«Per demà dijous la plataforma veïnal ‘Aturem l’enderroc. Salvem l’Artesà’ ha convocat una assemblea oberta a les 19h a L’Hotel d’Entitats».
Aquestes imatges d’avui de la destrucció de l’Artesà mostren la magnitud de l’atemptat patrimonial que ha perpetrat l’Ajuntament contra el què el mateix alcalde Lluís Tejedor no va dubtar a catalogar l’any 2013 com “el patrimoni cultural i arquitectònic més important que tenim a la comunitat del Prat des d’un punt de vista sentimental, d’història…”.
Al damunt de la platea i les llotges arrassades es pot observar la volta catalana del sostre que el catàleg de patrimoni va considerar no mereixien cap protecció.
Des de l’Observatori d’Espais Escènics de la Universitat Politècnica de Catalunya – UPC van fer aquest febrer unes consideracions que van enviar a l’Ajuntament on deien: “L’Artesà ha rebut, sorprenentment, una catalogació patrimonial esbiaixada i sense contextualitzar, que no li fa justícia. Que menysté una arquitectura important, tant en l’àmbit local com en el context de la història de l’arquitectura catalana. I que oblida, esborra o no vol veure un element singular de l’edifici, les voltes de la coberta del teatre (actualment invisibilitzades, per falsos sostres i cobertes afegides). Els murs de les façanes de la sala teatral, i les voltes de la coberta, podrien formar part d’un capítol destacat de la història de l’arquitectura catalana, si es conservessin i valoressin”.
“No es té en compte doncs, ni aquí ni enlloc del document, que ens trobem davant d’un exemple molt valuós d’arquitectura, relacionada amb el que Jeroni Martorell anomenà la “construcció tibada” (al seu article del 1910 “Estructuras de ladrillo y hierro atirantado en la Arquitectura catalana moderna”, aparegut a l’Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña). Un tipus d'”estructura arquitectònica” catalana, molt important en la història de l’arquitectura de Catalunya, que donaria als primers anys del segle XX exemples extraordinaris de gran gosadia tècnica i resultats espacials sorprenents, originalíssims, i cal afegir que la major part d’ells ja desapareguts. Exemples com ara les obres de Joan Torras i Guardiola als seus tallers al Poblenou de Barcelona o, al Prat de Llobregat, amb l’estructura de la Granja La Ricarda, i tantes altres obres que emparenten doncs el teatre de L’Artesà (i en especial la seva sala teatral) amb els noms de Torras i Guardiola, i també de Guastavino, Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Rubió Bellver, Martinell i Moncunill”.
Per demà dijous 29 la plataforma veïnal ‘Aturem l’enderroc. Salvem l’Artesà’ ha convocat una assemblea oberta al conjunt de la població a les 19h a L’Hotel d’Entitats del carrer Lo Gaiter del Llobregat 31. La Plataforma valora igualment què les paraules de l’alcalde dient que l’enderroc era “irreversible”, no eren en un “sentit llastimós del que veiem en aquestes imatges sinó content” pel que considera una “victòria” que “només pot entendre un enderrocador i destructor del patrimoni”. I titllen de “sense nom” les què considera “la ignorància i la supèrbia” d’aquest consistori .
