El delta del Llobregat, és, juntament amb el de l’Ebre, un dels territoris, i hàbitats, més vulnerables al canvi climàtic, a causa de l’exposició a la pujada del nivell del mar i dels fenòmens meteorològics extrems, en augment arran de l’escalfament global.
Precisament aquesta setmana el govern català participa a la COP16, la coneguda com la cimera de la biodiversitat, amb una delegació liderada pel secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, amb la missió de promoure que, dels acords, en sorgeixin les condicions perquè els governs regionals puguin implementar el Marc Mundial de Biodiversitat i avançar en la protecció efectiva del 30% del territori terrestre i marí. “De poc serveix parlar dels problemes mundials si no ho sabem aterrar a casa nostra, i fomentar l’aviació és augmentar l’impacte del canvi climàtic, que és una altra causa principal de pèrdua de la biodiversitat”, planteja el biòleg membre d’Ecologistes en Acció Jaume Grau, observador acreditat a la COP16.
Des de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), que aplega més de 200 entitats, centres de recerca i administracions catalanes, entre els quals el CREAF, present a la Cali aquests dies. afirmen que una ampliació de l’aeroport “va en detriment de la biodiversitat que alberga aquest espai”: “És difícil de comprendre com l’ampliació d’una infraestructura d’aquesta magnitud es pot fer d’acord amb la protecció i restauració de la natura”, exposa Sandra Carrera.
Fa tres setmanes, es van conèixer els noms que es preveu que siguin el nucli de la comissió tècnica per plantejar com ampliar l’aeroport del Prat. Entre els quals, hi ha el mateix Sargatal, ornitòleg i impulsor del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La composició que l’executiu català ha comunicat està formada per representants del govern català, del govern estatal i d’AENA, gestora de la infraestructura.
Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a preguntes de la Directa, rebutgen concretar quines expertes en medi ambient, independents del govern, preveuen que participin en la comissió i quin paper tindran a l’hora de prendre decisions sobre el futur de la infraestructura, que el govern d’Illa busca que guanyi capacitat de rebre vols.
Per ara, només han volgut dir que se’ls consultarà “quan es requereixi”, en alguns grups de treball que es determinaran “en el procés de treball”, com va anunciar, en roda de premsa dels acords de govern, la consellera Sílvia Paneque, el 8 d’octubre.
Des de la XCN, reclamen que els experts en medi ambient han de procedir de la comunitat científica “sense conflicte d’interès” i han de formar part de manera nuclear d’aquesta comissió.
“És una comissió més política que no pas tècnica”, afirmen, a partir de la informació de què disposen, des de Greenpeace, pendents de conèixer fins i tot els terminis de treball, així com la totalitat de persones que la conformaran i com faran les propostes. També, Ecologistes en Acció troba a faltar-ho. “S’està fent de forma obscura i sembla que el govern no vulgui comptar amb visions crítiques amb l’ampliació”, diu Grau. El biòleg es refereix a respostes plantejades en forma de compensacions dels danys en una altra zona.
“Per aterrar el marc de biodiversitat a l’acció de cada estat, cal la integració transversal de la biodiversitat a totes les polítiques públiques, que inclou infraestructures, urbanisme, mobilitat, educació…. i en això no s’està avançant gens en les negociacions de cimera, sinó que s’està apostant per mecanismes de compensació”, lamenta Grau sobre la lògica dominant de les actuacions: “donar flexibilitat a les empreses per, si destrossen aquí, poder compensar en un altre lloc”. Una visió “mercantilista” que, assegura el membre d’Ecologistes en Acció, “no funciona per frenar la desaparició de la biodiversitat”.
En la mateixa línia, Celia Ojeda critica que, a l’hora de plantejar compensacions, sovint s’ignorin les interrelacions de la natura: “No té ni cap ni peus moure un espai natural protegit com tampoc en té invertir en empreses que desforesten l’Amazònia i després plantar arbres a Espanya, com fa el Banc Santander, per compensar emissions; és una falsa solució brutal”, destaca. I, fins ara, una solució que troba acollida tant en les COP del clima com en les de biodiversitat.
La trampa dels “crèdits de biodiversitat”
Als mecanismes de compensació, se’ls anomena crèdits de biodiversitat, bancs d’hàbitats o estratègies de balanç net zero: “Si perdo trenta àligues aquí, però allà aconsegueixo que en neixin 35, el balanç és positiu”, exemplifica Grau, sobre la lògica que opera i que qualifica de “perversa”: “Com quantifiques un ecosistema sencer; com és de ric i resilient; com està adequat al seu entorn geològic; com es relaciona amb la població local? Si a una comunitat li destrueixen una llacuna o un bosc o li desvien un riu, és insubstituïble, no es pot mercantilitzar”, exposa.
El mes de maig, una trentena de científiques van denunciar en una carta a la revista Nature la falta de rigor de les compensacions voluntàries, sobretot les relacionades amb la gestió forestal: el document assegurava que la gran majoria (més del 90%) dels projectes no són capaços de neutralitzar les emissions dels combustibles fòssils.
La COP16 ha duplicat assistents respecte a l’anterior cimera, però encara no es coneixen les llistes per identificar quantes estan vinculades a sectors empresarials.
Per Ojeda, el que han de fer les empreses no és compensar, “és reduir”: “Aquesta paraula, reduir, cap empresa la té al seu vocabulari”, apunta.
Davant les aspiracions de creixement que ni els costos de la crisi ecològica desinflen, una de les demandes de la societat civil a la COP16 és que els pobles originaris tinguin el poder per decidir com gestionen els seus territoris, “molt millor conservats que els territoris sota gestió dels estats i les lleis nacionals, sovint sota els mecanismes d’explotació econòmica”, reivindica Grau.
Els acords de les prop de 200 delegacions estatals, a Cali (Colòmbia) des de fa una setmana i que es preveu que es tanquin aquest divendres, dia 1 de novembre, han d’aconseguir que els estats comencin a aplicar els objectius del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal; “l’Acord de París de biodiversitat”, descriu, per entendre’ns, el biòleg membre d’Ecologistes en Acció Jaume Grau, observador acreditat a la COP16.
L’objectiu de la COP16 és concretar com es mobilitzaran com a mínim 200.000 milions de dòlars a salvaguardar la vida dels ecosistemes. Una part ha de provenir dels recursos que es restin de les subvencions als negocis més destructors. “Les inversions i subvencions a l’agroindústria, a la pesca intensiva, a activitats extractives, a l’aviació, a sectors clarament insostenibles, s’han d’acabar, com reconeix el marc mundial de biodiversitat, que diu que s’han de tallar els incentius perversos que destrueixen la biodiversitat, però veiem que no s’està acordant fer-ho, perquè fa por”, destaca Grau sobre el curs de les negociacions.
Coincideix a destacar les resistències Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), que aplega més de 200 entitats, centres de recerca i administracions catalanes, entre els quals el CREAF, present a la Cali aquests dies. Ho destaca, concretament, en el cas de l’agricultura intensiva, per la dependència que té el sector agrari dels fons públics, exposa, i “les pressions que comporta de cara als governs, com s’ha vist últimament a la Unió Europea”.
Greenpeace defensa, també a Cali, la urgència de forçar la transició a l’agroecologia per tal que l’activitat agrícola contribueix a augmentar la biodiversitat alhora que passi a ser d’una activitat emissora de CO₂ a una que n’absorbeix. “Estem veient que no hi ha valentia governamental per fer transformar els sectors primaris, que tenen molt a veure amb la crisi de la biodiversitat, i treure diners a les empreses que destrueixen hàbitats, com les càrnies, per tal que deixin de desforestar”, insisteix Celia Ojeda, responsable de biodiversitat de l’organització.
-
- Article basat en les informacions publicades originalment per La Directa a