Després que la inflació arribés al 9,8% el mes de març, la taxa més elevada des de 1985, l’IPC (Índex de preus de consum) ha tornat a pujar el mes de maig fins al 8,7% després de la millora del mes passat en què es va situar en el 8,3%. Segons l’INE (Instituto Nacional de Estadística) l’augment de preus es deu a l’encariment dels carburants i aliments.
De fet, la setmana passada, la benzina marcava un nou màxim històric a l’Estat Espanyol al situar-se en 1,94 euros el litre, mentre que el dièsel costava 1,86 euros el litre. L’augment de preus ha absorbit ja més de la meitat de la subvenció del govern espanyol, de manera que si puja nou cèntims més, els consumidors pagaran més que abans de la bonificació dels 20 cèntims per litre.
L’altra mesura anunciada pel govern espanyol ha estat el preu màxim al gas natural, que encara està pendent de l’aprovació de la Comissió Europea. El Ministerio de Economia afirma que “les mesures de resposta a la guerra estan limitant l’augment dels preus”. Una de les grans preocupacions és el contagi dels preus energètics als aliments bàsics que encareixen la cistella de la compra i afecta sobretot a les llars amb menys recursos. De fet, la inflació subjacent, aquella que no té en compte els elements més volàtils com l’energia o els aliments, se situa en el 4,9%, el màxim des de 1995.
El Banc Central Europeu recomana una pujada dels sous per evitar una allau d’impagaments d’hipoteques
Segons organismes internacionals, la normalització de preus arribarà el pròxim any. Brussel·les espera que l’IPC espanyol se situï en l’1,8% el 2023, mentre que la mitjana de l’eurozona es calcula en el 2,7% i la de la Unió Europea en el 3,2%.
Des del Govern espanyol, afirmen que la caiguda dels preus serà un fet, tot i que “hi ha una elevada incertesa internacional”. En matèria salarial, des del Banc Central Europeu es recomana una pujada dels sous per compensar l’encariment dels productes i per poder fer front a l’augment dels tipus d’interès, ja que si no, moltes llars no podran fer front a la hipoteca.
El BCE sembla no oblidar el precedent de la bombolla immobiliària de 2008. Per contra el Banc d’Espanya ha demanat que ni els salaris ni les pensions pugin amb l’IPC.
Perspectives de devaluació generalitzada del valor dels sous dels treballadors en la negociació dels convenis
En relació a la pèrdua de poder adquisitiu dels sous de la classe treballadora per la pujada de més del 8% de l’IPC, l’anomenat sindicalisme de concertació social, representat per CCOO i UGT han decidit recomanar negociar augments salarials “mínims” del 3,5% aquest any, del 2,5% el 2023 i un augment del 2% el 2024. En total, un augment del 8% els pròxims tres anys en la línia amb el que demanaven els empresaris . Ara bé, la diferència és que els sindicats continuen apostant perquè les clàusules de salvaguarda vinculades a la inflació acompanyin els augments salarials, una condició que la patronal rebutja de facto.
