“L’aeroport del Prat avança amb la neutralitat amb les emissions de carboni” és un titular que hem pogut llegir aquests dies a la premsa. Però que hi ha de cert i que no darrera d’aquest titular?
Anem a la font. L’origen d’aquesta informació cal buscar-la en els departaments de premsa d’Aena, l’Airports Council International (ACI) i el teletip distribuït als mitjans per Europa Press.
El cert és que AENA efectivament ha renovat durant aquest mes d’agost la seva acreditació del programa Airport Carbon Accreditation (ACA). Aquest programa, sobre el paper, va enfocat a una reducció de les emissions de CO2. Amb això volen avalar davant l’opinió pública els esforços de les companyies aèries per reduir la petjada de carboni. En aquest sentit, l’objectiu publicitat per AENA als mitjans, és assolir la neutralitat en carboni pel 2026.
L’Aeroport del Prat no ha pogut millorar enguany la seva certificació, tot i que sí ha mantingut nivell 3 d’”Optimització”. La reducció de la petjada de carboni es basa principalment en optimitzar en consum d’energia en edificis i infraestructures, així com en minimitzar el consum de combustibles fòssils.
El Pla d’acció climàtica de la companyia es marca l’objectiu d’aconseguir la neutralitat de carboni, però només pel que fa a la contaminació que es genera a l’interior i a l’entorn dels aeroports: la contaminació dels avions durant el vol no s’hi comptabilitza.
Però què hi ha de veritat darrere d’aquest reconeixement internacional?
Part de les reduccions de carboni que han aconseguit els aeroports es basen en la reducció de tercers. És a dir, en comptes de reduir al màxim les seves emissions de CO2, el que fan és posar en marxa iniciatives ben vistes a nivell social. Comprar energia amb certificat verd o plantar arbres per “compensar” les emissions en són dos exemples. Tot i així, això suma punts a l’ACA.
Aquesta mena de mesures formen part dels criteris d’avaluació de l’ACA. Aquest està patrocinat, paradoxalment, des de l’Airports Council International (ACI), associació internacional corporativa, formada pels mateixos aeroports i amb l’aval de institucions governamentals.
Un altre criteri del programa ACA per valorar la reducció d’emissions és la compensació econòmica que se’n fa i que, curiosament, acaba beneficiant a algunes aerolínies. Aquestes compensacions inclouen la compra de crèdits pel cost per tona de CO2 emesa per compensar les seves emissions i després vendre bons als passatgers; però els preus no concorden. Air France per exemple, cobra per la compra d’un bo de carboni 30€, mentre que lo que paga són 8€.
A més, moltes aerolínies, al centrar-se únicament en la reducció de carboni per ajustar-se a l’ACA, ignoren altres emissions diferents del CO2. Hem de tenir també en compte que els òxids de nitrogen o el vapor d’aigua a grans altituds contribueixen a l’escalfament global tres cops més que el CO2.
Accions reals o “Greenwashing”?
La sostenibilitat està de moda. Moltes empreses s’esforcen per mostrar-se mediambientalment sostenibles ja que saben que això pot atreure més clients, i les aerolínies no en són una excepció. L’organització ecologista Greenpeace afirma que en el sector de l’aviació aquestes es mostren més verds de lo que realment són i que l’única via per reduir la petjada de carboni és reduint els vols.
Tot i que el transport per carretera suposa una petjada molt més elevada que la aèria, els vehicles cada vegada són més eficients. L’aviació en canvi és molt dependent dels combustibles fòssils i actualment no existeix la tecnologia per reduir-ne les emissions.
Una de les opcions que sí ajudaria a reduir les emissions seria la utilització de SAF, un combustible sostenible que redueix les emissions un 80%. Per tant, les companyies aèries estan publicitant que actualment les seves empreses fan servir aquest combustible i dintre dels seus objectius a llarga durada s’inclou una major utilització.
Aquesta postura de les empreses és un clar exemple de “Greenwashing” ja que actualment, segons Greenpeace, “el SAF suposa només el 0,1% de tot el combustible de la indústria. Presumeixen que fan servir SAF quan és una fracció ínfima i aconseguir el 100% de combustible sostenible és pràcticament un somni inassolible”. Afegeixen també que actualment la majoria del SAF prové de cultius de biomassa, “cultius que han estat polèmics perquè suposa destinar sòl d’agricultura o de boscos a plantar combustible”.
L’Aeroport del Prat afectat pel “Greenwashing” d’AENA
Tot i aquesta pretesa imatge pública de sector mediambientalment responsable, AENA i molts representants polítics s’han mostrat favorables de l’ampliació de l’Aeroport del Prat. La veritat però, és que la construcció de una tercera pista augmentaria el volum de vols i per tant la petjada de carboni. També afectaria a l’entorn natural del Delta del Llobregat així com a zones de protecció d’aus establertes per la Unió Europea.
<<L’any passat l’aviació a l’estat espanyol va duplicar les seves emissions de CO2 arribant als 6,96 milions de tones: un 107,44% més que al 2021>>
A més d’aquest factor, l’ampliació de l’aeroport suposaria la posada en marxa d’un conjunt de canvis estructurals i afectacions ecològiques amb data de caducitat. És ben sabut que el nivell del mar està pujant. L’aeroport, només dos metres per sobre del nivell del mar, es veuria afectat en uns anys per les pujades progressives anuals del nostre litoral, així com moltes de les zones agrícoles més properes a la costa.
Tot i així AENA, rere una màscara de capitalisme verd, segueix obviant el fet de que l’única possible solució per a la reducció del CO2, el SAF, no és viable. També fa cas omís de les afectacions mediambientals que tindrà el delta si la tercera pista es transforma en un fet, i rere aquest silenci potencia un discurs ecologista que no concorda amb les seves accions.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
Associacions de consumidors europees denuncien 17 aerolínies per ‘ecopostureig’
‘Greenwashing’ ‘negacionisme verd’ i l’ampliació de l’Aeroport del Prat
Així pujarà el nivell del mar al delta del Llobregat per culpa de l’emergència climàtica
