«La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca vol que la Llei d’Habitatge es debati al Congrés espanyol. Per això tenen previst “interpel·lar” Ciutadans amb una campanya d’escarnis».
El passat 23 de març la PAH va presentar al nostre municipi, la seva proposta de Llei de d’Habitatge amb la participació de Luís Sanmartín, el portaveu de la llei sobre la vivenda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i de Bea Lores representant del Sindicat de Llogateres, Irene Escorihuela de l’Observatori DESC, i Josep Babot de l’Aliança contra la pobresa energètica.
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) lluiten per aconseguir tirar endavant la seva proposta de Llei d’Habitatge, que podria ajudar molts afectats. De moment, però, la llei no continuarà la seva tramitació al Congrés espanyol. La Mesa del Congrés, amb els vots del PP i Ciutadans, va ratificar tres dies abans de la seva presentació a El Prat, el dia 20 de març, el veto del Govern espanyol a aquesta llei, que va ser registrada amb la signatura dels grups parlamentaris d’Units Podem, ERC i Mixt. Ara la PAH està treballant en un recurs perquè la Mesa valori per segona vegada aquest veto.
Des de la Plataforma, el portaveu de la Llei d’Habitatge i ponent de la citada presentació, Luís Sanmartín, reivindica en declaracions a la Directa poder parlar de la proposta al Congrés. “Volem que la llei es debati, és una qüestió de democràcia” demana Sanmartín. Si Ciutadans, en comptes de votar en contra s’abstingués, seria suficient perquè la llei entrés a debat a la cambra. Per això tenen previst “interpel·lar” Ciutadans i iniciar una campanya d’escarnis “de major intensitat”.Aquesta proposta de llei recull cinc propostes que la Plataforma considera “bàsiques i mínimes”: la dació en pagament retroactiva, regular el preu del lloguer, que no es produeixin desnonaments sense alternativa habitacional, habitatges socials i subministraments bàsics garantits per combatre la pobresa energètica.
Amb la Llei d’Habitatge de la PAH aprovada, molts afectats podrien optar a un ajornament del desnonament, ja que durant un any hi hauria una moratòria en ser el primer i únic habitatge. “Tindrien temps per buscar solucions, com ara forçar a la societat d’inversora a eliminar qualsevol deute o concedir-li un habitatge social de cinc anys amb possibilitat de renovació”, exemplifica Sanmartín. Des de la PAH també demanen que s’ampliï el parc de públic d’habitatge, que actualment no arriba al 2% a tot l’estat espanyol. “Plantegem que la banca i els grans propietaris hagin de cedir els pisos buits a les administracions municipals”, recorda Sanmartín. Així, assegura, “no es trobarien el mur constant de què no hi ha pisos de l’Administració i podrien aconseguir un pis assequible”.
Sanmartín assegura que els bancs “s’aprofiten de la desprotecció que generen i del gran poder de negociació que tenen”. Això, diu, fa “quasi impossible” negociar una condonació del deute. La seva proposta –a través de la Llei d’Habitatge– davant d’aquesta situació és regular la responsabilitat limitada, i que per tant el deute només se subscrigui al bé hipotecat i no pugui arribar als avals. Des de la PAH calculen que, únicament la part de la dació en pagament retroactiva permetria a 700.000 famílies a tot l’Estat que han passat per processos d’execució hipotecària “deslliurar-se de deutes de per vida”. Davant de situacions com la de la Maricarmen o la Malika, des de la PAH conclouen que “cal que la llei es debati al Congrés” per tal de tenir un “debat democràtic”.
