«El Congrés dels EUA ha acusat Amazon de «monopoli». Brussel·les també investiga el gegant per utilitzar dades de tercers venedors per al seu propi benefici».
x La Marea
Comprar a botigues de barri dóna vida a les nostres ciutats i genera llocs de treball. Per això proposo que no comprem a Amazon: tot just paga impostos i no dóna vida als barris”. Així es despatxava l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau contra la multinacional dirigida per Jeff Bezos i el valor de mercat ja supera el PIB d’Espanya. L’edil i el primer tinent d’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni (PSC), van demanar fa uns dies no consumir a través de la plataforma en línia durant les festes nadalenques. La mateixa recomanació havia llançat anteriorment l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo.
Va ser ràpid el gegant nord-americà, que va sortir del pas recordant que 2.000 petites empreses de Catalunya venen a través de la seva pàgina web, el que converteix a la Comunitat Autònoma en líder estatal en el rànquing de companyies que comercialitzen els seus productes utilitzant la plataforma d’Amazon. No és possible, però, conèixer quants petits comerciants han hagut de tancar com a conseqüència directa del creixement de la multinacional a aquesta i altres regions.
Cap al monopoli
És cert que milers d’empreses venen els seus productes a través de la plataforma americana: segons dades de la pròpia signatura, fins a 9.000 pimes espanyoles operen amb el seu sistema. No obstant això, recentment la Comissió Europea (CE) ha acusat Amazon d’utilitzar les dades que extreu d’aquestes empreses per vendre els seus propis productes: “Les dades de l’activitat de venedors tercers no han de ser usats en benefici d’Amazon quan actua com a competidor amb aquests venedors. Les condicions de competència en la plataforma d’Amazon també han de ser justes”, va declarar la vicepresidenta de la Comissió, Margrethe Vestager, a mitjans de novembre de 2020.
Una segona investigació de Brussel·les acusa la multinacional d’afavorir de manera artificial les seves ofertes o la d’aquells venedors que utilitzen els mateixos serveis logístics i de repartiment d’Amazon.
Però no només Europa apunta Amazon. El Congrés dels Estats Units ha dut a terme una investigació durant gairebé un any i mig per analitzar el poder de gegants com Apple, Facebook i Google, a més del propi Amazon, del qual diuen que té “poder de monopoli” en controlar entre el 65 % i el 70% de totes les vendes dins del país. Això va obligar a Bezos a comparèixer davant el Subcomitè Judicial de la Cambra dels EUA. Tant la seva companyia com les altres tres, segons la investigació, “erosionen l’esperit empresarial, degraden la privacitat dels nord-americans en línia i soscaven la vitalitat de la premsa lliure i diversa”.
Impostos difícils de trobar
L’estructura empresarial del líder del comerç en línia provoca que el seu negoci en línia es vehiculi a través de filials de serveis de logística, gestió de dades i suport comercial. Amazon EU paga a aquestes filials per la prestació de serveis, la qual cosa el 2019 va suposar uns ingressos a Espanya per valor d’una mica menys de 500 milions pels quals va pagar 4,4 milions en concepte d’impostos de societats.
Però la facturació de tot el que la multinacional va vendre a Espanya no va pagar impostos aquí, sinó que es va anar directament a Luxemburg, considerat un paradís fiscal per diverses organitzacions com Oxfam Intermón. És allà on hi ha la seu central d’Amazon EU i on es van ser els 7.567.000 d’euros que la companyia ingressa a Espanya i que suposa el 15% de tot el comerç electrònic al país.
Segons explica el diari El Independente, “entre Facebook, Amazon i Apple van pagar el 2018 entre totes un total de 14,7 milions d’euros en concepte d’impost de societats. És a dir, pràcticament el mateix (14,4 milions) que Ence, que és l’empresa “més petita de l’IBEX 35”.
La coneguda com a ‘taxa Google’, aprovada durant aquest 2020, tractarà de posar remei a aquesta fuga impositiva gravant a aquestes companyies amb un tipus del 3% als seus ingressos per determinades activitats.
Soscavant els drets laborals
Una altra de les bases que Amazon ha jugat després de les crítiques de Colau ha estat la dels llocs de treball de l’empresa a la regió, recordant que compta amb tres centres de distribució, un centre logístic urbà a Barcelona, un altre centre de distribució-tres estacions logístiques. Els 2.000 nous llocs de treball que va anunciar al juliol d’aquest any sumen un total de 9.000 treballadors i treballadores a tot l’Estat.
Una plantilla que ha organitzat protestas en diverses ocasions. Fa dos anys, coincidint amb el Black Friday, els treballadors del centre logístic d’Amazon de San Fernando d’Henares (Madrid) iniciaven la seva jornada reivindicativa. Era la quarta vaga per denunciar retallades tant en drets de salut, com de salari i conciliació, segons explicaven els representants sindicals.
Més recentment, l’octubre de 2020, segons va anunciar el sindicat UGT, la multinacional va ser condemnada a donar d’alta a gairebé 3.000 repartidors que estaven treballant com a falsos autònoms. Inspecció de Treball va considerar que els treballadors d’Amazon Flex són assalariats i per això han d’estar donats d’alta en el règim general de la Seguretat Social. Segons l’estimació d’UGT, això ha suposat gairebé quatre milions d’euros d’ingrés per a les arques públiques.
Aquestes lluites sindicals semblen no ser del gust d’Amazon. Tant és així que una investigació de la Motherboard, la secció de tecnologia de Vice als EUA, revela que el gegant tech utilitza diverses tàctiques per vigilar treballadors i grups sindicals en els seus magatzems. Segons els documents obtinguts per la publicació, la companyia liderada per Jeff Bezos hauria contractat l’agència de detectius Pinkerton i infiltrat espies el novembre de 2019 en un magatzem de Polònia. Segons elDiario.es, Amazon analitza diferents “riscos de seguretat”, entre els quals es troba la categoria d’”ambient operatiu”, on s’inclouen la presència de sindicats i possibles protestes o manifestacions.
D’acord amb la informació del mitjà espanyol, això vindria passant també en altres països, entre ells Espanya, encara que Amazon nega que Pinkerton s’encarregui de vigilar els seus empleats. Una versió que xoca amb dues ofertes de treball publicades per la tecnològica per vigilar “amenaces sindicals”, les quals van ser esborrades després de la polèmica sorgida.
Encara que la companyia va al·legar que es tractava d’un “error”, mig centenar d’eurodiputats van enviar una carta a Jeff Bezos preguntant si Amazon espia a polítics i sindicalistes. “Ens preocupa que els sindicats, així com els representants electes locals, nacionals o europeus, es vegin afectats per aquesta ‘vigilància d’amenaces’, que té com a objectiu reprimir l’acció col·lectiva i l’organització sindical”, expliquen en la missiva.
Adéu a la privacitat
“Alexa, posa música”. És possible que hagis pronunciat aquestes paraules, ja que l’altaveu intel·ligent d’Amazon va ser el seu producte més venut durant 2019. Aquestes ordres, en la teoria, només són utilitzats per l’aparell per dur a terme l’acció. No obstant això, en la pràctica, poden ser escoltats pel personal de la multinacional en aquells casos en què el gadget no hagi entès la petició, amb l’objectiu de millorar l’algoritme.
El gran problema és que, segons Bloomberg, aquests empleats també tindrien accés a les coordenades en què s’ha produït l’error, de manera que podrien arribar a esbrinar el lloc de residència del client; un extrem pel qual no s’han rebut denúncies.
En una carta enviada al senador dels Estats Units Christopher Coons a mitjans de l’any passat, el vicepresident de polítiques públiques d’Amazon, Brian Huseman, reconeixia que la companyia emmagatzemava les gravacions de veu i les transcripcions durant un temps indefinit, “fins que l’usuari decideix eliminar-los” esborrant l’historial en l’aplicació. No obstant això, ni tan sols en aquests casos Amazon garanteix l’esborrat de la informació, ja que, quan s’utilitza una ‘skill’ -aplicació de tercers dins d’Alexa- “el desenvolupador d’aquesta ‘skill’ podria també mantenir registres de la interacció”, segons va reconèixer Houseman.
Mediambientalment insostenible
Per una petita quantitat de diners -3,99 euros al mes o 36 euros anuals- pot vostè rebre qualsevol producte a casa en 24 o 48 hores. És el que es coneix com a Amazon Prime, el servei deluxe de la tecnològica que incita al consumisme i que multiplica la petjada de carboni de la companyia, principalment en el transport. El 2019, les emissions d’Amazon van arribar als 51.170.000 de tones de CO2, un 15% més que l’any anterior. Ja l’any anterior, les seves emissions estaven al nivell de les que generen països com Suècia, Equador o Bulgària. El 2020, els moviments pel clima han ocupat la seu d’Amazon a Barcelona amb motiu del Black Friday per protestar contra la seva política d’empresa.
El fundador d’Amazon va anunciar al febrer d’aquest any la donació de 10.000 milions de dòlars per lluitar contra el canvi climàtic. En el nostre suplement Climàtica analitzem en aquest moment el “doble tall” d’aquesta aportació.
Article publicat originalment al digital La Marea i traduït per Catalunya Plural
____________________________________________________________
