com aquest. Segons Xavier Artigas això demostra que les organitzadores han fet “una aposta per donar-li la mateixa categoria que a la resta de produccions”. Tres dies després, els Cinemes Aribau acolliran el 15 de novembre un passi per les persones que van participar en el micromecenatge per finançar la repatriació del cos d’Idrissa, en el que serà el preàmbul d’un calendari ple de cites es faran públiques pròximament.
Artigas conclou assegurant que aquesta és “una aposta cinematogràfica que permet passar del cinema de denúncia al que volem anomenar cinema de reparació, aquell que pren partit i es vol responsable”. Al cap i a la fi, com ells mateixos asseguren, Idrissa, crònica d’una mort qualsevol és “un exercici de memòria. El més a prop que hem pogut arribar per fer justícia davant l’enèsima víctima del racisme institucional europeu”. Apagades les llums i les càmeres, ara continua l’acció.
