«Arran de l’estat d’alarma i les restriccions per a frenar la pandèmia de Covid-19, les autoritats han prohibit quasevol acte al carrer i els sindicats han hagut de cercar altres vies de commemoració i protesta».
«Els Mossos avisen que denunciaran a qui es manifesti l’1 de maig després de convocar-se una concentració a Barcelona».
Quan falta un dia per la celebració del Primer de Maig, el Dia Internacional dels Treballadors, el Ministeri de l’Interior ha prohibit la concentració convocada a la plaça Sant Jaume de Barcelona per sindicats i entitats socials catalanes per a aquest dia tan senyalat.
Col·lectius com els sindicats IAC, la CGT Ensenyament o la COS, el Sindicat d’Inquilins, la Marea Pensionista, Lluita Internacionalista o la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) havien demanat a la Delegació del Govern celebrar una concentració reduïda –de 50 persones, totes elles representants dels convocants, guardant la distància física de dos metres i amb màscares– amb motiu de l’1 de maig al migdia en la plaça de Sant Jaume, seu de l’Ajuntament i de la Generalitat.
En la seva resolució, el ministre Fernando Grande-Marlaska valora que la protesta “pot suposar el contagi” del coronavirus entre els participants de la mateixa i afegeix que les concentracions en espais públics “no són compatibles” amb el pla de desescalada aprovat pel Govern espanyol, malgrat que el dret de reunió i manifestació no està suspès per l’estat d’alarma.
La prohibición tambè de caravanas reivindicativas força el debat sobre el dret de manifestació
Enguany doncs el 1r de maig serà diferent, aquest cop els carrers no s’ompliran de manifestants, sinó que ho faran les xarxes socials. A priori, tots els experts consultats coincideixen: en cap cas l’estat d’alarma empara una suspensió d’aquest dret constitucional, però això no significa que no pugui limitar-se en escenaris com aquest.
Davant la impossibilitat de sortir massivament al carrer, diversos sindicats com la CGT, la CUT Gallega o el SAT a Andalusia, van plantejar “l’alternativa” de convocar caravanes de cotxes. Però la institució tampoc ho va acceptar.
Els sindicats plantegen “que l’estat d’alarma no suspèn els drets fonamentals i entenem que els cotxes estan circulant, així que no pot ser que ara, per a una manifestació, es parli d’un problema sanitari, perquè és una prohibició ideològica”, sosté Ricardo Castro, secretari general de la organització sindical gallega, a través del digital Infolibre.
La veritat és que amb les convocatòries d’aquestes mobilitzacions de cara al pròxim 1 de maig i la interposició de diversos recursos davant els tribunals (tots ells desestimats) ha atiat el debat entorn la qüestió.
També hi ha exemples fora de les nostres fronteres, encara que amb resultat molt diferent. Va ocórrer a Alemanya, on les mesures de confinament acordades permeten sortir al carrer a un màxim de dues persones tret que es tracti d’individus que visquin en el mateix domicili. Fa alguns dies, un grup d’activistes va sol·licitar permís a les autoritats per a celebrar una manifestació, i la resposta va ser la mateixa que s’ha rebut a l’Estat Espanyol: la convocatòria no es va permetre perquè, previsiblement, a ella anaven a acudir més de dues persones. Però el cas va arribar fins al Tribunal Constitucional alemany que va considerar, segons va publicar El País, que la decisió violava el dret de reunió recollit en la Constitució. Sota aquesta premissa, va obligar a les autoritats de Giessen, on anava a tenir lloc la concentració, a revisar la seva decisió. Segons el tribunal, la petició de manifestació havia d’estar molt estudiada, no denegada sense més.
L’estat d’alarma no suspèn el dret de manifestació
Tots els experts consultats coincideixen: en un estat d’alarma com l’actual, els drets de manifestació i reunió no estan suspesos. “El dret fonamental de reunió no està, nominalment, afectat per la declaració de l’estat d’alarma i, per descomptat, no està suspès. Tal cosa únicament cabria en el context de la declaració dels estats d’excepció i lloc, en els quals tal suspensió pot implicar, encara que no obligatòriament, la necessitat d’autorització prèvia o la prohibició de manifestacions”, explica Miguel Ángel Presno, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo en declaracions a InfoLibre. “En teoria”, afegeix, “opera el règim ‘normal’ d’aquest dret”. Què significa això? Que, com en qualsevol altra circumstància, “qualsevol concentració o manifestació amb previsible assistència de més de 20 persones i en un lloc públic haurà de ser comunicada per escrit a l’autoritat governativa corresponent amb una antelació de deu dies naturals com a mínim i trenta com a màxim”, explica.
Des del punt de vista jurídic s’afirma que “Tal com està plantejat, l’estat d’alarma imposa el confinament, encara que admet com a excepció els desplaçaments per a realitzar algunes activitats concretes” com anar a fer la compra o acudir al lloc de treball. Per tant, “el problema” no és que hi hagi una manifestació, sinó que per a acudir a ella cal trencar el confinament, que és la norma en l’estat d’alarma.
“La Constitució indica que es pot prohibir una manifestació perquè la seva celebració suposa un perill per a la vida de les persones”, explica, així que “és possible prohibir manifestacions on hi hagi perill de contagi”. “Però has de demostrar que n’hi ha”, afegeix. I en aquest cas, opina, sembla complicat, ja que cada manifestant acudiria només dins del seu vehicle i mantenint la distància de seguretat amb els dels altres explica Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional en la Universitat de Sevilla y exlletrat del Tribunal Constitucional en declaracions Infolibre.
“Tècnicament, les subdelegacions estan confonent un dret subjecte a limitacions amb un dret suspès, i estan actuant com si el dret de manifestació estigués en suspens, per això les han prohibit emparant-se en l’estat d’alarma”, diu. “El que no es pot fer és prohibir directament, el que cal fer és entrar detalladament i explicar per què es prohibeix —fins i tot donar alternatives per a evitar el perill de contagi—”, diu. Però “el Govern parteix que si hi ha una manifestació hi ha contagi, i això és un disbarat”, sentència.
Més enllà del debat en termes jurídics, les imatges de diverses de concentracions protagonitzades per agents dels diferents cossos i forces de seguretat de l’estat o per l’UME, projecta una sensació d’arbitrarietat.
Sense anar més enllà, el passat 9 d’abril, El Prat va viure una multitudinària concentració a la via pública protagonitzada per prop d’un centenar de persones entre agents de la Policia Municipal, Guardia Urbana i persones no uniformades, per homenatjar un agent mort a causa del Covid-19.
Tot i contravenir les mesures de confinament adoptades en el marc de l’Estat d’Alarma i de que nombrosos dels assistents no van observar cap mesura de prevenció, l’acte va comptar amb el suport mitjançant les xarxes socials de representants públics com Albert Batlle regidor de l’ajuntament de Barcelona, o Lluís Mijoler, alcalde del Prat.
