Pels infants de finals de segle XX la revetlla de Sant Joan tenia un significat diferent, indicatiu dels canvis d’hàbits en la socialització dels nostres nens i nenes per la progressiva pèrdua del protagonisme d’aquelles multitudinàries colles d’infants que abans poblaven els carrers i places del Prat, i que esdevenien amb els seus jocs els protagonistes d’una bona part de la vida social a l’espai públic.
Encetades les vacances, els nens i nenes pratencs tenien dos o tres dies abans de la revetlla per preparar la seva foguera cercant majoritàriament caixes de fusta, mobles vells o qualsevol altra cosa que els adults els hi deixessin cremar. Les diferents colles d’infants competien entre elles per tenir la millor foguera abans de l’arribada de la flama del Canigó, tot envaint amb la seva frenètica activitat el paisatge de bona part de les places del municipi.
Avui, ja entrada la segona dècada del segle XXI i amb una societat fortament mediatitzada per les pantalles dels dispositius electrònics, la diada de Sant Joan ha perdut una part d’aquell contingut intrínsecament popular, i ja només sobreviu una d’aquelles tradicionals fogueres de les quals parlem: la de la Barceloneta, uns dels barris del Prat que potser millor encarna la vida de barri tradicional i on encara és possible veure veïns traient la seva cadira al carrer per fer petar la xerrada.
La festivitat de la revetlla de Sant Joan, tradició antiquíssima, està lligada al foc i les fogueres i a la celebració de l’arribada del solstici d’estiu, ja que un dels motius pels quals es celebrava era per donar més força al sol.
