Tot i la millora de les reserves d’aigua a Catalunya, el Govern ha decidit mantenir les dessalinitzadores operant al 90% de la seva capacitat, una mesura que contradiu el Pla Especial de Sequera, que estableix que aquestes plantes haurien de funcionar al 30% en situacions normals.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que aquesta decisió busca “recuperar l’aqüífer del Llobregat, tradicionalment molt castigat”, i consolidar les reserves dels embassaments. Aquesta estratègia també permetrà allargar la vida útil dels embassaments i afavorir la recàrrega d’aqüífers com el del delta del Llobregat, que van estar molt explotats durant la sequera.
La dessalinitzadora del Prat de Llobregat, inaugurada l’any 2009, és la més gran d’Europa per a l’abastament urbà. Amb una capacitat de producció de fins a 60 hectòmetres cúbics d’aigua al any, pot subministrar aigua potable a 4,5 milions d’habitants. Durant la sequera, aquesta planta va estat operant al màxim de la seva capacitat, contribuint significativament a garantir l’abastament d’aigua potable a l’àrea metropolitana de Barcelona i altres comarques properes.
Aquesta aposta pel manteniment de les dessalinitzadores a ple rendiment es veu reflectida en les dades de producció d’aigua dessalada. En els primers quatre mesos de 2025, la producció ha arribat als 22,5 hectòmetres cúbics (hm³), una xifra que supera la producció anual de 2024 i s’acosta a la de 2023. Aquesta producció elevada s’ha aconseguit malgrat que, en teoria, amb els actuals nivells d’aigua als embassaments, les dessalinitzadores haurien de funcionar al 30% de la seva capacitat.
La mesura -teòricament d’urgència- no està exempta d’impacte mediambiental
Malgrat els beneficis de la dessalinització i l’aigua regenerada, entitats en defensa de l’aigua alerten que els episodis de sequera, en l’actual context d’escalfament global, seran cada cop més recurrents. Consideren que mantenir les dessalinitzadores a ple rendiment pot generar dependència d’aquestes infraestructures i desincentivar altres mesures de conservació i eficiència en l’ús de l’aigua.
Aquesta situació ha generat debat, ja que l’aigua dessalada és més cara i consumeix més energia. Tanmateix, el govern defensa que aquesta mesura és necessària per garantir l’abastament d’aigua potable i per afrontar possibles noves crisis hídriques.
Tot i així està demostrat que les dessalinitzadores tenen un gran impacte sobre l’ecosistema marí a causa del retorn de salmorres (aigua amb alta concentració de sal) al mar, ja que pot alterar els ecosistemes costaners, afectant espècies marines i la qualitat de l’aigua. També existeix la por des de entitats ecologistes i col·lectius en defensa de l’aigua sobre el risc de fomentar el malbaratament d’aquesta, ja que es creu que es podria estar donant un missatge equivocat a la ciutadania i al sector agrícola i industrial, relaxant les mesures d’estalvi i de gestió eficient.
La Generalitat, però, manté el seu full de ruta: construir noves dessalinitzadores a Blanes i Cubelles-Cunit i ampliar la planta de la Tordera. No obstant això, l’estratègia desperta cada cop més interrogants entre els actors socials i ambientals. Reclamen que es posi al centre la gestió integral, la sobirania hídrica i el respecte pels límits dels ecosistemes.
_____________________________________________________
Annelies Broekman:“Catalunya utilitza un 35% més d’aigua de la que tenim”
Les fuites fan malgastar gairebé un 24% de l’aigua potable del Principat
L’anunciada pujada del 30% de la factura de l’aigua i el perquè al Prat augmentarà la meitat
