x Cistina Plans | Esta Okupat?
Transgredir, molestar, reivindicar, qüestionar, protestar, col·lectivitzar, mobilitzar i ocupar. Des dels seus inicis, l’ideari del moviment okupa ha comportat tot un seguit d’accions representades, a simple vista, amb una falta ortogràfica. Una estètica cridanera que intenta destacar per mostrar el desacord amb la societat. I és que tan sols substituint la “c” per una “k” ja es reflexa part del caràcter reivindicatiu del moviment.
“El moviment okupa és un moviment contestatari que qüestiona la propietat privada mentre protesta contra l’especulació immobiliària i el capitalisme”. A.G. (El Prat de Llobregat, 1995) forma part del moviment okupa – sí, amb “k” – des que fa ús de la raó, assegura. Ha estat educat i criat en un context de poble on des de l’any 1994 l’okupació ha estat gairebé sempre present. De fet, quan tenia vuit anys van ocupar l’edifici abandonat de davant de casa seva. Però això no és tot. A més de tenir contacte permanent amb el moviment, el seu cercle d’amistats es va crear al voltant d’aquesta ideologia. “A finals de secundària anàvem de festa a Can Vies. No se‘ns qüestionava l’accés ni la manera de vestir. Ens sentíem molt còmodes en aquell espai.”
Fa més de tres anys que A.G. està vinculat al moviment i des de l’any passat ocupa el Casal La Llavor, un centre autogestionat d’El Prat de Llobregat que dóna resposta a la necessitat de crear activitats lliures sense cap tipus de pressió econòmica ni política. “Les ofertes que hi havia al poble no s’adeien al que buscàvem. Volíem un espai per crear alternatives socioculturals, i l’opció més idònia era alliberar aquest edifici.” Es tracta de l’antic centre d’Estudis Llobregat (CELL), una escola que portava més de 12 anys abandonada. L’immoble pertany a la família Bertrand que, a banda del CELL, posseeix 8 empreses més.
No obstant, el sistema protegeix la propietat privada i ocupar un espai d’aquestes característiques sempre suposa un risc: el desallotjament. Una simbiosi impossible fruit del conflicte ideològic entre okupants i propietari que enfronta l’autogestió i el capitalisme.
El que era només un risc es va convertir en fet quan el 24 de novembre va començar el procés judicial. “Al centre hem creat una comissió econòmica encarregada de gestionar els comptes i, per altra banda, una comissió legal que tracta tot el tema judicial.” A.G. va autoanomenar-se okupant de l’immoble ja que, tal com dicta la llei, qualsevol acte delictiu requereix un responsable davant dels tribunals. “La justícia intenta individualitzar tot allò que nosaltres col·lectivitzem. Per ells és un recurs penalitzar una decisió que s’ha pres de manera col·lectiva.” A més a més, per aturar el desallotjament també s’ha creat la campanya “Sembrem Llavors”, una iniciativa que pretén fer difusió del cas. “Volem que la gent que té una idea preconcebuda de nosaltres s’apropi i es sensibilitzi amb la problemàtica.”
Amb l’arribada de la crisi, el perfil del moviment okupa ha quedat capgirat. Fa vint anys era una causa política i actualment s’ha convertit, també, en una necessitat. “A dia d’avui qualsevol persona que ocupa un espai s’inclou en el moviment, i això ha afectat al discurs de la societat.” Revitalitzar i rehabilitar edificis de manera cooperativa no entra dins del concepte d’okupació que té en ment la societat. “L’okupació s’ha legitimat com una eina per aquells que més ho necessiten, i ha adoptat un caràcter més ofensiu contra els que ho fem per un motiu ideològic.” El caràcter polític ha perdut vigor i, en conseqüència, s‘ha creat una dualitat que confon l’opinió pública.
“Part d’aquesta responsabilitat la tenen els mitjans de comunicació ja que han creat una dualitat del propi estereotip.” Gran part dels mitjans estan immersos dins d’un sistema que no defensa el col·lectiu okupa. Així doncs, seria contradictori que els mass media donessin veu a les reivindicacions del moviment. A.G. afirma que “sempre se n’ha fet un ús que ha intentat deslegitimar el propi moviment destacant-ne les parts més fosques.” Tot i així, darrerament les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació alternatius – sobretot des de l’efecte Can Vies – han donat veu a la vessant més humana de l’okupació.
Abans d’acabar, cal matisar. Tres elements indestriables: A.G., La Llavor i el moviment okupa. Tot per una ideologia: “el que venim a fer aquí no és guanyar judicis, sinó qüestionar la propietat privada.” Quatre aspectes inherents dins un mateix ego.
Enllaços relacionats:
Entrada sobre el Casal La Llavor a la 15Mpedia
[Vídeo] Som i sembrem. Salvem el casa
- Entrevista realitzada per Cristina Plans i publicada originalment al blog Esta Okupat?
