El Prat consolida, per tercer any consecutiu, la recuperació de la seva primigènia Festa Major d’Estiu que tenia lloc tradicionalment el 29 de juny coincidint amb el santoral de Sant Pere i Sant Pau, copatrons del municipi.
La iniciativa de reprendre aquesta festa i celebrar la festivitat ha sorgit de la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana del Prat ‘El Nus‘ amb la programació de diversos actes i esdeveniments entre les dates compreses entre el 29 de Juny i el 2 de Juliol.
Les arrels històriques de les dues festes majors d’El Prat
Per cercar les arrels de les dues festes majors del Prat cal retrocedir al naixement mateix de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, l’any 1544, en un context en el que les festivitats profanes i civils s’anaven fixant i regulant en el calendari, íntimament relacionades amb les religioses. En un inici, la festivitat local coincidia amb Sant Pere i Sant Pau, just quan es desenvolupaven les tasques de la sega i el batre en el treball agrari.
Poc després de la creació de la parròquia l’any 1560, els prohoms i el rector de la població del Prat acordaren la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, per tal de superar les moltes malalties que es patien, especialment el paludisme i la malària.
Instituïda la festa votiva en honor de Sant Cosme i Sant Damià, la parròquia del Prat, els patrons del qual eren Sant Pere i Sant Pau, va prendre per co-patrons els “Sants Metges”. Per tant, la Festa Major se celebrava per partida doble: una en honor dels Sants Patrons, coincidint amb les tasques de la sega i el batre, el 29 de juny i una altra en honor als Sants co-patrons (Cosme i Damià), el 27 de setembre.
Segons relatava pare Andreu de Palma, a causa de coincidir la festivitat de Sant Pere i Sant Pau amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), a mitjans del segle XIX anà prenent relleu festiu la dels Sants Metges que gradualment va desplaçar la festivitat de principis d’estiu.
El significat popular de les Festes Majors
Segons la opinió estesa entre la pagesia dels pobles mediterranis, ja des de molt antic, durant el període que va dels sembrats de plantes segadores a les veremes, la terra reposa del treball incessant de tot l’any. L’extensió d’aquest temps és imprecisa; hi ha qui el cenyeix al temps comprès entre la segona quinzena d’agost a la primera setmana de setembre, però la duració d’aquest període de relatiu descans es troba estretament relacionada amb variables segons els indrets.
Així, trobem que al Prat de Llobregat, les feines agràries s’allargaven fins a ben entrat l’estiu i la verema no es produïa fins a l’octubre, per la qual cosa aquest període de descans a què ens hem referit anteriorment és present al Prat cap a finals de setembre.
Aquests moments de descans convidaven als vilatans a gaudir i festejar el goig de les collites i es lliuraven homes i dones a celebrar festes que eren qualificades de majors per raó del paper cabdal que ocupaven en la seva concepció de al societat i el treball, una societat que era bàsicament rural i, on la indústria, i ja no dir el sector serveis, no hi tenien gaire pes.
La Festa de la Sega i el batre: El polèmic precedent que volia recuperar la Festa Major d’Estiu
A diferència de les tres exitoses darreres edicions de la Festa Major d’Estiu, viscudes des de l’any 2021 -tot i el context inicial marcat encara pel relaxament de les mesures sanitàries imposades per la declaració de la pandèmia-, l’anterior intent de recuperació de la festivitat, -l’anomenada, Festa de la Sega i el Batre- va començar amb mal peu i un context institucional hostil.
Celebrades durant els anys 2014 i 2015, durant els preparatius de la primera edició e la Festa de la Sega i el Batre, els organitzadors de la van denunciar la falta de col·laboració de les autoritats municipals, expressada amb nombroses traves, com per exemple la denegació d’espais públics per desenvolupar les activitats. Traves administratives que a la postre van obligar a modificar la programació prevista inicialment.
Cal mencionar, en aquest punt, que aquella primera edició de la festivitat no restava exempta d’una important càrrega satírica i reivindicativa. Sense anar més lluny, un dels actes programats durant la primera edició incloïa la dissolució simbòlica de l’ajuntament i el nomenament de l’alcalde de Festes: un format similar i que ens recorda al carnestoltes. Una càrrega satírica política que segons denunciaven des de la Comissió de Festes de la Sega i el Batre no va caure gaire bé dins el consistori.
Tot i que la “Festa de la sega i el batre” va néixer amb la voluntat expressa de recuperar i consolidar la Festa Major d’Estiu local, el dèficit econòmic de prop de dos mil euros assolit de l’edició de 2015 va fer desistir les entitats organitzadores d’organitzar-ne una tercera edició.
La”Festa de la sega i el batre” la formaven una vuitena d’entitats – des de la Comissió de Festes Majors Populars i Alternatives fins a caus i esplais com el Sant Pere i Sant Pau, l’Antón Vila o el Conxita Busquets, passant per entitats de cultura popular com els Diables o la Colla Castellera, o d’altres com la Cooperativa de Consum Cals Karxofa o l’Assemblea de Joves del Prat (AJP).
