x Climática
Segons un informe de l’organització ambiental Transport & Environment, el Regne d’Espanya és el segon estat de la Unió Europea que més diners perd en impostos aeris. En 2022 van ser 4.610 milions d’euros.
L’aviació és un dels sectors que contribueixen a l’escalfament global i les desigualtats. Així i tot, gaudeix d’uns certs privilegis com les exempcions fiscals. En el cas de l’estat eapanyol, el sector aeri no paga impostos pel combustible que utilitza i només s’aplica l’IVA als vols domèstics a una taxa reduïda del 10%. Tampoc existeix cap impost als bitllets d’avió, com sí que succeeix en altres estats.
Això fa que l’estat espanyol sigui el segon país que més diners perd en impostos aeris de tota la Unió Europea, per darrere de França. En 2022, va deixar d’ingressar 4.610 milions d’euros, una quantitat que «equival al pressupost anual de Barcelona i València juntes, i suficient per a mantenir la subvenció d’abonaments gratuïts per a trens de Rodalies i Mitjana distància en tot l’estat espanyol durant gairebé 7 anys», segons es desprèn del nou informe de l’organització ambiental Transport & Environment, en el qual ha participat Ecologistes en Acció.
En ell, es quantifiquen els ingressos perduts en 2022, denominats «forat fiscal«, als països de la UE-27, el Regne Unit, Noruega, Suïssa i Islàndia. En el conjunt d’Europa, les polítiques actuals de preus del transport aeri quasi no representen el 16% dels ingressos efectius totals que podrien generar-se gravant adequadament el sector. Així, el forat fiscal va suposar una pèrdua de 34.220 milions d’euros per als països europeus l’any passat. I més de la meitat d’aquest (56%) va ser atribuïble a les 15 companyies aèries més contaminants del continent.
A l’estat espanyol, les activitats d’Iberia són les que engrandeixen com cap altra el forat fiscal: són responsables de 850 milions d’euros. Segons les dades de l’estudi, en 2022 la companyia aèria es va deslliurar de pagar 480 milions d’euros. Cal esmentar que el Règim de Comerç de Drets d’Emissió de la Unió Europea només és aplicable als vols dins de l’Espai Econòmic Europeu, per la qual cosa les aerolínies no paguen res per les emissions dels seus vols transoceànics o intercontinentals. Mentrestant, l’aeroport de Barajas començarà les obres d’ampliació per a convertir-se en un punt de connexió per a la gran demanda de vols a mitjana i llarga distància.
El forat fiscal s’eixampla any rere any
En 2022, el Regne Unit, Alemanya, França i Espanya van ser els principals emissors amb 25,4 Megatones (Mt), 17,3 Mt, 17,2 Mt i 17,2 Mt de CO2 emeses respectivament pels vols que van partir dels seus aeroports. Posar fi a les exempcions fiscals l’any passat hauria estalviat 34,8 Mt, equivalents a les emissions combinades de les tres majors aerolínies d’Europa: Ryanair, Air France i Lufthansa. És més, si es tenen en compte els efectes addicionals al CO₂ de l’aviació, llavors la fi de les exempcions fiscals podria haver estalviat fins al voltant de 100,4 Mt de diòxid de carboni.
Però això no ha ocorregut. I, si se segueixen les mateixes mesures fiscals, el forat s’agreujarà conforme augmenta el nombre de vols. Segons les previsions de Eurocontrol, en 2023 s’aconseguirà un 92% dels nivells de trànsit previs a la pandèmia, mentre que la recuperació completa està prevista per a 2025. L’estudi estima que en el cas de l’estat espanyol els ingressos perduts podrien créixer un 23% per a aquest any, el que suposa 5.650 milions d’euros. En el conjunt d’Europa, les pèrdues arribaran a ser de 47.100 milions d’euros.
Per a evitar-ho, l’estudi presenta algunes recomanacions per als governs europeus. Entre elles està la implantació d’un impost al querosè, l’aplicació d’un IVA del 20% a tots els bitllets i ampliar l’abast del Règim de Comerç de Drets d’Emissió de la UE perquè apliqui a tots els vols que surten de la Unió Europea.
En absència d’aquesta mena de mesures, l’informe ofereix altres com l’impost als bitllets equivalent al forat fiscal de cada país que, de mitjana, oscil·len entre 23 euros per a un viatge nacional, 51 euros per a un viatge dins d’Europa i 259 euros per a les rutes intercontinentals. Els diners recaptats, anima l’organització, podria invertir-se parcialment en tecnologies netes com les energies renovables i la producció de combustibles electrònics, o bé en el foment d’altres tipus de transport més nets, com el ferrocarril.
- Reportatge publicat originalment a Climática i traduït al Català per la redacció de A l’aguait
