Els efectes del temporal del passat mes de novembre que va deixar sense sorra 2 dels 5,5 km dels que consta el litoral pratenc, concretament entre les zones de la caserna dels Carrabiners i el mòdul de socorristes proper al Centre Municipal de Vela, posen amb evidencia un problema estructural que està lluny de poder ser considerat com un fet aïllat i que a no gaire lluny termini, compromet el futur de la platja del Prat. Almenys tal i com la coneixem actualment.
Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), ja advertia al febrer de 2020, poc després del temporal Glòria, que “Si no actuem ara, les platges desapareixeran” i que la platja ja no recupera només que una part de la sorra que es va perdre de forma natural: “Hi ha un dèficit estructural de sorra que no arriba al mar perquè hi ha embassaments, el terreny està urbanitzat i tenim ports de tot tipus. Tot això fa que les platges no es puguin recuperar. La natura no té capacitat per regenerar-se perquè no li deixem fer-ho“, va lamentar. Segons un estudi que va presentar l’AMB el desembre de 2019, el litoral metropolità ha perdut en cinc anys prop de 500.000 m3 de sorra en volum. L’AMB i els ajuntaments metropolitans van reclamar ja aleshores solucions estables per evitar aquesta regressió. Després del Gloria la platja ja mai serà la mateixa, cosa que encara s’ha vist més agraujada a causa dels darrers temporals.
Dos anys després de les citades declaracions, el cap de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona torna a emetre un crit d’alerta: “el mar té cada cop una temperatura més elevada” i part de la causa són els efectes del canvi climàtic. Però no aquesta no és la única causa; segons l’expert a això s’afegeix la modificació del territori i especialment la configuració del dic sud de la desembocadura del Llobregat, que entra deu quilòmetres per evitar inundacions al tram baix del riu impedint que arribin els sediments a la platja. Aquesta qüestió afecta en major o menor mesura als diferents municipis metropolitans a més d El Prat: Viladecans, Gavà i Castelldefels.
L’aportació de sorra és ja insuficient
Per tot plegat, des de l’AMB es mostren crítics amb l’aportació anual de sorra que fa l’Autoritat Portuària, una mesura contemplada al seu dia per compensar les afectacions mediambientals del Pla Delta, i assenyalen que no és eficient: «Aquesta actuació no està funcionant: la sorra que es posa no té la granometria que toca, és més fina i es perd més ràpid; i també les diferents afectacions com els temporals o la pèrdua de sediments que fa que no arribin al mar demostren que està clar que no funciona i que s’ha de modificar», explica Palacios.
Les declaracions de Palacios només fan, però, que treure a la llum el fort impacte de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL i ha obligat a que el Port hagi de fer una aportació anual de sorra de 100.000 m3 (80.000 m3 en El Prat y 20.000 m3 en Gavà), un peatge de per vida insostenible.
La regressió del litoral deltaic un problema estructural agreujat per l’ampliació del port
El Pla Delta i l’ampliació del Port de Barcelona han alterat tota la dinàmica marina, evitant que arribin sediments del nord-est arrossegats per les corrents. Aquest efecte, combinat amb les preses i les captacions al Riu Llobregat, que ja no aporta sediments al Delta, està provocant una regressió de la línia de costa que només s’està combatent amb els ja citats abocaments anuals de milions de metres cúbics de sorra o la construcció de dics submarins per frenar l’erosió, que tenen altres impactes ambientals secundaris. Els antics búnquers del Prat han estat un bon testimoni d’aquesta regressió constant del litoral.
Per últim, el canvi climàtic, cada vegada més accelerat, afectarà a les zones litorals planes abans que a cap altre punt a la Península. Segons consta a l’informe de l’Oficina espanyola contra el canvi climàtic, els deltes del Llobregat i l’Ebre són els més amenaçats per la pujada del nivell del mar i la resta d’afectacions climàtiques i ambientals. En el cas del Llobregat, la pujada del mar, acompanyada de l’alteració del riu, del desviament de les corrents marines que aporten sediments, de la urbanització i construcció d’infraestructures i la compactació natural dels terrenys sedimentaris que formen el delta, configuren un panorama on la mateixa existència del Delta està amenaçada.
En aquest sentit, segons diu des de fa anys l’AMB, s’està treballant en tasques de millora dels sistemes dunars de les platges per tal de protegir-les tot i que igualment aquestes són efímeres en el temps. Tanmateix, des de l’ens metropolità reclamen accions més perdurables. De moment, però, no hi ha cap acció concretada per frenar l’endèmica regressió litoral.
El que cal será fer espigones… es l’única manera de perservar la platja…