Si el mes passat ens anunciaven des de l’INE que la inflació havia seguit pujant a un màxim històric i es situava en un 10,2%, el mes de juliol aquest percentatge ha seguit pujant fins a un 10,8%, dades de nou històriques i que suposa la taxa més alta des del 1984. L’augment de la inflació ha estat causada principalment per la pujada de preus en aliments, begudes no alcohòliques, electricitat, roba i calçat.
Una altra dada a tenir en compte és la de la inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni l’energia. Aquesta dada, tal i com l’anterior, també ha seguit pujant i s’ha situat en un 6,1%, marcant igualment un màxim històric que no es donava des del gener de 1993.
Aquests increments però, no estan en concordança amb les pujades de sou de la majoria de persones treballadores. Actualment el nombre d’assalariats amb un conveni que inclogui una clàusula de garantia salarial (que fa que el sou s’actualitzi amb l’IPC) s’ha reduït: a dia d’avui menys d’un 10% dels treballadors disposen d’aquesta clàusula mentre que fa només 7 anys n’eren un 54%.
L’efecte directe de l’increment constant de l’IPC i la disminució de treballadors amb clàusula de garantia salarial incrementa directament la pobresa. Això es suma al fet de que molts llocs de treball no disposen tampoc de conveni col·lectiu que prevegi cap tipus d’increment de retribució anual vinculada o no a l’IPC, principalment aquells que pertanyen als sectors de serveis o de la construcció.
La causa principal de la reducció de contractes amb garantia salarial va ser la reforma laboral del 2012, moment en el que el PP es trobava al govern espanyol. Aquesta reforma va provocar la fi de l’ultra activitat dels convenis, que moltes empreses van aprofitar per vetar la renovació dels mateixos. Va ser a partir d’aquest moment quan les clàusules de garantia social van començar a decaure.
La previsió dels nous convenis
Tot i que la primera meitat de l’any no sol abocar dades del tot representatives de les negociacions donat que l’activitat més intensa es dona durant la segona part de l’any, la tendència indica que l’increment mitjà de sous pactats només augmenta un 2,3%. Aquesta dada és significativa, ja que s’allunya molt del 8,5% de mitjana de la primera meitat de l’any i suposa una pèrdua de poder adquisitiu d’un 6,2%. A efectes pràctics, això vol dir que persones amb un sou de 1000€ la vida els hi està costant 62€ més al mes (372€ en 6 mesos).
Així doncs, a causa principalment de l’augment desbocat de l’IPC, tot apunta a futures dificultats per l’entesa entre patronals i sindicats; també es preveu un augment de les clàusules de garantia salarial.
Els convenis salarials que inclouen un increment del sou no augmenten de forma estable a tot l’estat espanyol, sinó que depenen del territori. Els convenis d’aplicació aquest any a Catalunya preveuen millores del 2,3%, dada inferior a altres territoris com el País Basc (5,1%), Navarra (4,5%), País Valencià (3,9%) i Galícia (3,8%).
