«Plataformes per l’habitatge digne avisen que el cúmul d’excepcions fa “irreal” la limitació dels preus».
Aquest passat dimarts el Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat la limitació dels preus de lloguers a Catalunya, concretament a lo que anomenen “zones tenses”, es a dir, zones amb problemes d’accés al lloguer. En aquestes zones es seguirà un índex de referència basat en dades financeres de Incasòl.
De moment però, la Generalitat només ha autoritzat al municipi de Barcelona a aplicar aquesta llei i es reserva la competència per declarar altres municipis com a “zones tenses”. Això també implica que serà la Conselleria de Territori qui elaborarà els mapes i negociarà amb els ajuntaments l’aplicació de la llei, tot i que aquests poden sol·licitar limitacions a la mateixa. Damià Calvet, qui dirigeix la Conselleria, ha afirmat: “Nuestra idea es trabajar conjuntamente con esos ayuntamientos”.
Des del municipi de Barcelona, Ada Colau va qüestionar aquest dilluns que la Generalitat fos competent per limitar els preus, o sigui que de moment no sabem si aquesta llei aplicarà a la capital en la seva totalitat, en només part d’ella o bé directament no s’aplicarà.
Des d’entitats com el Sindicat de Llogaters, la PAH Barcelona, o els movimets per un habitatge digne la visió es prou diferent, ja que consideren que la nova llei s’acosta més a un titular de campanya que no pas una mesura que pugui posar fi a la bombolla dels lloguers: no creuen que pugui tenir una eficàcia real en la ciutadania. A més, critiquen que aquesta llei no s’hagi consensuat amb altres partits polítics i tampoc s’hagin tingut en compte els moviments socials i col·lectius que porten tant de temps treballant pel dret a l’habitatge al territori.
A dia d’avui, tot i no saber en quins municipis aplicarà la nova llei, podem consultar un mapa interactiu a l’Agència d’Habitatge on, si posem dades del Prat de Llobregat, surten referències com l’adreça, els metres quadrats de l’habitatge i l’estat en el què es troba per donar-nos una estimació del preu del lloguer. Veiem alguns exemples al Prat per un pis de 75m2 en un estat de manteniment bo, sense moblar i sent un segon pis:
- Carrer d’Ignasi Iglesias 39. Índex 9,38 €/m2. 703,50€
- Av. Verge de Montserrat 54. Índex 9,04 €/m2. 678€
- Carretera de la Marina 25. Índex 9,66 €/m2. 724,50€
- Carrer Catalunya 70. Índex 9,87 €/m2. 740,25€
- Plaça Catalunya 8. Índex 9,45 €/m2. 708,75€
- Carrer Riu Xúquer 65. Índex 6,88 €/m2. 516€
S’ha d’afegir que en aquesta cerca no s’ha marcat la opció de “ascensor”; si la marquéssim en el primer exemple de la zona centre l’índex no canviaria, per tant, no se sap encara si les dades que ofereix la web són una estimació o encara s’ha de polir.
La norma general: índex mes el 10 %
La llei també inclou una sèrie de aplicacions extres segons el cas. el propietari podrà aplicar un 10% extra sobre l’índex que apliqui i a més es valorarà un increment del 5% (sobre el 10% ja aplicat) per habitatges amb característiques especials que puguin augmentar el seu valor, com bones vistes, piscines, jardins o zones comunitàries.
Així mateix, els habitatges que siguin nous o estiguin completament rehabilitats podran tenir un increment del 20% sobre l’índex de referència, tot i que aquest augment només aplicarà als 5 anys posteriors a la finalització de les obres.
¿Què passa si ja estàs en un pis de lloguer?
Doncs no acaba d’estar clar. Segons govern.cat, el llogater “té dret a recuperar la diferència entre el límit legal i la renda abonada, amb els interessos corresponents” i la via per fer-ho serà la mediació a través de una via judicial o bé una resolució extrajudicial de conflictes: però serà el llogater qui ho hagi de demanar. Per tant, una de les interpretacions considera que sí que es pot exigir (tot i que per vies legals amb tot el que suposa) la rebaixa del lloguer. Per altra banda, una altra secció a la mateixa pàgina, s’indica que “Els pisos que ja estaven llogats poden continuar arrendats pel preu anterior a l’entrada en vigor de la limitació, tant en els contractes vigents com en els futurs”.
En resum. Per una banda serà la Conselleria de Territori qui determini les zones i municipis catalans que es poden adherir a aquesta llei. Per l’altra, l’ajuntament del municipi pot adherir-s’hi o bé no, i en el primer cas pot modificar la llei segons li sigui “convenient” al municipi. En tercer lloc, no queda clar si els lloguers vigents es mantindran i, en el cas de que no sigui així, és ben segur que haurà de ser la persona que lloga la que iniciï els tràmits judicials o alternatius per aconseguir un habitatge just, o bé buscar l’alternativa o conseqüència evident que serà la de buscar un altre pis. A més, hem de tenir en compte que els preus màxims es fixaran segons la referència que prengui la Generalitat.
