La publicitat emocional és aquell missatge que apel·la a les emocions del públic amb l’objectiu d’animar-lo a comprar uns determinats productes. I és també una de les tècniques més efectives de propaganda política.
La imatge que compartim per exemple, és el que publica El País sobre els suposats nadons decapitats a un Kibbutz, tot i que per ara, ni nadons ni confirmació oficial. “Un militar israelià va assegurar a la BBC“. Sense proves.
La font ha estat el canal i24 NEWS. Un mitjà acusat per periodistes de ser un mitjà de propaganda i fabricació de notícies dels Netanyahu i tenir treballant al canal almenys trenta cinc militars. Ho va denunciar un diari poc sospitós de propalestí com Haaretz.
Que la majoria dels mitjans s’hagin llançat a difondre una notícia tan atroç sense estar confirmada ni fer cap exercici periodístic per contrastar-ho, és greu. Quan la noticia semblava ja desmentida fins i tot un mitjà “amb tanta solera” com La Vanguardia llençava el següent titular: “Unos 40 pequeños, entre ellos varios bebés, fueron asesinados a sangre fría en sus camas”. Imposible era restar impasibles al llegir-ho.
Però, com va dir el gran historiador Pierre Vilar: “La història ha d’ensenyar-nos, en primer lloc, a llegir un diari. És a dir, a situar les coses darrere les paraules”. Sobretot en aquest temps governat per la immediatesa, ja poc importarà si després la informació resulta finalment desmentida: en part perquè moltes vegades els nostres cervells igualment acaben arxivant com a veritable la informació falsa; en part perquè solem memoritzar millor els records associats a les nostres emocions; i en part perquè hi haurà una quantitat ingent de lectors als quals aquestes rectificacions ni tan sols els arribaran mai.
Ens preparen psicològicament pel que està per venir i perquè els hi donem la nostra benedicció
Tot aquest soroll producte del sensacionalisme periodístic es produeix en un context, gens innocent, en el qual Yoav Gallant, el ministre de Defensa de l’Estat d’Israel ha dit: “He ordenat un bloqueig total de Gaza. No hi haurà electricitat, ni menjar, ni combustible. Lluitem contra animals humans i actuarem en conseqüència“. Ens preparen psicològicament pel que està per venir i perquè els hi donem la nostra benedicció. La nostra història n’és plena d’exemples.
Assange va recordar-nos fa no gaire la dita que diu que “la primera víctima d’una guerra és la veritat“ i va indicar-nos que els atacs contra la veritat comencen abans d’una guerra, continuen durant el conflicte armat i persisteixen, com va passar per exemple en el cas d’Iraq, fins molt després.Recentment l’Azerbaidjan va realitzar una neteja ètnica a Alt Karabakh on més de 100.000 armenis van haver d’abandonar les seves llars. La comunitat internacional (Occident) va mirar cap a un altre costat. Per cert, Israel és un subministrador clau d’armes a l’Azerbaidjan.
I deixeu-nos que finalitzem aquest article donant-vos una dada. Almenys 38 nens i nenes palestins, segons Salve the children, van morir a les mans de les forces de seguretat d’Israel a Cisjordània entre gener i setembre lluny del focus mediàtic, “quan anaven bé les coses”.
