Estar empadronat és la garantia d’accedir a la sanitat pública o a una plaça a l’escola. Tot i que l’empadronament és d’obligat compliment pels ajuntaments, durant la campanya electoral per a les municipals, algunes formacions polítiques locals com Vox o Junts pel Prat han posat en el seu punt de mira l’empadronament de col·lectius vulnerables que viuen sotsarrendats, en pisos ocupats o són sense sostre.
El Prat però, es limita a complir amb la Llei 7/1985 que afirma que: “totes les persones espanyoles o estrangeres que visquin al territori espanyol s’han d’empadronar al municipi en què viuen habitualment”. I aquesta obligació de la ciutadania es correspon amb l’obligació de l’administració a tirar endavant amb el que té encomanat: mantenir el padró actualitzat, que ha de reflectir de la manera més exacta possible quina és la població de territori que li pertoca administrar.
A més, el 29 d’abril de 2020 el Govern espanyol va dictar instruccions tècniques als ajuntaments on deixava clar que s’ha d’empadronar a tothom visqui on visqui (“xaboles, caravanes, coves, etc. i fins i tot en absència total del sostre”, diu el text). “El padró és tant, tot i les asseveracions en sentit contrari dels alcaldables de Junts Gerard Valverde i de Vox Rafael Millán, empradornar-se és un dret dels ciutadans i una obligació pels ajuntaments”.
Contravenint la legislació vigent el candidat de Junts proposa que l’Ajuntament deixi d’empadronar a “tothom sigui on sigui“. Segons Valverde empadronar persones sense llar i vulnerables “provoca un efecte crida a noves ocupacions“. En un sentit similar al de l’alcaldable de Junts, s’expressa també Rafael Millán de VOX. Segons el candidat de l’extrema dreta cal “acabar amb l’empadronament d’immigració il·legal i d’okupes“.
Tot i aquest marc legal vigent, la realitat és que hi ha un ampli ventall de criteris dispars i molts municipis posen traves per empadronar a col·lectius vulnerables. Segons afirma Francesc Mateu del Fòrum de Síndic de Greuges: “No tenim una política metropolitana, el que fa que molts ajuntaments tirin pilotes fores i enviïn a la gent a empadronar-se a Barcelona”.
Lafede.cat, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres i la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) han denunciat que almenys 35 municipis de Catalunya vulneren el dret al padró. La Fundació FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres han elaborat l’informe “Estudi-mapeig sobre la situació del padró a l’Àrea Metropolitana de Barcelona” on s’exposa la gestió de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Badalona. Aquests municipis tenen un índex d’exclusió residencial causat per les dificultats burocràtiques que posen a alguns col·lectius a l’hora d’empadronar-se. Associacions com Badalona Acull, Stop Mare Mortum o la coordinadora Obrim fronteres han denunciat l’incompliment a la corona metropolitana. Per exemple Cornellà “demana el NIE quan és il·legal”.
Les situacions d’elevada vulnerabilitat i aquelles on es produeixen les situacions més problemàtiques d’empadronaments tenen dues tipologies: les persones sense domicili, sense llar i que dormen al carrer, en albergs o en equipaments residencials; i les persones sense document acreditatiu, és a dir, que viuen sotsarrendades, en habitatges ocupats o es troben en situació de desnonament. L’informe de la Fundació FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres posa el focus en el segon tipus, sobretot en les persones que viuen sotsarrendades. Molts cops la persona llogatera no té voluntat d’empadronar-les perquè rep una prestació social que l’obliga a demostrar que viu sola o per altres motius i es converteix en una carrera d’obstacles aconseguir el padró al municipi on viuen.
“Hi ha mecanismes sibil·lins de molts ajuntaments per desincentivar que la gent s’empadroni” afirma Mateu, que afegeix que “és un problema de voluntat política”. Una voluntat que a El Prat queda de manifest amb les citades declaracions de candidats com Valverde o Millán. Cal afegir que cap de les dues formacions esmentades actualment no tenen representació al consistori pratenc.
- Article elaborat en base a informacions pròpies i d’altres publicades a Catalunya Plural
