«Un projecte que no ha sigut avaluat ambientalment afecta la zona humida més important de Castelldefels, rellevant en el context del Delta del Llobregat».
«Es tracta d’una zona clau per espècies com l’eriçó clar, ocells com el teixidor, l’oriol, o el xot. A més, l’afectació sobre hàbitats d’interès local, com prats humits o alberedes és ja una realitat, i podria afectar espècies de conservació prioritària com el martinet menut. Amb l’agreujant de què les obres comencen just abans de l’època de cria».
L’estany de l’Olla del Rei de Castelldefels, també conegut com a bassa de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), constitueix una zona humida clau en el conjunt del degradat Delta del Llobregat. D’orígens antròpics, l’estany va ser creat l’any 1998 en una zona ocupada per alberedes i camps agrícoles. No només presenta valors d’interès el propi estany, gran part del patrimoni natural d’aquest espai natural es troba a la seva (encara) no urbanitzada banda dreta, un conjunt continu d’alberedes, prats humits, herbassars i matolls essencial pel manteniment d’aquest espai.
L’Olla del Rei es inclosa a la IBA (Important Bird Area) Nº 140 Delta del Llobregat, un inventari de zones importants per als ocells reconegut internacionalment com a eina per la seva protecció [1]. Del 1998 al 2003 la UPC de Castelldefels va fer un seguiment del procés de colonització de la fauna i flora sobre aquesta bassa de laminació [2], i en els darrers anys (2012-2016) DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat han fet censos amb voluntariat a la zona per posar-la en valor [3].
Curiosament, a instàncies de la pròpia universitat, el 2013 es va aconseguir la seva inclusió a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4], d’aquesta manera es reconeixia la importància d’aquesta zona humida litoral, que quedava protegida genèricament per la Llei d’Espais Naturals 12/1985.
No obstant això, una part important d’aquest espai natural es troba en procés imminent d’urbanització. La zona en qüestió es troba protegida amb una tanca i s’ha començat a desbrossar amb maquinària pesant. Segons indica la pròpia institució, les obres van destinades a infraestructures de l’Institut de Ciències Fotòniques i, tot i tenir permís d’obra, no han estat avaluades ambientalment, fins on la plataforma té coneixement. Tot i que s’ha començat a destruir l’hàbitat, considera que és un procés “reversible”, donat que no s’ha edificat encara. A més, hi ha alternatives a la ubicació actual d’aquestes instal·lacions que generarien un menor impacte a l’espai i permetrien conservar una de les parts més interessants ambientalment d’aquest espai.
En concret la zona afectada correspon en gran part a prats inundables (amb una important població d’eriçó clar, Atelerix algirus, estudiada per l’associació Galanthus). A més, quan plou gran part d’aquests prats formen unes petites maresmes molt interessants. La zona també inclou algunes extensions de bosc de ribera (alberedes de Populus alba i P. nigra), on crien de forma usual espècies com el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) o la mallerenga blava (nidificant molt rar al Delta del Llobregat). A més, aquestes alberedes són també usades com a talaies pels xots (Otus scops), que solen caçar en els prats, i són importants en migració per a passeriformes. Entre d’altres, rapinyaires com el falcó peregrí (Falco peregrinus) o l’astor (Accipiter gentilis) han utilitzat la zona mateixa on s’està desbrossant com a parcel·la de caça. Tot i que la zona concreta queda fora de l’Inventari esmentat, s’haurien de tenir en compte possibles afectacions a la mateix; així, a pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea, molt especialment durant la seva reproducció. Tanmateix, sí que està inclosa a la IBA, el que implica que, com avalen diverses sentències, hauria d’avaluar-se ambientalment el projecte
El portaveu de la plataforma Claudio Bracho, ha indicat que aquestes petites zones humides de gran interès pel conjunt del Delta i en un municipi en què representen l’únic aiguamoll existent el dia d’avui. “Aquesta zona s’ha de protegir d’una manera específica mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000, i, com a mínim, s’ha d’avaluar l’impacte de les obres; no ens podem permetre aquesta afectació a l’estany i la pèrdua d’hàbitats i espècies que suposarà. Els danys al patrimoni natural del municipi seran irrecuperables.”, ha declarat.
Es plantegen actes reivindicatius en les setmanes vinents per donar a conèixer els valors de l’espai al públic i implicar així a la ciutadania, que habitualment gaudeix d’aquest espai natural.
