«L’acord amb l’empresa preveu 550 prejubilacions i 50 baixes voluntàries ».
La plantilla de Nissan de les plantes de Catalunya finalment ha avalat ‘àmpliament’ l’acord al qual han arribat els sindicats i la direcció, pel qual la multinacional automobilística prescindirà de 600 treballadors de la plantilla.
L’acord preveu 550 prejubilacions i 50 baixes voluntàries. Per als qui es prejubilin, Nissan garanteix un 85% del salari net, i un complement del 5% fins als 63 anys, segons els sindicats, que destaquen que així s’arriba al seu objectiu del 90% del sou. Per les baixes voluntàries, a les que es poden adherir fins al març del 2020, es preveuen indemnitzacions de més de 50.000 euros. El pacte també inclou garanties que es farà la planta de pintura, que l’empresa va dir que implicaria una inversió de 70 milions d’euros a la Zona Franca.
Després de l’assemblea d’empleats, el representant del sindicat majoritari SIGEN-USOC, Enrique Saludes, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que s’ha optat per cedir i evitar un ERO forçós davant del fet que hi ha empleats favorables a la prejubilació i a la baixa voluntària i es volia evitar que treballadors que sí que es volen quedar a l’empresa ‘puguin acabar al carrer’. Per la seva part el sindicat CGT ha mostrat la seva disconformitat i rebutjat l’ERO presentat per Nissan.
L’amenaça d’acomiadaments: una estratègia recurrent
La planta de Zona Franca presenta actualment un alt grau de subcontractació al seu interior, amb diferents empreses gestionant les diferents línies de producció. Passejant-se per la planta de Zona Franca una persona pot contemplar perfectament treballadors de Nissan treballant a una línia i a la del costat treballadors de Visteon, per posar un exemple; un mateix treball, però amb condicions laborals molt diferents i que respon a un model d’externalització i de precarització comú a tota la indústria automobilística, per tal de reduir la conflictivitat laboral i augmentar el marge de beneficis (o de competitivitat en llenguatge empresarial). Un model, el de “mateix treball diferent salari”, que impera igualment a l’interior de la mateixa plantilla assalariada directament per Nissan, mitjançant la implementació d’una doble escala salarial.
Les negociacions per aconseguir nous models o pactar convenis han estat marcats aquests anys per la incertesa i el fantasma dels acomiadaments. La història recent de Nissan d’acomiadaments és prou dolorosa per entendre que els treballadors hagin acceptat més d’un cop en aquests últims anys diverses congelacions salarials i fins i tot retallades. La conflictivitat i la por davant d’anuncis de retallades de plantilla han imperat en les negociacions del conveni col·lectiu o a l’hora d’adjudicar nous vehicles a la planta.
L’estratègia d’anunci de reduccions de plantilla ha estat, juntament amb l’adjudicació de nous models, una estratègia recurrent de l’empresa nipona. L’any 2004 durant els mesos en què va durar la negociació, la direcció de Nissan va plantejar la necessitat de retallar 800 llocs de treball a la fàbrica, mesura que va retirar després d’arribar a un acord amb el comitè i implementar la doble escala salarial.
El final de vigència del conveni col·lectiu va coincidir amb els primers símptomes de la crisi econòmica. El març del 2008 Nissan va posar damunt la taula un excedent de 450 persones a Barcelona. En el marc de les converses amb els sindicats, es va demanar a la plantilla treballar més dies a l’any per tal poder reduir el nombre d’acomiadats a la meitat. A canvi l’empresa va oferir un pla de baixes voluntàries incentivades.
Mig any després de posar en marxa el pla de baixes voluntàries, la direcció de la multinacional a Barcelona va anunciar la necessitat de retallar 1.860 llocs de treball a Nissan. Després de mesos de conflictivitat i negociacions entre empresa, sindicats i governs, es van pactar mesures menys traumàtiques per a una part dels afectats, com la opció de poder tornar a Nissan un cop es recuperés el mercat. Finalment l’ERO que va aprovar el Govern va suposar 698 acomiadaments. D’aquest sotrac en va sorgir soposadament un nou pla industrial.
.
Nissan en cerca d’ajuts i diners públics per la seva planta de pintures
De nou amb l’amenaça de reduccions de plantilla sobre la taula, els directius del grup automobilístic van adreçar-se al ministeri d’Indústria Espanyol i també amb els màxims representants de la Generalitat, el president Torra i el vicepresident Aragonès. Els contactes pretenen aconseguir aportacions de diners públics per Nissan compatibles amb la legislació europea per a la planta de pintures projectada. Aquestes ajudes són les relacionades amb la menor contaminació i l’estalvi energètic que s’aconseguiria amb les noves instal·lacions.
Nissan hauria rebut 179 milions en ajudes públiques des de 2009, segons el comitè.
Tot i la reducció de producció fonts de Nissan han assegurat que tant l’empresa a l’estat espanyol com la planta de Zona Franca tenen beneficis.
