La crida a “bloquejar-ho tot“, realitzada conjuntament per la Taula Sindical de Catalunya i la Intersidical-CSC, va escoltar-se ahir més als carrers que als centres de treball. El punt de partida de la mobilització convocada dimecres per la Taula –organisme format pels sindicats CGT, IAC, CNT, Co.Bas, COS i SO– tenia com a plantejament inicial esdevenir una jornada de lluita, més que no pas la vaga general clàssica que tots ja coneixem.
Tot i no desmarcar-se de la convocatòria de la Taula, la CNT –un dels sindicats membres de la citat organisme-, va mostrar la seva distància crítica respecte a la convocatòria: “preparar una vaga general que cridi a secundar-la a tots els sectors productius en tot just una setmana és una tasca àrdua – per no dir pràcticament impossible“. I afegien “volem que aquesta tingui un suport des de la base de la classe treballadora i que desbordi els límits del que coneixem com a ‘moviments socials’”.
Un seguiment escàs al Prat
En el nostre municipi, a la majoria de centres de treball el seguiment de la convocatòria de 24 hores va ser escassa o fins i tot nul·la. Poc és va fer notar la vaga més enllà de la interrupció del tràfic de mercaderies i el bloqueig de vies de comunicació circumdants al nostre municipi: com Mercabarna, la Ronda Litoral, la Zona Franca o els accessos al Port.
Pel que fa al seu seguiment en l’àmbit local, va registrar una major incidència la mobilització dels sindicats majoritaris CCOO i UGT, que convocaven a una aturada de dues hores per torn. Especialment a l’aeroport del Prat, on un nodrit piquet de sindicalistes de CCOO va recórrer la Terminal 1.
Sortint de l’àmbit estrictament sindical, el col·lectiu El Prat suport Palestina va fer una crida a secundar les convocatòries comarcals i acudir al matí a les mobilitzacions de l’Hospitalet i l’Hospital de Bellvitge. Ja a la tarda, van fer una crida a incorporar-se –des de Collblanc– a la columna del Baix Llobregat que va baixar des d’Esplugues, per unir-se en bloc a la manifestació convocada unitàriament a Barcelona, per la Comunitat Palestina Catalunya, la coalició ‘Prou complicitat amb Israel’ i els sindicats de la Taula Sindical de Catalunya, conjuntament amb CCOO i UGT.
La manifestació de la tarda a la capital catalana va aplegar 15.000 persones, segons xifra la Guàrdia Urbana, i 50.000 segons l’organització.
Una convocatòria solidària i amb precedents
A ningú se li escapa que aquesta era una convocatòria atípica, que guarda moltes similituds amb la vaga general del 3 d’octubre de 2007, convocada exactament pels mateixos sindicats del passat 3-0 i en paral·lel també a l’aturada parcial de CCOO i UGT.
El seguiment d’una i l’altre ha estat desigual, com també ho han estat les condicions subjectives sota les que han estat convocades una o l’altre i les seves ambicions.
La mobilització dels sindicats d’aquest dimecres marca també una línia ascendent de la indignació pel genocidi perpetrat a Gaza. I una colonització a Cisjordània que sembla no tenir pas cap aturador aprofitant que el focus està posat amb Gaza. La població palestina de Cisjordània viu cada cop més encerclada en guetos segregats, rodejats de check points, tanques i d’assentaments de colons sionistes. És una imatge que recorda amb força a la dels bantustans de l’Apartheid sud-africà.
La mobilització també va esdevenir l’expressió de la malfiança de milers de persones vers al manteniment dels citats acords per part de l’Estat d’Israel, a curt i mitjà termini, donat els nombrosos precedent de violacions dels acords signats durant aquest darrers dos anys per part del govern de Tel-Aviv. I el menysteniment dels estats occidentals i àrabs vers la veu pròpia de les víctimes del genocidi.
Els convocats exigeixen un compromís per acabar amb el colonialisme, i exigeixen al govern de l’estat i al català un compromís ferm amb el trencament diplomàtic i comercial amb el règim sionista i amb les empreses que col·laboren amb la seva política d’ocupació i segregació ètnica.
Crida a la solidaritat de classe dels sindicats palestins
A l’octubre de 2023, apel·lant a un concepte -tant vell com injuriat- com la solidaritat de classe, els sindicats palestins van fer una crida mundial per a detenir com fos el flux d’armes a Israel. Una crida a la que no han restat impassibles molt sindicats, especialment aquells de tradició més combativa.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
