Se sol dir que el delta del Llobregat és un area de vital importància a nivell europeu en el trànsit migratori d’aus entre Europa i Àfrica. Una Europa on s’ha reduït el nombre d’ocells a menys de la meitat en 30 anys, concretament un 57%.
Malgrat aquest alt valor ambiental, el delta del Llobregat no ha gaudit de la protecció que des de diferents entitats ambientalistes han demanat per mantenir aquest ecosistema. Malgrat que l’any 2004 es van declarar algunes zones del delta com a ZEPAs (Zones d’Especial Protecció d’Aus), seguint les directives de la Unió Europea, aquesta declaració només va afectar un 10% de l’extensió total de l’àrea deltàica. Per una altra banda, al voltant de 1.500 hectàrees de zones humides, espais naturals i agrícoles, han resultat afectades des de finals de la dècada dels noranta per la pressió especulativa urbanitzadora.
La notícia saltava per una piulada de Miguel Ángel García, corresponsal de TVE a Berlín: el nombre d’ocells a Europa s’ha reduït a menys de la meitat en 30 anys, concretament un 57%. El periodista es lamentava, en un to irònic, de la poca importància informativa que es dóna a la davallada dels exemplars d’espècies tan comuns com el pardal, l’alosa, l’estornell o la perdiu grisa. Però, és cert el silenci mediàtic que insinua García sobre la desaparició progressiva d’algunes aus europees?
García citava, en un
a cadena de tuits, un article del digital ecologista SonnenSeite, que fa referència a la resposta del govern alemany a una petició parlamentària d’Els Verds perquè s’investigués la disminució de les aus i la pèrdua de les seves fonts d’aliment i de l’hàbitat. La peça del SonnenSeite recull les conclusions de l’informe que va fer públic el Bundestag al mes d’abril, i que confirmen que, efectivament, entre 1990 i 2013 van desaparèixer el 35% de les aloses i fins al 84% de les perdius a Alemanya. Les espècies més amenaçades serien les que són típiques de camps oberts i prats, que estan en procés de disminució al continent, talment com les aus que els habiten.
El corresponsal de TVE, rematava la seva indignació comparant la difusió de la notícia a la premsa i als mitjans de l’Estat Espanyol, a través d’una imatge de la cadena de televisió ARD.
Casualitat o no, El Confidencial publicava, dos dies després, una notícia titulada “Europa es queda sense aus (i Espanya, també)”, que es feia ressò de l’alarma i reproduïa moltes de les dades que desvelava l’informe del govern alemany. Tot citant Der Spiegel, un dels principals rotatius del país germànic, El Confidencial assegurava que, a la Unió Europea, han desaparegut ja 300 milions de parelles reproductores a les zones rurals entre els anys 1980 i 2010.
El digital espanyol destacava especialment la lenta desaparició de dues de les espècies d’ocell més comunes i característiques de l’Estat: el sisó i el pardal. El sisó, declarat au de l’any 2017 per l’organització conservacionista SEO/ Birdlife, ha reduït en un 50% la seva població en només 10 anys, un percentatge que supera el 60% en zones com Aragó i Extremadura. El Confidencial explica que les dades són encara pitjors si es té en compte que la península Ibèrica acull entre el 50 i el 70% dels sisons del món, per tant una població vulnerable a Espanya significa una amenaça pel sisó a nivell global.
El digital se centra, també, en la preocupació per la desaparició d’un dels elements més comuns del paisatge ibèric, tant rural com urbà: el pardal. 25 milions de pardals, un 15% de la població total, han desaparegut en 18 anys a l’Estat Espanyol. Una alerta que ja recollia TV3 l’any 2011, en un reportatge titulat “El silenci dels pardals”, on la televisió pública catalana exposava que el decreixement del nombre d’exemplars d’aquesta espècie tan comuna és una constant des dels anys 70, apuntant com a causes a la contaminació i a l’ús de plaguicides.
Malgrat que l’informe del Bundestag no han aparegut en cap mitjà més d’àmbit espanyol o català, cal dir que un altre estudi, realitzat per la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) el 2014 sobre la mateixa qüestió, sí que va rebre una cobertura lleugerament més extensa. La investigació, publicada a la revista especialitzada Ecology Letters, extreia pràcticament les mateixes conclusions que la del govern alemany i va aparèixer a La Vanguardia i a l’ABC. Ambdós articles destaquen el valor ecològic i social de la presència dels ocells i apunten com a causa a la intensificació de l’agricultura.
Pel que sembla, la dràstica disminució de moltes de les aus que poblen els paisatges europeus és irreversible. Malgrat que és evident que la cobertura mediàtica sobre aquest tema no és exhaustiva -en certa forma, tal com ha passat amb la desaparició de les abelles-, cert és que alguns dels principals mitjans de l’Estat se n’han fet ressò.
- Article elaborat en base a informacions pròpies i del observatori crític dels mitjans -Mèdia.cat-
