La sequera al nostre territori és cada vegada més evident. Una de les solucions plantejades és la construcció de noves dessalinitzadores, fet que ja s’ha fet realitat amb l’acord el passat mes de febrer entre el govern espanyol i la Generalitat. En aquest acord es preveu la construcció de dues noves plantes als municipis de La Tordera i Foix.
Un dels problemes associats que s’ha analitzat poc però, son les afectacions que comporta la dessalinització de l’aigua de mar al nostre ecosistema. En aquest article, per tant, analitzarem els inconvenients d’aquestes construccions.
Dessalinització: aigua il·limitada però més cara
Un dels principals desavantatges de la construcció de dessalinitzadores és el seu elevat preu. I no parlem només de les despeses de construcció sinó també de l’elevada despesa energètica que suposa el seu manteniment. Aquest fet provoca al seu torn una afectació mediambiental, donat que aquesta energia que necessiten per funcionar s’extreu mitjançant plantes associades a emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La solució sembla fàcil, tot i que no s’aplica tant com voldríem: la utilització d’energies renovables per nodrir les dessalinitzadores. Aquest canvi no només faria aquestes edificacions més sostenibles mediambientalment sinó que abaratiria en gran mesura els costos de la dessalinització.
La salmorra: el residu que afecta al fons marí
Per altra banda, un altre dels grans desavantatges el provoquen els residus resultants de la dessalinització. Per que el procés de dessalinització es faci efectiu, l’aigua marina es sotmet a una gran pressió a fi de poder separar l’aigua potable de la sal. Als residus resultants se’ls anomena salmorra.
El tractament de la salmorra no és tan senzill com a vegades ens fan creure. L’explicació fàcil de com es desfan d’aquest residu és que es retorna al mar. Tot i així, aquest retorn s’ha de fer d’una manera molt curosa per no afectar al medi ambient, ja que augmentar la concentració de sal a determinades zones pot provocar la mort d’organismes marins per deshidratació.
A altes països com Grècia han trobat alternatives al tractament de la salmorra que no passen per retornar-la al mar i que afavoreixen la seva reutilització. Alguns exemples són la seva utilització pel desglaç del gel de les carreteres, el “brine mining” que ajuda a convertir la salmorra en sal de taula o la seva reutilització en diferents indústries.
La dessalinitzadora del Prat, la més gran d’Europa pel proveïment urbà
Al 2009 va entrar en servei la dessalinitzadora del Prat, que abasteix a l’àrea metropolitana de Barcelona així com les comarques del Penedès, Baix Llobregat, la Anoia, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental y el Maresme.
Aquesta dessalinitzadora, tot i que utilitza plaques solars que rebaixen el efecte hivernacle, aboca la salmorra resultant del procés al mar en comptes de reutilitzar-la per altres fins que impactarien menys al nostre litoral. Tenint el compte el seu gran abast, la quantitat de residu provocat hauria de fer-nos saltar alguna senyal d’alarma.
També ens hem de plantejar l’ús que se’n fa d’aquesta aigua. A Canàries per exemple, on es va construir la primera dessalinitzadora de l’estat espanyol, destaquen la gran despesa que provoca el turisme. Baltasar Peñate, responsable del departament d’aigua de l’Institut Tecnològic de Canàries afirma que “no només estem parlant de dos milions d’habitants, estem parlant de 13-14 milions de turistes a l’any, i gairebé tots aquests turistes avui dia s’alimenten amb aigua de dessalat”.
Si traslladem el cas de Canàries al nostre territori, podem deduir que gran part de la demanda extra d’aigua es produeix per l’elevat nombre de turistes que venen anualment. Per tant, l’anàlisi de la construcció de noves dessalinitzadores no només s’hauria de fer tenint en compte el canvi climàtic sinó també l’ús que se’n fa d’aquesta aigua.
