Les colles de Ball de Diables i Bastonera van negar-se divendres a actuar durant en el lluïment de les colles de cultura popular prèvia al pregó, desplegant una pancarta i posicionant-se d’esquena al balcó d’autoritats de l’Ajuntament per la presència de dos representants de VOX.
Les dues colles, acompanyades d’integrats d’altres colles que van sumar-se a títol individual, van trencar el guió previst, desplegant una pancarta amb el lema ‘La cultura popular contra el feixisme’ i substituint la seva actuació programada per la lectura d’un manifest conjunt de les de les dues colles expressant la seva negativa a normalitzar la presència de l’extrema dreta a la vida pública i les institucions.
-
Per veure el vídeo podeu accedir-hi mitjançant aquest enllaç (a partir del minut 38:50)
La vetllada a la plaça de la Vila va finalitzar amb el tradicional pregó i castell de focs des del Consistori.
Les reivindicacions antifeixistes van seguir presents amb l’inici d’una cercavila per reivindicar “un poble lliure de carrers franquistes”.
Finalitzat el pregó de Festa Major, les reivindicacions antifeixistes van continuar ben presents per l’inici d’un cercavila per reivindicar ‘un poble lliure de carrers franquistes’.
La comitiva formada per prop de cent cinquanta persones van recórrer diversos carrers del Prat en un ambient festiu, acompanyats de la xaranga de la Casa d’Aragón, que van amenitzar tot el recorregut fins al carrer Rector Farrés i Poch.
Farrés i Poch va ser el rector d’El Prat durant la quasi totalitat de la dictadura franquista. Els organitzadors del cercavila van assenyalar la responsabilitat directe de Farrés i Poch en la repressió franquista mitjançant els informes que redactava el citat mossen conjuntament amb els que redactava l’alcaldia, el comandament de la guardia civil i la delegació local de falange. Els tribunals militars i els governs civils recollien la informació a través d’aquestes quatre vies i els jutges basaven les sentències en aquests quatre puntals a més de les aportacions de testimonis.
Centenars de pratencs considerats desafectes al règim van ser enviats presó, davant del escamot d’afusellament, a batallons de treballadors o eren depurats del seus llocs de treball. A això s’han de sumar els centenars de prantencs que van haver-se d’exiliar fugint de la repressió. L’enaltiment dels responsables d’aquella repressió va ser assenyalada com una “vergonya” pels reponsables de la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers‘.
Abans però d’arribar a Farrés i Poch, el cercavila va recórrer diversos indrets marcats igualment amb una especial significació, com la Plaça Espanya (anomenada plaça Durruti abans de locupació del municipi per les tropes franquistes) el carrer del Centre (anomenat Àngel Guimerà) o el passatge dedicat durant la dictadura al rector Martí i Piñol, per la seva condició de “caído por dios y por España”. En aquest darrer carrer, el cercavila va procedir a substituir les plaques del carrer amb la denominació alternativa Passeig de Ferrer i Guàrdia.
Durant el cercavila els organitzadors van fer públic el manifest de la campanya i així com van fer pública la seva intenció de presentar una nova moció pel pròxim mes de gener, coincidint amb la data simbòlica del 85è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a El Prat, per demanar la substitució al nomenclàtor pratenc dels carrers Josep Guilera i Molas, Victor Casanovas i els ja citats Martí Piñol i Farrés i Farrés i Poch.
El consistori pratenc per la seva part s’ha mostrat disposat a tornar a revisar de nou els noms de carrer amb vincles franquistes. Amb el que ànims en aquesta plataforma són optimistes.
____________________________________________________________
Informació relacionada:
Aprovat el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut
Tal dia com avui de 1961 el rector Farrés i Poch va sobreviure a un intent de tallar-li el coll
![[30 setembre] Migra Studium organitza una pregària al CIE de la Zona Franca per demanar el seu tancament](https://alaguait.cat/wp-content/uploads/2023/09/web_cie_0-75x75.png)
